L’onada feminista a les festes populars

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’any 2019 està sent tràgic pel que fa a les violacions i agressions sexuals comeses a les dones. Cada cert període de temps ens despertem amb alguna notícia relacionada amb violacions en grup —el fenomen de La Manada, tristament, es multiplica i ho comprovem a Manresa, a Palma o a Benidorm— o de crims de gènere protagonitzats per homes contra les seues parelles o exparelles. Agressions o assassinats que no són cap novetat però que, després d’anys i panys de denúncies i d’esforços per conscienciar la societat del perill d’aquests crims i de la necessitat no només d’erradicar-los sinó, i sobretot, de combatre les bases de la societat patriarcal, des de ja fa un temps es comprova com poble a poble, barri a barri i ciutat a ciutat del país es lluita contra aquesta xacra. Des de les principals institucions, però també des de l’espai en què aquestes agressions es poden produir amb més freqüència: les festes populars.

Els punts d’informació i d’ajuda per a les dones que pateixen agressions són fixes en les festes de cada barri gràcies a la tasca incansable dels col·lectius feministes que, a través de les xarxes veïnals, no han deixat d’exigir la instal·lació d’aquests espais i de conscienciar les administracions de la seua responsabilitat a l’hora de formar part de la solució d’aquest problema.

És amb la conscienciació com es lluita amb garanties d’èxit contra un problema que, tot i no desaparèixer, i fins i tot en ocasions expandir-se, té al davant la força popular per ser combatut. Avui és difícil trobar festes populars sense manifestacions feministes prèvies, sense missatges institucionals en aquest sentit i sense la implicació de tots els agents necessaris perquè aquestes actuacions vergonyoses desapareguen, per fi, de la nostra societat.

Encara, però, estem ben lluny d’arribar a aquest punt. També és cert, alhora, que la mentalitat ha canviat, especialment des que el cas de La Manada va conscienciar l’opinió pública sobre el problema patriarcal que pateix la nostra societat. Una societat en què determinats individus se senten lliures per actuar amb l’únic propòsit de quedar satisfets sexualment a còpia d’agredir, humiliar i violar sense sentir-se’n responsables. El cas va despertar tal onada d’indignació que els darrers 8 de Març s’han vist manifestacions sense precedents i que, de ben segur, no tindran aturador. Aquestes manifestacions van servir, entre més coses, per mobilitzar l’electorat en els comicis generals del 28 d’abril i frenar l’extrema dreta de Vox, que esperava uns resultats més satisfactoris després de la irrupció a Andalusia mesos abans. Cal preguntar-se si el partit d’extrema dreta no hauria guanyat més espai al Congrés si no haguera entrat a combatre el discurs feminista amb arguments tan grollers: potser el fet discutir aquesta emergència feminista i de defensar segons quines actuacions indefensables els va fer retrocedir electoralment. I aquest sí que és un triomf del relat i de la conscienciació de les dones, i de tota la societat, que ha fet palès que determinades actituds ja no tenen cabuda al segle XXI.

Però queda molt per fer. No són poques —ni febles— les veus que discuteixen el feminisme i que amb l’objectiu de retrocedir fan servir arguments reaccionaris que provoquen, si més no, la resposta d’un feminisme que ja no té aturador. Cada argument, cada resposta i cada actuació en contra del masclisme i del patriarcat és elemental perquè aquesta flama no només no s’apague, sinó que continue encesa i cada cop amb més llum.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps