De sants i “curitas”

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La casualitat va voler que el dia de Sant Francesc de Sales –que així es diu el patró de les i els informadors- coincidira amb l'explosiva declaració de Ricardo Costa per la branca valenciana del cas Gürtel. L'ex-secretari general del PP, compungit, quasi misericordiós, va situar en el centre de la diana qui fora el seu superior directe, Francisco Camps. I aquest, que vivia una reclusió plàcida al Consell Jurídic Consultiu, va tractar d'esquivar el tret. Ho va fer, eixint a la finestra de l'edifici que alberga el CJC i indicant que, en acabar la jornada laboral, faria unes declaracions públiques a les i els periodistes que l'esperaven. "És una estratègia de defensa", va etzibar davant d'uns micros delerosos de captar les seues declaracions. Abans de marxar a casa seua, deixà un poc de marge perquè els periodistes pogueren plantejar-li algunes qüestions.

Els qui estigueren allà asseguren que Camps va estar exquisit en el tracte amb els periodistes, potser perquè la seua devoció catòlica li obligava a una actitud tal, tractant-se del dia dels periodistes. Res a veure amb aquella època en què el cas Gürtel començà a amarar el Partit Popular. A mesura que brollaven els dolls de corrupció, Camps emmudia. Però no era l'emmudiment de qui es penedeix o s'avergonyeix. Era el silenci altiu i desafiant, de qui considera que no ha de donar explicacions a ningú pels seus fets, per més tèrbols que apareguen a ulls de l'opinió pública. Només la televisió valenciana hi podia tenir accés. Per a la resta, Camps era un mur infranquejable. Estigué mesos sense acceptar preguntes dels informadors, tot aixafant d'aquesta manera el dret de la ciutadania a ser informada. Els esbirros que l'envoltaven tractaven de naturalitzar aquell comportament anòmal. Només el pas del temps permet avaluar en tota la seua dimensió l'anomalia d'aquella situació.

Ara Camps torna a buscar el caliu dels micros. Necessita respondre els qui l'acusen d'estar en el centre de la trama. Diu que ell no ordenà cap d'aquelles malifetes, que sempre ha actuat amb rectitud cristiana i conforme a la legalitat. La Fiscalia Anticorrupció, tanmateix, es mira amb lupa les declaracions dels Correa, Costa i companyia. Les flames de l'infern judicial, que Camps va semblar esquivar amb l'absolució d'un jurat popular, revifen. La penitència no s’ha acabat "Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris et Filii et Spiritu Sancti", li va dir fa temps el seu confessor per deslliurar-lo del pes dels seus pecats. Amb la llei a la mà, però, a Camps li farà falta alguna cosa més que el perdó eclesial.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Violeta Tena
Violeta Tena

Periodista d'EL TEMPS.