Editorial

La importància de tenir un Estat

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Cap escriptor dels Països Catalans no ha aconseguit el premi Nobel de Literatura. Com bé expliquen uns quants especialistes del món literari català en el present número d’EL TEMPS, no és un tema important que ens hagi de preocupar massa. En el fons, moltes altres grans plomes de la literatura universal tampoc han rebut el Nobel. Tanmateix, és una qüestió rellevant que depassa el simple marc competitiu literari. Si avui la cultura catalana no té un Nobel és per uns nítids motius polítics.

Al llarg dels decennis, hi ha hagut moviments de l’Estat espanyol per bloquejar un Nobel català. Són uns moviments àmpliament demostrats. Són els ressorts de la força d’un Estat en contra d’una part del seu propi Estat i dels seus ciutadans que no aconsegueix de veure com a propis —nacionalment propis­—. És un exemple més d’un bloqueig espanyol al desenvolupament de plenitud de cadascun dels nostres territoris. Un greuge més, una raó més.
Sigui com sigui, la història desafortunada dels nostres Nobel fallits no és només la conseqüència de la força d’un Estat en oposició. Demostra, un cop més, la importància de tenir un Estat per tal que una nació pugui sobreviure. La visibilitat de causes s’acumula en aspectes vitals dels nostres tres territoris i nodreix el greuge històric.

Del greuge històric s’ateny l’acció política —que en les nacions sempre acaba culminant en la construcció d’una secessió­—. La història és testimoni de moltes nacions o comunitats humanes que van separar-se d’un Estat per crear el seu propi. En la gran majoria dels casos, el que les va empènyer a tenir un Estat va ser la sensació o necessitat de sobreviure, prosperar i superar les desigualtats heretades. Moltes d’aquestes independències es van aconseguir amb grans sacrificis.

El marc de supervivència o prosperitat de la nació és el que ha d’ajudar a comprendre per què existeix un moviment independentista a Catalunya, per què hi ha un despertar valencià, i per què les Illes segueixen un camí semblant. Són moviments nascuts en democràcia i per a una millor democràcia. S’expressen amb normalitat política. Molts exemples recents—però no tots—demostren que avui una secessió s’acompanyaria de molts menys sacrificis.

Per a catalans, valencians i balears, la importància de tenir un Estat significa atacar, nosaltres sols, l’arrel de les desigualtats encara vigents. I sí, això també s’hauria d’aplicar a les desigualtats de classe.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Borja Vilallonga
Borja Vilallonga

Director d'EL TEMPS. Doctor en història per l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Ha estat investigador a Columbia University i New York University.