Etiquetes

Una oportunitat perduda

Mort i decadència

Josep Maria Pou: “Tinc la sensació que ja he complert”

Dimonis, micros i intèrprets (Teatre quan no hi ha teatre V, i últim)

Els crítics

Lluís Homar, el nen que se sentia abandonat

Torna una bèstia de la interpretació al Teatre Nacional