L’espai nacionalista –ara independentista– català mai no ho ha tingut fàcil per a accedir a l’alcaldia de Barcelona. L’única persona que ho ha aconseguit ha sigut Xavier Trias, que la va guanyar al 2011 després de dècades de monopoli del PSC. El 2015, per contra, l’alcaldessa actual, Ada Colau, va arrabassar-li l’alcaldia en el context d’efervescència del moviment 15-M –que ella mateixa representava– i al caliu dels casos de corrupció amb què determinats mitjans van relacionar Trias, tot i que després es van demostrar falsos.
Ara Trias és l’esperança, potser l’única, perquè aquell espai recupere una institució que sempre se li ha resistit. Al 2019, Junts va apostar pel pres polític Joaquim Forn i per l’exconsellera Elsa Artadi com a candidats, però només van aconseguir cinc regidors, la meitat que al 2015. En aquell moment, entenen des de Junts, les eleccions municipals de Barcelona eren percebudes per part de l’electorat com una disputa directa entre Ada Colau (comuns) i Ernest Maragall (ERC), que va guanyar les eleccions, tot i que l’alcaldessa es va poder perpetuar gràcies a un pacte amb el PSC i a la investidura brindada per Manuel Valls. Des de l’espai de Junts entenen que aquell bis a bis va fer que bona part dels votants independentistes apostaren per Maragall, i creuen que aquest vot pot tornar a ser dipositat en l’urna deTrias. Cal recordar que en aquell moment ERC va sumar cinc regidors més respecte al 2015, els mateixos que va perdre Junts, si es comparen els resultats d’aquesta candidatura amb la de Convergència al 2015.
Però ara la situació ha canviat, i des de Junts entenen que es donen les condicions perquè Trias recupere l’alcaldia. D’una banda, interpreten que Colau pateix un desgast irreversible que beneficia la candidatura de Trias, que es pot erigir com a model contraposat al de l’alcaldessa actual. Prova que des de Junts creuen en el seu èxit és el fet que Trias genera consens en un espai que tendeix a la divisió explícita: tant Jordi Turull com Laura Borràs aposten per la seua candidatura, i el votant tradicional de Convergència, que es podria veure reflectit en polítics com Artur Mas, també. Enquestes internes del partit situen la candidatura de Trias amb 10 o 12 regidors, quan en les últimes eleccions municipals les més votades, la d’ERC i la dels comuns, en van obtenir una desena de representants cadascuna.
Al si del partit també interpreten que tant Colau com Ernest Maragall i el vicealcalde Jaume Collboni, que repetirà com a candidat del PSC, han cooperat mútuament durant les últimes legislatures a l’hora de desencallar pressupostos, de fer polítiques d’habitatge o de consolidar el model de les súper illes. “Representen un mateix model i així es percep”, consideren des de Junts, mentre que entenen que Trias està preparat per a representar un model oposat en una Barcelona que ja no compta amb terceres veus alternatives, atès que l’espai de la dreta espanyola està ben difuminat –Ciutadans desapareix, Vox no hi té res a fer i el PP sobreviu des de fa anys en la marginalitat– i la CUP, a les últimes eleccions, ni tan sols va accedir a la corporació municipal.
Alhora, Junts intentarà jugar la carta de Trias per a recuperar la percepció que, consideren, es tenia de Barcelona quan ell mateix era alcalde, en què qüestions com la de la inseguretat o la neteja no s’havien consolidat tant a l’agenda. “Creiem que Trias pot emergir com una mena de salvador en un moment en què la ciutat és vista amb feblesa”, diu una veu interna de Junts, que confirma que “la campanya anirà d’això”. Per últim, hi ha també la sensació que candidatures improvisades com les de Sandro Rosell o Santi Vila, que han suggerit la possibilitat de presentar-se a l’alcaldia del cap i casal, perdran les possibilitats fins i tot de constituir-se davant la certesa que una candidatura de Junts encapçalada per Trias anul·laria qualsevol bon pronòstic per a candidatures alternatives creades per a fer oposició a Colau.
Però no tots els factors juguen a favor de Trias. Si ell mateix podrà erigir-se com a candidat oposat al model de Colau, l’alcaldessa actual també tindrà en Trias un contrincant clar, percebut com el representant de la dreta i de l’especulació. “Colau es pot fer forta si supera la necessitat d’haver de fer un discurs davant un vot permeable entre la seua candidatura, la de Maragall i la de Collboni, i tindre Trias al davant la pot beneficiar a l’hora de defensar el seu model”. I és que si hi ha una candidatura distanciada de la de Trias amb capacitat per a guanyar els municipals, aquesta és la de Colau, més enfrontada a l’exalcalde que els candidats del PSC i d’ERC.
D’altra banda, cal no oblidar tampoc que l’antic espai convergent ha anat perdent suport electoral tant a Barcelona com a l’àrea metropolitana. Al 2019 van quedar sense representants en ciutats com ara Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat o Sant Adrià de Besós, “i sembla que la tendència de Junts va decreixent”, afirma el politòleg Marc Guinjoan. “Se’m fa difícil pensar que aquest espai es pugui guanyar”, conclou, tot i que el politòleg també veu Trias “molt convençut i molt preparat discursivament, amb un relat motivat i amb la convicció que alguna cosa pot passar a favor seu”.
Segons considera Guinjoan, Trias “planteja un discurs nou, el discurs de les empreses, el d’una Barcelona degradada i que motiva la dreta que rebutja les polítiques progressistes de Colau, que és percebuda com una amenaça per a ells”. Això, per contra, segons el politòleg també pot perjudicar l’alcaldable de Junts, que podria veure entrebancat el transvasament de vots procedents d’ERC si els votants d’Ernest Maragall en les últimes eleccions han d’apostar ara per un candidat que proposa un programa “que bascula clarament cap a la dreta”. “Més encara en una ciutat que és clarament d’esquerres, com ho és Barcelona”, conclou.
Guinjoan no apostaria perquè Trias guanye les eleccions, “però se celebraran al maig i encara ha de ploure molt”, afirma. “I si bé em sembla molt complicat que Junts faci sorpasso a ERC, és possible que les enquestes de Junts així ho pronostiquin”.