Etiquetes
Etiqueta: ‘xavier aliaga’ - Pàgina: 5
«El text de Pasolini em plantejava dificultats morals, no podia assumir allò que es narrava»
ZERO i la joiosa sacsejada artística en l’Europa de la postguerra
Cossos flotants i 'matrescència' en la nova temporada de les Drassanes
Jean-Luc Godard: deu reflexions de l’últim mestre de la Nouvelle Vague
Suecs en Minnesota o mirar-nos als ulls des de l’espill del passat
La complexa tasca d'explicar Xirinacs des del cinema
El descrèdit (juvenil) de la realitat
Andreu Valor: “El disc és eclèctic i potser no siga coherent, però necessitava divertir-me”
Blaumut postpandèmic: allà on ho van deixar
L'Actor Secundari amb moltes coses a dir
David Carabén: «M’agrada un cert desordre, que la vida entri en les cançons per alguna banda»
Toca Jordi i el ficus balla
Joan Fuster, amb els ulls de Maria del Mar Bonet i Borja Penalba
Els Pets i ‘1963’: mirar enrere abans d'anar cap endavant
El salt dels Panteres Negres a la novel·la gràfica
Clàssics, flors rares i tries personals en la ‘playlist’ de Lluís Gavaldà
Xavier Aliaga: «M’he adonat que el que m’agrada no és escriure, sinó reescriure»
Carles Chiner: “El disc era una manera d’ubicar la meua música en el lloc més pur possible”
El retorn pletòric a la 'Llar' de Neus Ferri
El Diluvi: «Fem una picada d’ull a la música que s’escolta en el carrer, però continuem fent el de sempre»
