Llengua, història i territori comú: els Països Catalans. Cada “regió” dels Països Catalans, al llarg dels segles, ha tingut la seua aventura. De cara al futur, o els Països Catalans, amb aquest nom, recuperem i reestructurem la nostra dispersió “regional”, o no serem res.
Són paraules de Joan Fuster recollides a “Cultura nacional i cultures regionals als Països Catalans”. A tocar de la celebració d'una nova Diada de la Catalunya Nord, que com sabeu s'escau cada 7 de novembre, volem aprofitar l'ocasió d'esmenar quelcom més que una anomalia que explica molt bé perquè la Catalunya Nord ha estat durant dècades la ventafocs d'aquesta idea que, a parè meu, ens cal recuperar i reivindicar i que no és altra que la de Països Catalans. I és que, actualment, no hi ha cap espai a la Catalunya Nord dedicat a la figura de l'il·lustre valencià de Sueca, considerat com molt bé escriu l'amic Josep-Lluís Carod-Rovira “l’assagista català més important de la segona meitat del segle XX”.
Encara citant Carod-Rovira, Fuster és com sabeu autor d’una important obra literària (assaig, història, crítica literària, poesia i història de la literatura), i es va interessar igualment per l’art, la música o el cinema. Per conèixer-lo, cal fixar la mirada en l'any 1962, que és quan va publicar dos llibres essencials: Nosaltres, els valencians, on situa la història del País Valencià en el context nacional dels Països Catalans i contribueix a despertar l’autoestima i la consciència col·lectiva del poble valencià, i Qüestió de noms, on formula una teoria nacional per al conjunt de territoris de llengua catalana, per a designar la totalitat dels quals proposa el terme “Països Catalans”.
Com bé explica Carod-Rovira, “a Mallorca, Eivissa i a la pràctica totalitat de grans ciutats i capitals de comarca del País Valencià i del Principat hi ha espais públics que duen el seu nom: carrers, places, passeigs, avingudes, jardins, escoles, instituts/liceus, biblioteques, centres cívics i culturals, etc. Les úniques excepcions a la presència de toponímia fusteriana són l’illa de Menorca (on ja han pres la decisió d’esmenar-ho en els properes mesos) i la Catalunya Nord”.
I és aquí on, si m'ho permeteu, i coincidint amb la celebració aquest cap de setmana d'una nova i molt necessària edició dels Premis Octubre (la número 51, per orgull dels seus organitzadors i en reconeixement a la feina de l'equip resilient i entusiasta que lidera l'amic Eliseu Climent), em permeto d'anunciar-vos que la Catalunya Nord recordarà la figura de Joan Fuster i ho farà amb un seguit d'actes que tindran, entre d'altres, un record a la seva persona i al seu pensament literari gràcies a la programació, entre d'altres, de l'espectacle En les arrels, Fuster que hem pogut coorganitzar sumant forces amb persones del Principat, del País Valencià (on s'estrena la proposta aquest mateix divendres 28 a manera de pòrtic dels Octubre) i, és clar, de la Catalunya Nord, on podrem gaudir-lo divendres 4 de novembre de manera prèvia a la celebració de la Castanyada.
Denunciava l'amic Carod-Rovira que “com a aportació concreta a la commemoració oficial del centenari del seu naixement, declarat Any Fuster per la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, seria una gran contribució al manteniment del seu llegat cultural i el seu compromís cívic de perpetuar-ne la memòria en aquells llocs on encara no disposen de cap espai públic amb el nom de Joan Fuster”. Doncs bé, amb tota la modèstia però també amb tota la determinació, des de la Catalunya Nord mirarem de revertir aquest oblit parlant, llegint, compartint la mirada de Fuster sobre els Països Catalans. Una mirada en la qual la nostra llengua, la catalana, esdevé clarament l'eix de la nació i uns actes, en el cas de la Catalunya Nord, que organitzarem a tocar del 7 de novembre que ens permetran recordar que cada any es commemora, amb aquesta Diada particular, la signatura del Tractat dels Pirineus, efemèride que l’any 1659 va suposar ni més ni menys que la partició de Catalunya i el lliurament per part de la monarquia espanyola a la francesa del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya, prescindint de la voluntat dels catalans.
Sigui com sigui, que tingueu uns excel·lents Premis Octubre (l'enhorabona a les persones premiades) i que tingueu també una extraordinària Diada de la Catalunya Nord, amb Fuster a la memòria i en el pensament.
