El poeta, dramaturg, narrador i traductor Enric Casasses (Barcelona, 1951) ha estat distingit amb el 52è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Es tracta d'un dels poetes catalans més influents de la seva generació, autor d'una obra genuïna i transgressora, que també s'ha bolcat en la recuperació de la tradició de poesia oral.
Casasses ha cultivat la poesia trobadoresca, el surrealisme psicodèlic i ha reivindicat autors com Jacint Verdaguer oCaterina Albert (Víctor Català). A més ha traduït autors com Conan Doyle, Nerval Blake i Max Jacob.
Guanyador de nombrosos reconeixements, l’any 2012 va rebre el Premi Nacional de Literatura per la seva trajectòria literària i artística i el 2011 el premi Crítica Serra d’Or.És autor d'una vasta obra que inclou poesia, narrativa i dramatúrgia, i en la qual destaquen títols com La cosa aquella (Empúries, 1982), T'hi sé (Edicions 1984, 2013), A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hi plou (Tria, 2013) i, recentment, El nus la flor (Edicions Poncianes, 2017), guardonat amb el Premi Lletra d'Or al millor llibre publicat en llengua catalana. En l'àmbit de la dramatúrgia, el 2003 va publicar la peça de teatre 'Do'm' (RE&MA).
El 1993 va ser distingit amb el Premi de la Critica per No hi érem (Empúries, 1993), el Carles Riba el 1996 per Calç (Proa, 1996) i el Premi Joan Alcover de 1998 per Plaça Raspall (Edicions 62, 1998). El 2019 va rebre el Premi de la Crítica Catalana de poesia.
En la seva faceta d’editor, Casasses ha recuperat textos d’autors com Juli Vallmitjana, Jacint Verdaguer, Caterina Albert o Francesc Pujols.
Casasses és fill d'una família on convivien les tradicions científica i literària. Els seus pares, Enric Casasses i Pepita Figueras eren tots dos químics i molt vinculats a l'Institut d'Estudis Catalans. El pare, que també escrivia poesia, va presidir l'IEC del 1982 al 1986 i va ser rector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) del 1988 al 1992.
Casasses no s’ha tancat mai en la torre d’ivori dels literats i ha col·laborat sovint amb diversos projectes de cultura popular. Un dels més interessant és un disc en col·laboració amb el músic nordcatalà Pascal Comelade (Montpeller, 1955), com La manera més salvatge (2006) i N'ix (2010).
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l'any 1969. S'atorga cada any a una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
La persona premiada rep 20.000 euros i el guardó del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que rebrà el 8 de juny en l'acte d'entrega del premi al Palau de la Música.