El maig i juliol se celebraren a Balears dues grans manifestacions contra la saturació turística. Sense que hagin tengut cap conseqüència, més enllà de la típica retòrica dels polítics.
El PP espera les conclusions -per a finals d’any- de la mesa sobre el turisme que ha organitzat la presidenta del Govern, Marga Prohens. Serà aleshores quan es presentaran elsestudis, anàlisis i informes que els membres de la mesa estan fent sobre el que es podria fer sobre la massificació. Que al final serà el que vulguin els hotelers, com sempre passa a les Illes, quan es tracta de turisme.
I l’esquerra, què fa? Els ecologistes demanen que els polítics assumeixin la necessitat de decréixer en nombre de turistes. Els sindicats majoritaris, CC.OO i UGT, segueix sense acceptar que una reforma del model pugui implicar la pèrdua de llocs de feina, que és la clau de volta de tot plegat. I el PSOE no en vol ni sentir a parlar, de decrèixer. El Govern de Pedro Sánchez és el responsable de la gestió dels aeroports -mitjançant AENA- i del trànsit aeri -a través d’Enaire- i podria reordenar les entrades i sortides dels tres aeroports illencs perquè hi arribassin menys turistes. Fa tot el contrari: el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, aquest estiu es vantava de les «grans xifres» turístiques per tot arreu, incloses les Illes. Del soci governamental dels socialistes, Sumar, no cal esperar més que el ja conegut: retòrica pseudocomunista, parlar molt per no dir res amb un mínim de sentit i, sobretot, procurar no molestar a qui mana, no fos cosa que els deixàs sense cadires al Consell de Ministres.
Més enllà del socialisme, a l’esquerra illenca hi ha els dos Més i Unides Podem. Del diputat a Madrid del primer, en el grup de Sumar, no cal esperar que es rebel.li i passi al grup mixt com a resposta a que el seu Govern espanyol no fa res per decréixer turísticament. Més ja ha adoptat el típic doble llenguatge del PSOE. Diu una cosa a Balears i fa l’altra a Madrid. Respecte d’Unides Podem, si ni quan existia va servir per a res, a aquests efectes, doncs ara...
Mentrestant, molta gent anònima es comença a irritar cada cop més. Es nota a les xarxes socials virtuals i, també, a les físiques com els bars, taxis, busos, perruqueries... La sensació que tot el turisme està fora de control és ben real. Enguany ha aixecat un gran rebombori que un multimilionari estranger a bord d’un potent iot matà a un jove que pescava des del seu petit botet i el jutge el deixà marxar, si bé amb càrrecs. També creà polèmica que sis policies d’un altre país apallissassin durant les vacacions a un taxista que salvà la vida de miracle i, no obstant, la justícia els alliberà sense càrrecs. Això ha estat el més cridaner. Després, han passat milers d’incidents menors: zones de bany envaïdes il.legalment per barques i motos d’aigua; renous i excessos a tota hora i per tot; lloguer turístic il.legal; party boats també il.legals -festes amb música, com una discoteca, a bord d’un grup de vaixells reunits a unes dotzenes metres del litoral-;... I cap autoritat fa res.
Ja no es tracta, només, d’incomoditats. És un abús creixent. I en lògica conseqüència augmenta la irritació. A més gent irritada, més probabilitats que qualcú passi a l’acció directa sense manies i contundent. Els polítics juguen amb foc amb el seu irresponsable laissez faire, laissez passer turístic.
