Hi ha moltes teories sobre per què el coronavirus ha generat menys patiment a Portugal que a Espanya, el país veí. Una de les més curioses és que “a Portugal tenim la verge de Fàtima, i els espanyols no tenen res de similar”.
El santuari de Fàtima, punt d’arribada de pelegrins religiosos, està ubicat entre Lisboa i Coïmbra. El 1917, la verge Maria es va presentar davant tres pastors en diverses ocasions. Tots tres van escoltar els seus secrets i confessions.
António de Sousa Mendes és una persona jubilada amb una gran història familiar al darrere. Son pare, que va ser cònsol a Bordeus, va salvar milers de persones de la persecució nazi i va organitzar l’escapada de totes elles a través d’Espanya per arribar a Lisboa. “És un record que tinc del 1940”, diu Sousa Mendes per telèfon, que parla de la gran quantitat de morts que hi va haver a tocar de la frontera espanyola.
Conèixer aquesta història d’acollida de gent perseguida contribueix a la comprensió de la decisió del Govern portuguès, l’únic a Europa que ha permès l’accés al sistema de salut del país a tots els migrants i refugiats que encara no han resolt les seues sol·licituds d’asil.
Una resposta millor
Va ser la por als esdeveniments observats a Espanya el que va motivar el Govern portuguès a assumir mesures de precaució des del principi. A inicis de març, el president Marcelo Rebelode Sousa va ser el primer cap d’Estat a iniciar una quarantena voluntària. Supermercats com ara el Pingo 12, el Continente o el Lidl només permetien l’entrada de petits grups de clients al mateix temps. Els compradors foren sorprenentment disciplinats. Quan més fosques eren les notícies que arribaven des de Madrid, Barcelona i Milà, més grans eren les distàncies entre les persones que feien cues per comprar.
Fins dijous sant, Portugal tenia 13.141 casos confirmats de COVID-19 i 380 morts a causa de la malaltia. La població del país és de 10 milions d’habitants. Són xifres que no són, ni de bon tros, dolentes. Malgrat que el sistema d’atenció mèdica és menys sòlid que el d’altres estats -Portugal compta amb 6,4 llits de cures intensives per cada 100.000 habitants mentre que Alemanya en té 33,9-, la taxa de mortalitat entre els contagiats pel coronavirus és del 2,7%.
A Espanya, per contra, la taxa de mortalitat és del 9,8%; i la xifra de casos de contagi és deu vegades major que la del país veí. El resultat és que Espanya té un nombre de víctimes mortals que multiplica per 40 les de Portugal. Els informes estadístics acadèmics demostren més encara que la resposta política de Lisboa ha estat molt més eficaç que la de Madrid.
A Portugal, el 87% de les víctimes mortals tenien més de 70 anys. Dos terços en tenien més de 80. Unes xifres similars a les d’altres països. La gran majoria dels casos sospitosos o dels pacients amb símptomes lleus de coronavirus resten a casa: tots ells representen el 85% dels infectats. És una estratègia prudent, atès que al nord d’Itàlia el virus es va estendre amb força als hospitals, malgrat totes les precaucions.
“És la por el que ha fet que les persones es comporten d’una manera relativament responsable”, diu Ana Girbal, epidemiòloga a Lisboa i directora general de la sucursal portuguesa de la farmacèutica italiana Italfarmaco. La major part del seu personal treballa ara des de casa. “L’Estat paga el 66% dels salaris de les persones que tenen fills al seu càrrec”, explica.
Sense rastre de contaminació
L’autodisciplina, la reacció immediata de les institucions públiques i la ubicació geogràfica del país, situat a l’extrem oest d’Europa, poden ser les principals raons que expliquen que el brot de l’epidèmia siga relativament lleu a Portugal. Si més no, fins ara. A més, s’han deixat de celebrar actes de concentració massiva al país, com ara la manifestació del Dia de la Dona Treballadora del 8 de març, que sí que es va celebrar a Madrid. Hi ha una altra possible explicació: en contrast amb Espanya i Itàlia, les persones grans a Portugal estan generalment vacunades contra la tuberculosi. Un estudi recent ha trobat una possible correlació entre els països on aquesta vacuna és obligatòria i on alhora hi ha una taxa de mortalitat més baixa per la COVID-19.
