La gestió que està fent el Govern de Pedro Sánchez de la crisi sanitària provocada pel coronavirus està fent mal a la imatge de l’Executiu en general i a la del president en particular. Així es desprèn de les enquestes que s’han publicat. I, també, de les opinions editorials de moltes capçaleres internacionals, inclosa alguna progressista, que critiquen el que ha fet Sánchez.
Pel contrari, la presidenta balear i secretària general del PSIB, Francina Armengol, està més ben vista pels ciutadans de l’arxipèlag, segons l’única enquesta que s’ha fet al respecte a les Illes i, en general, s’accepta que ha gestionat bé – dins de les limitacions de la capacitat de l’autogovern balear – la crisis del coronavirus. De fet, segons el sondatge referit, la seva valoració està força per sobre de les que els ciutadans atorguen a la resta de líders de partits illencs.
Sánchez. El dimarts passat The New York Times publicava un reportatge demolidor per a Sánchez. Deixava en evidència les auto exculpacions que practica el president espanyol dient que «des del mes de febrer», quan es conegueren els primers casos, evità acceptar la realitat i s’estimà més «parlar de casos importats» sense «prendre cap mesura», una actitud que, en part, diu el rotatiu nord-americà, és la conseqüència de la «fràgil coalició» en PSOE i Podem.
Sánchez rep de per tot. El Frankfuerter Allgemeine Zeitung també li donava un repàs i l’advertia que Espanya «ha idealitzat» la seva pertinença a la Unió, en relació a la petició de Madrid d’emetre euro bonus. Però per ventura a La Moncloa allò que més mal ha fet és aquest titular de The Guardian: «Com va poder respondre tan malament Espanya a la crisi de coronavirus?». El text estava a l’altura: «és un dels moments més obscurs i dramàtics de la història recent d’Espanya» i la gestió que ha fet el Govern de Sánchez és «tardana i maldestre». Fins i tot des de l’agermanada – en el drama sanitari – Itàlia rep el president del Govern espanyol.La Repubblica passa revista als «perquès d’un balanç catastròfic» a Espanya, on, al seu entendre, Sánchez no va entendre el perill i per això parlava a principis de març «d’un risc baix» i permeté «actes multitudinaris».
Encara pitjor és el que diu una enquesta internacional realitzada per l’institut demoscòpic alemany Dalia Reserch a 45 països de tot el món sobre la gestió del coronavirus a càrrec del respectiu govern. La de Sánchez és la pitjor rere la que han fet els Executius de Xile i Tailàndia. Tampoc li deu fer gens de gràcia al socialista observar com altres primers ministres aprofiten la gestió que fan de la pandèmia per millorar la valoració que tenen entre els seus ciutadans. Així Boris Johnson -abans de ser hospitalitzat -, que estava enfonsat, s’ha enlairat fins el 52% de suport; a França, Emmanuel Macron, contra les cordes per mor de la 'revolta de les armilles', s’ha servit del coronavirus per remuntar -fins a principis de setmana– del 23% al 46% d’aprovació; a Alemanya, Angela Merkel navega entre nivells de suports estratosfèrics que fa setmana i mitja arribaven a superar el 80%; i fins i tot Giuseppe Conte, amb un país devastat també per la malaltia, ha pujat les darreres setmanes més de 15 punts percentuals de suport popular, arribant fa deu dies al 43%...
Mentrestant, Sánchez veu com tots les enquestes publicades a l’estat coincideixen: la de Metroscopia per a eldiario.es diu que en un mes ha perdut 25 punts de suport de 64% al 39%. La de Gasop per a El Periódico assegura que el 42,9% dels enquestats troben que ho fa «malament»; la de GAD3 per a ABC afirma, per l’estil, que només el 27,7% dels ciutadans consideren acceptable la seva gestió...
Armengol. Pel contrari, la gestió que està fent Francina Armengol a Balears de la crisi del coronavirus és en general ben acceptada. Fins i tot des de Vox es reconeixia –dimarts passat, durant la sessió de la comissió permanent del Parlament balear– que «la presidenta ho fa millor que Pedro Sánchez». És la sensació generalitzada entre polítics i mitjans de comunicació.
Des del principi la presidenta illenca tingué la certesa que arribava quelcom molt seriós i greu. Posà la consellera de Sanitat, Patrícia Gómez – que professionalment és infermera i que ha fet una gestió molt bona de la crisi –, a organitzar un gabinet de crisi de forma immediata. I durant el mes transcorregut Armengol sempre ha anat per davant del que ha fet Sánchez al Govern estatal. I el que és més valorat a les Illes: ha criticat l’Executiu central – sempre amb bones paraules, això sí, i la majoria de vegades de manera implícita – quan ha estat necessari, com per exemple quan Madrid no impedí l’arribada d’un creuer d’italians o quan es negava a tancar totalment les Illes.
Només s’ha realitat una enquesta a les Illes per valorar la gestió feta per Armengol. La va fer entre el 23 i el 27 de març el Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES) i la publicà el diari Última Hora. La presidenta és la líder política més ben valorada, amb un 4,8 sobre 10, que és un suspens, cert, però que queda prou per sobre del segon, Biel Company, del PP, amb un 3,8; del tercer, Juan Pedro Yllanes, de Podem, amb un 3,6; de Marc Pérez-Ribas, de Ciutadans, amb un 3,5; de Jorge Campos, de Vox, amb un 3; de Lina Pons, del PI, amb un 2,9; i, finalment, de Miquel Ensenyat, de Més, amb un 2,2. Per una altra banda, la valoració dels ciutadans respecte de com s’ha comportat cada partit polític durant aquesta crisi també dona informació rellevant: el PSIB és l’únic que s’acosta, amb un 47,6%, a la meitat (50%) de l’aprovació que donaria el teòric aprovat; mentre que el PP queda en el 36,6%, Podem en el 34,1%, Ciutadans en el 32,7%, Vox en el 29,2%, el PI en el 25,6% i Més en el 23,1%.
Relacionant les dues tipologies de valoració ciutadana que demana l’IBES s’obté un retrat que és força bo per a Armengol. Mai havia tingut el PSIB una posició tan positiva en relació a les altres formacions polítiques. Per suposat no es tracta d’intenció de vot. Però la bona imatge que està aconseguint la presidenta balear per mor del liderat que demostra en la gestió de la crisi la posa, si més no, en condicions potencials de convertir el coronavirus en una oportunitat política per al futur com no havia tingut mai.