-Com està afectant l'economia catalana la Covid-19?
-Diferenciaria dues fases des del punt de vista econòmic. La primera és en la que estem ara, la de contenció de l'epidèmia. Això s'ha traduït en què hem posat l'economia en pausa. Això fa que l'impacte en els indicadors de les setmanes vinents són xifres mai vistes a la història. Començarem a llegir sobre la principal caiguda de la història. De comerç, d'aeroports. Això no té comparativa històrica. Nosaltres vam estimar que la caiguda de l'activitat seria d'entre el 40 i el 50%. Després hem vist que podria ser fins i tot superior. Si mantenim el 50%, és un impacte de 10.000 milions d'euros. Una caiguda del PIB del 4,2%. Això és un mes. Dependrà de com es produeixi la desescalada que podrem veure com serà l'impacte al conjunt de l'any. No el podem saber encara perquè necessitem més informació. Sabem que hi haurà una caiguda del PIB. És possible que no veiem dades positives fins al darrer trimestre de l'any. Veiem una sortida de la recessió més en U que no pas en V. La segona hauria estat una caiguda puntual. Com que s'està allargant l'aturada, està afectant en major mesura els fonaments de l'economia. Ho estem veient en la baixada del nombre d'afiliats, que no són només els ERTE, sinó llocs de treball que s'estan destruint.
La Setmana Santa, en aquests mesos, és quan més ocupació es crea al nostre país. Els tres mesos en què es crea més ocupació són març, abril i maig. Són, precisament, els mesos en què hi haurà el focus de la Covid. Coincideix la crisi més intensa amb la fase en què es crea ocupació, sobretot lligada a comerç, turisme, etc. Amb la preocupació afegida que dos de cada tres llocs de treball que s'han destruït són temporals. Per tant, que no estan inclosos als ERTO i es troben en una situació molt vulnerable.
-Com veu la sortida?
-Tenim poca informació i és difícil fer pronòstic econòmic. Dependrà de l'efectivitat de les mesures que s'hagin posat en marxa. L'efectivitat de les mesures de liquiditat serà fonamental per mantenir vives les empreses. Dependrà, també, de les mesures d'estímul a posterior. La fase de reactivació de l'economia amb plans d'estímuls pels sectors més perjudicats, com l'oci, la cultura, el comerç...
En la segona fase veiem elements a favor i en contra. A favor és que les empreses, en començar la crisi, estan prou ben capitalitzades, amb ràtios de solvència bons i poc endeutament. Això és diferent del 2008, quan les empreses estaven endeutades. El sector financer també té unes ràtios de capitalització més bones que abans de la crisi. En l'anterior crisi hi havia molt endeutament perquè les reserves que han de fer els bancs per cobrir els crèdits eren baixes. S'havia donat molt crèdit de poca qualitat. A causa de la crisi, el Banc Central Europeu va forçar als bancs a augmentar aquesta solvència. Això permet aguantar millor el cop si ara hi ha impagaments de crèdits. Això és positiu. També tenim elements en contra. Sobretot quan ens comparem amb altres països. La dependència del sector turístic ens fa més vulnerables, perquè serà un dels sectors que es recuperarà més tard. També som una economia amb molta temporalitat. És la primera ocupació que es perd. Tenir un mercat tan flexible ens perjudica. Fa que de seguida caigui la renda de les famílies. Tenim també una economia de més presència de PIMES i autònoms. Això ens fa més vulnerables, perquè són les que tenen menys capacitat de sostenir una caiguda.
La següent és el dèficit públic. Ara és del 95%, abans de la crisi era del 30%. No tenim el mateix marge per endeutar-nos. Ho farem igual, però necessitarem molt més el suport d'Europa. El que decideixi l'Eurogrup és fonamental. Qualsevol política de compartir riscos és fonamental.
L'últim element negatiu és que la crisi està essent global i amb ritmes diferents. Això vol dir que pot ser que nosaltres sortim de la recessió, però no podrem sortir via exportació perquè potser altres països estaran en una fase més aguda, com ara els Estats Units que van amb retard. Hi ha economies intentant sortir però el sector exterior no podrà ajudar, com va passar en l'anterior crisi. Això vol dir que s'allargarà.
- D'aquí a un any seguirem parlant d'aquesta crisi?
- Pensem que aquest any hi haurà caiguda del PIB segur, entre el 3% i el 6-7%. Però són xifres basant-se en estudis d'altres institucions. Preveiem que hi hagi una recuperació: però l'increment del PIB podria ser insuficient per cobrir la pèrdua d'aquest any. L'any 2022 serà el que preveiem que podrem tornar a la situació preCovid. El nivell d'activitat o de PIB no el podrem recuperar gins a finals del 2021, principis de 2022.
De cara al futur, quan sortim d'aquesta crisi, caldria pensar o repensar, com reestructurem aquesta estructura econòmica i productiva. Igual les indústries han de pensar més en cadenes de producció més curtes. Pot ajudar la relocalització industrial. En les impressores 3D estem veient solucions, en la innovació. Ajudarà que les empreses facin una pas endavant en el teletreball i la digitalització de les empreses. També en el canvi climàtic, hem vist que reduint la mobilitat hem aconseguit el que no havíem aconseguit mai.
-Com valora les mesures del Govern de l'Estat espanyol?
