El Consell per la República és la institució republicana que manté viu el mandat de l'1 d'octubre i que pretén desplegar la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017 per fer-la efectiva. Per a fer-ho, treballa (treballem) per dignificar els cinc anys que enguany farà que es va celebrar el referèndum d'independència de Catalunya i ho fa (ho fem) a través d'una acció cultural que abraça el conjunt dels Països Catalans.
Precisament per commemorar aquesta data, el Consell per la República ha anunciat la creació del concurs CARTELLS PER LA REPÚBLICA, una de les activitats que l’entitat té previstes per a aquest 2022. Es tracta d’un certamen que pretén mesclar la reivindicació amb la cultura i la participació ciutadana, i que fa una crida a tots aquells artistes nacionals i internacionals que venen del món del disseny gràfic, la comunicació, il·lustradors, artistes i estudiants de belles arts.
En realitat, la comunicació visual d’aquest cartell haurà de transmetre tots o part dels aspectes que cada autor consideri més transcendents d’aquesta data. El Primer d’Octubre no és una simple commemoració històrica: se celebra una victòria i ens recorda el nostre deure d’assolir una Catalunya lliure i sobirana, un deure que ens aboca a la confrontació amb l’Estat espanyol.
A més, amb aquesta convocatòria, es vol donar a conèixer el propi Consell, apropar-lo a la ciutadania en qualitat d’institució legítima i alhora combativaque preserva i defensa la legalitat emanada del Primer d’Octubre. Igualment, es vol (volem)presentar el Consell al món de la cultura, convidant dissenyadors i artistes que simpatitzen amb el projecte de la República Catalana a reprendre el compromís amb la lluita política, que ens ha donat un gran patrimoni de cartells emblemàtics, com els d’Antoni Clavé, Carles Fontserè, Joan Miró, Joan Brossa, Antoni Tàpies i Enric Huguet, entre molts d’altres. El cartell polític té una llarga tradició a casa nostra i arreu del món, per la qual cosa, aspirem també a donar continuïtat històrica a aquest fet. En aquest sentit, i recuperant el que explicava Antoni Segura (Com.), i Rafael Aracil a l'excel·lent República! Cartells i cartellistes (1931-1939) publicat per Viena Edicions l'any 2006, el cartellisme polític fou un dels mitjans propagandístics més eficaços de la dècada dels trenta, al costat de la premsa escrita i de la ràdio. “Una eina a l'abast de totes les tendències ideològiques, que van fer servir els cartells per transmetre de manera efectiva els seus missatges a milers de ciutadans, i que evidencia la intensa activitat política, social i econòmica d'aquell moment”, s'explica a manera de síntesi en aquest recull.
Amb tota la humilitat, com us deia, el concurs que ara convoca el Consell per la República vol interpel·lar artistes nacionals i internacionals i s’adreça a professionals i estudiants de disseny gràfic, comunicació visual, il·lustradors, artistes i estudiants de Belles Arts d’arreu del món més grans de setze anys. Per participar en el concurs s’han de complir amb les bases del concurs entre les quals hi ha disposar d’una Identitat Digital republicana que pot aconseguir-se al web del Consell per la República Catalana. Amb aquesta ID es fa la inscripció i l’anonimat de la persona concursant queda garantit al llarg de totes les fases fins a la proclamació dels treballs seleccionats com a finalistes, els autors dels quals són els únics que es donaran a conèixer. Es concedirà un premi dotat amb 3.000 euros. El jurat del concurs està format per set persones d’especial significació en els àmbits de les Arts i el Disseny Gràfic: Antoni Miró (pintor i escultor), Francesca Marí (periodista), Francesca Llopis (pintora i artista de vídeo-art), Pere Duran (dissenyador i comunicador visual), Pep Duran (escultor, pintor i escenògraf), Pati Núñez (dissenyadora gràfica) i Esteve Sabench (adjunt al conservador del Museu d’Art Modern de Ceret).
Aquest és el detall vinculat a la convocatòria d'aquest guardó, del premi CARTELLS PER LA REPÚBLICA. Ara algú pot dir: “A què ve, aquest títol de l'article d'en Puig?” Doncs respon a la sorpresa, quan no directament a la incredulitat, a la reacció que la convocatòria d'aquest concurs ha suscitat en alguns entorns (digitals). Que les xarxes tot ho emboliquen, quan no ho enrabien, ja ho sabíem. Però l'acritud i la crispació que aquests dies hi podem llegir, directament o en tant que altaveu de declaracions d'uns i altres expressades no necessàriament en espais digitals, és una evidència de la “temperatura ambiental" que no per previsible, deixa d'entristir-me.
Siguem constructius, si us plau. Siguem ponderats, amatents, reflexius. Persones, al cap i a la fi. Que no està el context com per legitimar aquest to desaforat i destructiu.