Des que el país va declarar l’estat d’alarma el 18 de març no es reconeix la ciutat de Lisboa. O, millor dit, la ciutat recorda aquell indret singular que va existir en el passat. Les food truck han marxat. També ho han fet els borratxos que freqüenten la Praça Rossio. Les botigues de souvenirs han tancat, els creuers no fan acte de presència i les torbes de turistes s’han reduït.
No hi ha cap rastre de contaminació al cel. Ni riures per les nits ni conductors fent sonar el clàxon. Només es pot sentir el soroll de les gavines i el del vent quan bufa.
Un tramvia completament buit fa tremolar el sòl de la catedral. L’avinguda da Liberdade sembla un escenari de pel·lícula de trama apocalíptica. El centre del bulevard només el freqüenten corredors i persones sense sostre. També els gats. La resta està completament buit. Els avions són protagonistes d’un espectacle poc freqüent. Tres quartes parts dels restaurants i hotels de Portugal estan tancats.
Desastre econòmic
La majoria de les connexions aèries i marítimes a les illes de Madeira i Açores s’han cancel·lat. La major part dels creuers fronterers amb Espanya també. Si abans partien 500 vols internacionals diaris des de Portugal, ara només n’hi ha 24. Només n’hi ha una connexió a Alemanya. Tots els aeroports han estat tancats durant el cap de setmana de Pasqua i està prohibit el viatge a altres ciutats. S’han evitat, així, les visites tradicionals de Pasqua per part dels portuguesos que viuen a l’estranger.
Des del punt de vista econòmic, per descomptat, totes aquestes mesures són desastroses. Especialment per a una ciutat com Lisboa, que només ha aconseguit recuperar-se de la crisi financera en gran part gràcies al turisme. De fet, la crisi del coronavirus va colpejar Portugal tot just quan els indicadors econòmics més rellevants començaven a augmentar i es parlava del “miracle econòmic”. El dèficit pressupostari del país és el més baix de les darreres dècades. L’atur s’ha reduït i les mesures d’austeritat s’havien relaxat recentment. I ara, toca viure això.
El president Rebelo Sousa ha exigit que el sector bancari garantesca assistència creditora a les pimes. Quan parlava dels rescats bancaris allà pel 2015, assegurava que “els bancs estan endeutats amb el país: tots els portuguesos han contribuït a evitar el col·lapse del sistema bancari”.
El primer ministre, el socialista António Costa, ha preferit utilitzar un to més suau del que fan servir els seus homòlegs a Itàlia i Espanya pel que fa a la demanda de coronabons. “No ens aferrem a termes o descripcions com si parlàrem d’amulets de la sort”, va dir la setmana passada. El més important, va dir, és que la Unió Europea es mantinga unida. I pensa que els primers passos ja s’han fet en aquest sentit. El seu to moderat s’explica en bona part perquè el seu ministre de Finances, Mário Centeno, és el cap de l’Eurogrup, entitat que reuneix mensualment els ministres d’Economia i Finances dels estats membres de la UE.
Però el país acostuma a respondre amb duresa a les catàstrofes. Portugal va sobreviure a la crisi financera igual que ho va fer al terratrèmol de 1755: “Enterrem els morts i alimentem els supervivents”, va ordenar aquell any, presumptament, el Marqués de Pombal, qui governava llavors el país. Al entre de Lisboa hi ha un monument que el recorda.
Una de les primeres mesures adoptades per l’Ajuntament de Lisboa va ser suspendre els pagaments dels lloguers dels inquilins que habiten cases de propietat pública. S’han establert punts de recollida d’aliments i cases que serveixen per acollir persones sense sostre. Alhora, s’ha ampliat la validesa dels bons mensuals de transport públic.
Dijous sant, el primer ministre Costa anunciava que les escoles podien tornar a obrir a inicis de maig a mode d’assaig. Fins i tot podrien tornar a funcionar des del 13 de maig, quan se celebra l’aniversari de l’aparició de la verge a Fàtima. És el dia dels miracles. Mai no se sap què pot passar.