El dia 24 de juny proppassat tingué lloc a Melilla un nou intent de migrants subsaharians per passar a territori espanyol. Més de 2000 persones, ubicades al Gurugú, feia temps que esperaven l’ocasió. De procedència diversa, predominaven aquells que migraven des de Sudan. Sudan és un estat inestable, tant econòmicament com política, pel permanent estat de guerres emparades pels països desenvolupats, que actuen com a extractors de recursos i matèries primeres i subministradors de material militar. Cal recordar que Espanya és un dels subministradors de material militar i per tant un responsable més de la inestabilitat en Sudan.
La major part de migrants fa anys que transiten per diversos estats amb la mateixa inestabilitat, fins arribar al Marroc, on comencen un nou periple de problemes i situacions que posen en evidència la manca de Drets Humans que podrien emparar-los. Les polítiques de control de la Frontera Sud consensuades per Espanya i Marroc es transformen en situacions d’horror i deshumanització amb violació dels drets humans de forma sistemàtica. I és en aquest aspecte de control de la Frontera Sud on cal posar l’accent, perquè aquí comença la selecció o exclusió. En aquest cas directament d’exclusió, atès que les polítiques migratòries tant per part d’Espanya com de la Unió Europea mostren de forma fefaent el racisme i el colonialisme que les inspira. La seua finalitat és la protecció i no contaminació amb persones que procedeixen del Sud.
Aquest control de la Frontera Sud per protegir i evitar l’arribada de «migrants no desitjats» a la Europa defensora dels «drets humans i la democràcia», és el germen que infecta la cooperació entre Espanya i Marroc en el control de la Frontera Sud. I aquí comença la història que ha alimentat els fets de la matança de Melilla. Certament la situació que envolta la defensa de la Frontera Sud no és un assumpte senzill, és un problema polièdric i justament per això els drets humans i els organismes responsables de la seva aplicació deurien ser al pinyol d’aquest gran problema migratori; però res més lluny d’això. I per garantir la «cooperació» i la seguretat es posen en marxa els mecanismes més foscos de la repressió en forma d’abús de força, violència, impunitat i la mort de les persones procedents del Sud. És la cara més violenta, egoista i inhumana d’una Europa disposada a aplicar qualsevol mesura per continuar vivint en el seu oasi de pau que no és més que un pur miratge.
I amb aquests antecedents tornem a la frontera de Marroc amb Melilla; des de Nador al Gurugú els darrers anys, els migrants no han tingut assistència sanitària, els llocs on vivien han sigut assaltats i cremats. Aquesta situació de repressió per part de les forces marroquines s’havia incrementat els dies previs al salt a la tanca de Melilla, creant una situació que motivà l’accés a la tanca com una resposta forçada per l’actuació de la gendarmeria marroquina. I a partir d’aquí l’espectacle esgarrifós del cossos sense vida barrejats amb els dels ferits sense cap tipus d’assistència sanitària, exposats al sol, sense aigua ni aliments. Segons la versió d’un dels sudanesos que accedí a Melilla deia que havien estat atacats els dies previs per les forces marroquines i per això decidiren el salt a la tanca, amb resultat d’un elevat nombre de morts i ferits.
Així mateix, aquest migrant actualment al CITE de Melilla digué: «els marroquins ens han matat i ens han deixat morir». Aquest ha sigut el trist desenllaç de molts migrants que fugen de la guerra i busquen una vida millor. Com deia un activista de drets humans: «Si ets negre no tens altra opció que saltar la tanca». I la política de «cooperació» entre Espanya i Marroc s’ha afanyat a soterrar els cossos dels morts sense identificar, devolucions en calent i trasllat d’altres migrants a quilometres de distància al Sud, incomplint els objectius del Pacte Mundial per la Migració Segura,Ordenada i Regular. Referir que la disposició teòrica d’aquest Pacte Mundial per la Migració Segura, Ordenada i Regular s’aprovà en Marrakech en desembre 2018; la part practica s’ha aplicat per les forces de repressió d’Espanya i Marroc el 24 de Juny 2022 a Melilla, amb una clara vulneració dels 23 articles recollits en el Pacte.
L’afer de Melilla ha sigut un èxit sí, un «èxit de la democràcia i els drets humans en la seva més perversa versió», amb unes declaracions cíniques de Sánchez felicitant la gendarmeria marroquina pel que considera «un assalt ben resolt» després d’un « assalt organitzat i violent» dels migrants, adobades amb les declaracions del ministre Marlaska dient que la política migratòria de l’Estat «salva vides». Realment mai les declaracions de dos polítics com Sánchez i Marlaska havien sigut tan cíniques, hipòcrites, mentideres i miserables com les realitzades respecte als migrants en l’assalt a la tanca de Melilla. Més miserables encara, perquè mentre tenia lloca la matança, estaven negociant la definició dels fluxos migratoris com «Amenaça Hibrida». És urgent que aquesta situació de violència en la Frontera Sud s’acabe, aplicant la legislació internacional i garantint l’acollida dels migrants del Sud. I confiar que la investigació «immediata i completa» demanada per l’ONU, així com les diligències encetades per la Fiscalia espanyola puguen esclarir els fets i depurar les responsabilitats. Mentrestant Europa i la seva doble moral estarà protegida, i ningú de fora estant (es clar, procedent de la Frontera Sud) vindrà a interrompre el seu plàcid somni.