-En aquesta primera fase de contingència de l'epidèmia, les mesures del Govern Espanyol i les administracions haurien d'anar cap a un objectiu únic, que cap empresa tanqui. Aquest és el lema que ens hem marcat des de la Cambra. Les mesures que ha pres el govern, algunes són molt importants i excepcionals. En alguns àmbits s'han quedat curtes. Bàsicament en les de suport als autònoms i les petites empreses. Aquí s'hauria pogut fer més. Des de la Cambra demanem que hi hagi ajornament del pagament d'impostos per a totes les empreses i tots els sectors. Ara mateix, la mesura que ha aprovat el govern són 30.000 euros d'ajornament de pagament d'impostos. Pensem que és important i l'estem divulgant des dels nostres serveis perquè les empreses les utilitzin. També són importants les mesures dels ERTOS, que han estat àmpliament utilitzades per les empreses. Han estat mesures efectives. Sobre els crèdits amb avals, s'han quedat curts. Els bancs han rebut el doble de peticions del que els ha donat el Ministeri d'Economia. Demanem que el govern agilitzi la posada a disposició d'aquests 100.000 milions d'euros ja, perquè és ara on fan falta. Hem demanat també la condonació de la quota de la seguretat social dels autònoms d'aquests mesos. L'estat n'ha permès l'ajornament. Nosaltres creiem que aquells que no estan treballant, se'ls ha d'abonar la condonació d'aquestes quotes. Des de la Cambra també pensem que és molt important que l'administració pagui totes les factures pendents. Són 14.000 milions d'euros d'injecció a l'economia.
-Quines noves mesures creu que s'haurien d'aplicar?
-Hem proposat noves mesures per accedir a liquiditat sense passar pels bancs, a través de l'Agència Tributària. Què vol dir això? Permetre a les empreses que no facin el pagament de l'impost de societats fraccionat. Això ara les descapitalitza. Els diners han d'estar en mans de l'empresa per poder pagar les nòmines i els lloguers. No en mans del sector públic, que és qui es pot endeutar. Aquesta mesura no tindria efecte en el dèficit, perquè és un tema de termini. Si això no és possible, Demanem a l'Estat que les empreses puguin escollir fer el pagament de l'imposat de societats basant-se en l'estimació de l'any anterior o sobre la base dels ingressos d'aquest any. Això s'escull al mes de febrer. La majoria d'empreses es basen en els ingressos de l'any anterior. Ara resulta que moltes empreses hauran de pagar impostos tenint en compte una estimació del 2019, que va ser molt bo, quan aquest 2020 veuran una caiguda important de la seva facturació. Estaran finançant l'estat, tot i que després això es reforma. Ens sembla que és fàcil ampliar el termini perquè les empreses puguin triar fer l'altra modalitat. Això no té cap cost per l'administració i ajuda moltes empreses.
Després hi ha el tema de les bases imposables negatives. Hi ha empreses que van tenir pèrdues l'any passat i podrien compensar-les en el futur amb bases positives. Demanem que es compensin aquest any. Això és un tema tècnic de l'impost de societats, però és una manera que les empreses obtinguin un crèdit fiscal. Seria actualitzar el crèdit fiscal amb l'Agència Tributària. Quan una empresa té pèrdues un any, pot compensar-ho amb beneficis l'any següent, amb l'impost de societats. Què passa? Si una empresa ha tingut pèrdues en el passat, demanem que aquestes pèrdues les pugui recuperar, com un crèdit fiscal, perquè aquest any no tindrà guanys i no les podrà compensar. És una manera que l'Estat ajudi les empreses donant aquest crèdit fiscal. És una mica complex, fàcil, amb impacte fiscal, però que es recuperarà en el futur. Es tracta de fer-ho ara i no esperar d'aquí dos o tres anys a compensar el passat. És una manera de posar al dia el saldo amb l'Agència Tributària.
Són mesures complementàries a les que hem comentat abans com la moratòria o els avals. L'impacte econòmic dependrà de què el màxim d'empreses estiguin com estaven quan sortim d'això. Tot el que el sector públic inverteixi ara en què cap empresa tanqui, ho recuperarà al futur. Com que la crisi té origen sanitari, perquè l'economia estava sanejada, pensem que tota despesa pública que es faci tindrà un impacte favorable a l'economia.
-S'ha parlat d'aplicar una renda bàsica universal. Com es veu des de la Cambra?
-Des de la Cambra pensem que no és el moment de fer una renda bàsica universal corrent, sinó d'aplicar polítiques de protecció social sobre totes aquelles empreses que s'hagin quedat al carrer. Han de ser mesures dirigides als col·lectius que estan més afectats. Això és important que es faci amb rapidesa. El debat d'una Renda Bàsica Universal per tothom requereix una reflexió profunda. Requereix un debat que no és el moment de fer-lo, perquè no estem en el moment d'analitzar i tenir dades, és el moment d'actuar per ajudar els més desafavorits.
-Una altra proposta és la moratòria de lloguers. Què en pensen?
-Nosaltres valorem des del punt de vista de l'empresa. Les polítiques que s'han aprovat ajuden les famílies vulnerables i això és bo. Nosaltres trobem a faltar que hi hagi mesures de suport als autònoms i als petits comerços de suport al pagament dels lloguers i els locals. El que sí que s'ha aprovat és, en temes d'hipoteques, una mesura pels autònoms. Però no per locals comercials, això ens semblava una proposta necessària. Per als locals comercials o bars i restaurants, que és una de les seves principals despeses. A França sí que s'ha donat ajudes en aquests supòsits. Per això et dic que en aquest aspecte el Govern de l'Estat s'ha quedat curt.