DaCaTrà! Dansa i cançó tradicional a l'escola

Em faig ressò aquesta setmana d'una iniciativa no només lloable sinó necessària i extremadament valuosa com és el projecte DaCaTrà que he conegut a través del Dr. Albert Casals Ibáñez (de l'Autònoma) i del Dr. Miquel Alsina (de la UdG) que s'articula a manera de curs gratuït de cançó i dansa tradicional adreçat a les escoles. La proposta, que podeu resseguir abastament a través d’aquest web, té com a objectiu principal “salvaguardar cançons i danses tradicionals catalanes mitjançant l'apropiació que se'n pot fer des de l'escola, sempre teixint una relació amb la comunitat i l'entorn que els és propi”.

Aquest projecte, que desenvolupen de manera col·laborativa la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Girona (UdG) i El Foment, també de Girona, forma part de les línies d'investigació del Grup de Recerca en Música, Veu i Educació i del Grup de Recerca en Música i Educació Transformativa i s'ha desenvolupat al llarg del curs 2020-21. Un dels perquès de la seva rellevància és que posa en valor un aspecte a voltes poc considerat com és el de situar en un entorn escolar, didàctic i pedagògic el nostre patrimoni immaterial, concretament, aquell que s'associa a les músiques i les danses tradicionals.

Igualment destacable, tot i que com a objectius específics ressaltats pels responsables del projecte, entre els quals figura el musicòleg i flamant nou membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, CoNCA, el Dr. Jaume Ayats, hi figura realitzar una selecció de cançons i danses tradicionals que puguin ser significatives per a l'alumnat i que siguin d'interès per a l'escola actual. També es pretén dissenyar propostes didàctiques en relació amb el citat repertori per a la seva publicació en obert a internet, crear cursos de formació específics per al professorat i altres agents de la comunitat (associacions culturals, administracions, etc.) i difondre les cançons i danses i les seves propostes a través de cursos de formació, clips audiovisuals, xarxes socials, llistes de distribució d'institucions educatives i culturals, i publicacions en revistes o portals especialitzats.

Us convido enèrgicament a conèixer la iniciativa DaCaTrà i a participar dels tallers de cançons tradicionals, així com del taller de cançó tradicional i percussió corporal. Però no només. Del valor de l'oralitat es parla i es practica en altres marcs que van agafant, de manera progressiva, un pes major en el context de festivals i cicles celebrats arreu del Principat que troben en el patrimoni immaterial una de les seves fonts principals d'actuació. Penso en trobades com el Càntut, de Cassà de la Selva, que és motor de produccions que treballen a partir de la cançó tradicional oral; però també en l'EVA, el festival En Veu Alta que des de 2005 fa una aposta ferma per la narració i la tradició orals; o el Festival de llegendes de Catalunya, que se celebra a Sant Martí de Tous.

Més enllà, però, d'aquests festivals “temàtics”, al país -i amb satèl·lits a tots els territoris de parla catalana- tenim la sort de comptar amb referents com Barnasants, un projecte cultural en xarxa que és també un petit - gran miracle que sura per damunt de tot tipus de dificultats, així com cicles i programacions que posen el focus i l'accent en les cançons i les danses d'arrel. No me'n vull deixar, i no vull oblidar el peu que ha motivat aquest article: la dansa i la música tradicionals. En aquest sentit, toca parlar de Les Preses, on l'Ésdansa enguany arribarà a la seva 40a edició, o el renovellat Dansàneu, Premi Nacional de Cultura 2021, que ja no només s'articula a partir de la dansa i la música d'etiquetes diverses sinó que també suma com a atractius principals el patrimoni natural, artístic i literari d'un Pirineu mai prou conegut ni reivindicat.

Fixem la mirada en el nostre patrimoni cultural, en el material però també en l'immaterial; admirem-lo, gaudim-lo i fem l'esforç de difondre'l arreu. És porta d'entrada al nostre univers cultural i estimar-lo significa una oportunitat per eixamplar la base d'una societat que es vol rica en la seva diversitat.