És difícil pensar que Marga Prohens convoqui eleccions anticipades al Parlament illenc. La clau espanyola del vot, que s’ha demostrat massiva en les últimes convocatòries, fa sospitar que la participació en uns comicis així seria prou esquifida. Sense la cobertura de televisions espanyoles, ni de la premsa de Madrid, els resultats podrien ser prou diferents als que s’esdevingueren l’any passat i en els últims vint-i-cinc. A priori la teoria indica que afavoriria els partits autòctons, perquè cal suposar que l’activació de les seves bases seria molt més alta que la dels altres. Però no hi ha res segur, ni tan sol probable perquè no existeix cap antecedent d’urnes en solitari. Convocar-les seria com entrar en una dimensió (electoral) desconeguda. I això fa por.
Ara bé, tampoc és factible pensar que Prohens aguanti quasi tres anys si la prefectura del moviment neofeixista ordena el trencament total amb el PP i no passar-n’hi ni una. Com es pot governar amb una majoria de bloqueig davant, sense treure ni una llei, ni validar un decret... res de res? No es pot. És quimèric pensar que la balear o la resta de presidents autonòmics orfes de Vox -com el valencià, l’extremenya, el murcià...- podrien aguantar i no és pertinent l’opció de la geometria variable que usa Pedro Sánchez en el Congrés. Al contrari del que es diu, no la tenen. El socialista la té perquè pot pactar amb el PP -i ho ha fet- per raons d’Estat i els socis del PSOE, per molt que s’irritin -com amb el pacte per al Consell General del Poder Judicial-, no faran res a la contra perquè no tenen cap alternativa. No és el cas de Prohens, Mazón i companyia. Ells no tenen cap opció. Per a ells és Vox o res. Pensar que l’esquerra els traurà les castanyes del foc és ingenu.
Per tant no hi haurà eleccions avançades? Podria ser que Prohens no necessitàs convocar-les perquè compràs tres trànsfugues de Vox. Però si no, si ni convoca eleccions en solitari ni, tampoc, pot governar, quina opció li quedaria? Doncs aleshores caldria mirar cap a Madrid: i si resultàs que Feijóo té un pla i vol esperar que arribi el moment oportú per forçar la convocatòria per al mateix dia a Balears, País Valencià, Múrcia, Extremadura, Castella-Lleó i Aragó?
El conjunt poblacional d’aquests territoris són més de 13 milions de ciutadans. Sobre un total de 48 que té l’Estat. És un 27%. Una proporció important que es pot convertir en un ariet contra Sánchez.
Segurament no seria per ara, dins d’enguany. Primer caldrà veure el grau de ruptura que imposa Santiago Abascal. Entra dins del possible que després d’uns mesos d’escenificacions les coses es vagin calmant i entrant en una situació de pacte puntual continu sense ser un pacte estable. Seria lògic perquè el moviment de Vox és tan desbaratat que ha generat prou reaccions en contra fins i tot entre les pròpies bases. Excepte els irreductibles ningú entén res. Però també és vera que Abascal ha fet aquest moviment just després d’un altre de prou importància: ha traït la seva estimada Meloni -cada cop més pragmàtica davant de la Unió Europea- per abraçar la nova internacional fatxa de Le Pen i Orban, molt més rebel davant la UE i pro russa. La que basa l’èxit electoralal país respectiu sobretot en la dura ofensiva permanent contra la immigració.
Si Abascal vol ser com els seus socis francès i hongarès, respecte al PP no tendria sentit res que no fos l’ordre d’atac total. Cosa que podria fer caure Feijóo en la temptació de convocar a urnes el mateix dia a tots els territoris citats.
