És en situacions límit com la que ha generat la crisi del coronavirus quan els polítics demostren fins a quin punt estan o no preparats per assumir càrrecs públics. I si alguna cosa ha evidenciat fins ara el Govern espanyol és què, més enllà dels errors comprensibles i en algun cas inevitables, no ha sabut treballar la manera de transmetre i anunciar les mesures. Les confusions i les contradiccions estan a l’ordre del dia. I segons en quins casos, és legítim dubtar si aquestes confusions són intencionades.
Un dels últims exemples ha estat el dels 14.000 milions d’euros que Moncloa va anunciar que posaria “a disposició” dels territoris autonòmics per fer més eficaç la lluita contra el coronavirus. Un fons que el Govern espanyol ha presentat com una nova mostra de solidaritat i de lideratge per afrontar la pandèmia, tot i que aquesta xifra no és una aportació extraordinària, sinó una partida corresponent a un avançament de diners previst pel sistema de relacions fiscals entre l’Estat i les comunitats autònomes.
És així com ho han alertat tant des de Catalunya com des de les Illes Balears i des del País Valencià. El president Quim Torra ja va recordar que aquesta xifra està prevista en el sistema de finançament per reivindicar una aportació extraordinària -de veritat- de l’Estat als territoris per fer front a la crisi. El vicepresident Pere Aragonès va afegir que aquestes aportacions s’havien de distribuir segons la incidència del coronavirus en cada territori. Pel seu compte, Francina Armengol va assenyalar que aquesta aportació correspondria a l’avançament de la liquidació de 2018 de la partida que el Govern espanyol destina a les autonomies, mentre que Ximo Puig tornava a reclamar una revisió del sistema de finançament estatal que tant condemna el País Valencià, territori que aporta més diners a l’Estat del que rep -igual que Catalunya i les Illes- tot i tindre una renda per càpita inferior a la mitjana estatal. Una anomalia que ja dura molts anys i que cap govern estatal -ni del PP ni del PSOE- no ha corregit, tot i haver coincidit amb governs del mateix partit a la Generalitat Valenciana.
El cert és que el Govern espanyol no ha estat encertat a l’hora d’encarar la crisi. No es pot reduir tot als errors de comunicació: la recentralització imposada i el protagonisme que ha cedit als militars, a més de les decisions que tant ha tardat a prendre -com ara la de mirar de resoldre la crisi per zones, tot just després que Sánchez diguera que el virus “no entén de territoris”-, són fets que se sumaran a una altra dificultat que aquest Govern haurà de resoldre. Es tracta de l’aprovació de Pressupostos estatals, per a la qual necessitarà el vistiplau de partits com ara Esquerra Republicana, que s’han vist marginats -com tota la resta de partits d’àmbit no estatal- durant aquesta crisi. El centralisme imposat per Sánchez i els seus intents d’aproximar-se al PP i a Ciutadans amb els “nous pactes de la Moncloa” no contribueixen a les bones relacions entre el PSOE i Unides Podem amb els partits que van desencallar la investidura al gener. Els mateixos partits dels quals dependrà la durabilitat d’aquesta legislatura.
Mentrestant, al País Valencià, a les Illes i a Catalunya, els Pressupostos estan aprovats a l’espera d’una reforma estructural per adaptar-los a aquesta crisi sobtada. Especialment noticiable és el cas català, on no hi havia Pressupostos des de l’any 2017. L’any 2018 els va evitar l’aplicació del 155 i el 2019 va ser el desacord polític qui va impedir-ne l’aprovació. Tres anys després, el treball del president Quim Torra, qui n’ha prioritzat totalment l’aprovació; i el de Pere Aragonès, teixint complicitats amb els comuns per assolir la majoria parlamentària suficient, han fet possible el que no hauria d’haver estat impossible els anteriors anys.
Tant de bo al Govern espanyol en prenguen nota i, després de tants errors, comencen a estar a l’alçada d’un moment tan delicat.
