S'apropen eleccions i el PSC està fent moviments tàctics i estratègics. Pel que fa als primers, a Barcelona, la irrupció de Xavier Trias a la cursa electoral i l’enquesta d'El Periódico que atribuïa (cuina al marge) a Ada Colau el primer lloc en intenció directa de vot, amb quatre punts d’avantatge (16,1 a 12,1) sobre el candidat socialista que quedava tercer, van desfermar el nerviosisme en l’equip de Collboni. I els nervis provoquen errors. La injustificable renúncia a les seves obligacions com a regidor va ser una greu equivocació que ningú s’ha atrevit a defensar. I el fitxatge de l’exdiputat Lluís Rabell no sembla pas un encert: quan el PSC vol superar les dinàmiques del procés incorpora algú que va signar el manifest Esquerres pel Sí-Sí davant la consulta del 2014, que el 2015 apostava per una relació confederal entre Catalunya i Espanya “sense descartar la secessió si es manté el tancament de l’Estat al dret a decidir”, i que el 2017 va caure del cavall i ara abraça l’espanyolisme més abrandat. Qui va donar suport a la CUP el 2011 pot acabar pactant amb Trias d’aquí a tres mesos.
Més crucials que les anècdotes són, però, les decisions estratègiques que configuren el model de país del PSC, que sempre ha tingut una relació difícil amb l’ecologia. L’any 1997, un dirigent socialista, davant la constitució de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, comentava que ningú entenia aquest terme i que aviat passaria de moda. Però l’evidència de l’escalfament global, les cimeres del clima o l’increment de la sensibilitat ecologista, especialment entre els joves, han portat els socialistes a modificar el discurs. Ara es tracta de parlar constantment de sostenibilitat i de respecte al medi ambient per continuar fent la mateixa política de sempre, basada en el creixement urbanístic il·limitat, l’aposta per projectes amb fort impacte ambiental o les reticències a la pacificació del trànsit a Barcelona.
Els socialistes, que el 2012 van defensar, al costat d’Artur Mas i Andreu Mas-Colell, el projecte Eurovegas del magnat Sheldon Adelson, que hauria trinxat el Parc Agrari del Llobregat, tornen a la càrrega
La ministra de Transports, Raquel Sánchez, no té cap escrúpol a definir-se com a ecologista, tot i haver impulsat el polèmic Pla de Ponent com a alcaldessa de Gavà i de promoure l’ampliació de l’aeroport.
Els socialistes, que el 2012 van defensar, al costat d’Artur Mas i Andreu Mas-Colell, el projecte Eurovegas del magnat Sheldon Adelson, que hauria trinxat el Parc Agrari del Llobregat, tornen a la càrrega i són ara els màxims impulsors de la proposta d’Aena, al costat de Foment del Treball.
Defineix la visió del PSC sobre la realitat actual el fet que hagi triat tres banderes insostenibles com a pal de paller de la seva negociació per aprovar els pressupostos de la Generalitat: el Quart Cinturó, el Hard Rock i l'ampliació de l’aeroport. Quan s’ha produït l’acord amb ERC, aquests projectes han tapat les seves propostes socials, regalant als Comuns l’exclusiva de les millores en matèria de sanitat, ensenyament, transport públic, habitatge o energia que els pressupostos han incorporat.
No és exagerat parlar d’un partit del segle passat: una carretera, un casino i un aeroport no són prioritats pròpies d’una esquerra del segle XXI que vulgui lluitar contra l’emergència climàtica i les desigualtats socials.
