Una nova oportunitat per a les illes Balears

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És possible que les velocitats del Principat, el País Valencià i les Illes puguin semblar desiguals —fins i tot ambigües i ambivalents, amb retrocessos dolorosos i avenços tímids. Tanmateix, els tres territoris no parteixen del mateix punt de sortida. L’avançament de cada territori requereix velocitats adaptades a les circumstàncies. Evidentment, això no obsta que la prudència i els condicionants no ens haurien de fer traïdors.

Les illes Balears tenen una nova oportunitat per reprendre la seva reconstrucció —tal com ho fa, també, el País Valencià. El Govern de Francina Armengol, que compleix els dos anys de mandat, és la tercera oportunitat illenca per desprendre’s tant d’un regionalisme cul-de-sac com de la dreta. Enrere queden els pactes de progrés fallits dels dos governs Antich i l’agressiva espanyolització i piconadora de conservadorisme triomfant de José Ramón Bauzà. A tot aquest bagatge s’afegeixen els grans reptes que les Balears encaren, com la massificació turística al punt de saturació o la situació de la llengua catalana.

El tercer intent de Govern de progrés a les Illes no ha deixat de repetir els vicis de combustions i divisions dels pactes pretèrits. L’obra de govern avança a un ritme desigual i les relacions entre els socis —PSIB, MÉS i Podem— no han aconseguit la fluïdesa desitjada per a la consolidació d’un canvi. En aquest sentit, ja han sortit algunes enquestes que apunten uns magres resultats per a les esquerres illenques. No debades, organitzacions emblemàtiques com Obra Cultural Balear han mostrat la seva decepció, justament en els reptes primordials de la societat balear: turisme i llengua.

La diagnosi del canvi polític illenc pot ser positiva si es compara d’on es ve. Amb tot, això no pot justificar sempre polítiques a mitges, decisions que requerien més fermesa, i reptes pendents de resoldre i que són clau per a la supervivència de la societat. A més, l’alternativa de Govern progressista no es pot permetre tornar a l’oposició d’aquí a dos anys. Cal solidesa del pacte més enllà de les diferències partidistes. Cal coratge en l’aplicació d’un programa de canvis per al rellançament del territori.

La situació de les illes Balears és comparable a la del País Valencià: es prové d’un context profundament advers, d’emergència i destrucció nacionals. Un pacte d’unes esquerres a l’alça ha estat capaç de liderar un redreçament. En ambdós territoris el Govern de progrés es mou amb lentitud i no acaba de fer revertir la regressió passada en una aposta decidida de progrés futur. En qualsevol cas, encara que la situació millori, no consolida el canvi, ni assenta de manera definitiva un projecte polític i nacional propi i d’esquerres.

Francina Armengol, amb la tranquil·litat que li ofereix guiar les Illes després de l’erm Bauzà, ha de saber traslladar la bona feina feta a Hisenda, Treball i Afers socials a la resta d’àrees de govern. Amb el coratge que dèiem, ha d’assumir el repte del turisme i el d’un nou estadi de normalització lingüística. Alhora, en pro de la supervivència d’un Govern d’esquerres, ha de poder elevar-se per damunt dels partits del pacte.

Hi ha un punt encara més important que el bon govern: el bon govern ha de fer-se necessàriament i primordialment amb la resta de territoris. Armengol ha participat activament del desgel de relacions amb Catalunya i el País Valencià. Però aquí també cal coratge per tal de dur aquestes relacions amb Catalunya i el País Valencià a un nou estadi. És aleshores que el canvi a les Illes i als Països Catalans serà irreversible.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Borja Vilallonga
Borja Vilallonga

Director d'EL TEMPS. Doctor en història per l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Ha estat investigador a Columbia University i New York University.