Després de 22 anys a càrrec de Tàndem Edicions i amb més de mil llibres a l’esquena, Rosa Serrano (Paiporta, 1945) decideix jubilar-se al maig de 2012 per encetar un nou ritme i —amb les seues paraules— "assaborir la lentitud i la memòria". Set anys després, l’escriptora i editora valenciana ens regala tota una vida en defensa de l’educació, la literatura i la llengua en un darrer llibre: Les petjades del temps. Memòries de Rosa Serrano (Balandra Edicions).
Ca Revolta ha estat l'espai encarregat d’acollir la presentació d'ahir dimarts a la ciutat de València. La sala es va omplir i va fer omplir-se la caixa dels records en la ment de l’autora, qui rememora antigues reunions en aquell mateix indret. El defineix com "un punt de debat, de posada en comú, de preocupació", una enumeració en plena concordança amb un passat compromès com el seu.
L'any 1975, Rosa Serrano participà en la fundació de l’Escola Gavina de Picanya, pionera en l’ensenyament en català al País Valencià. En 1990, es llança al món editorial amb Tàndem i el converteix en un dels segells més significatius del panorama valencià. Ha estat, a més, presidenta de l'Associació d'Editors del País Valencià i membre del Consell Valencià de Cultura entre els anys 1998 i 2002. Com a escriptora, Les petjades del temps s’afegeix a una vintena de títols de narrativa infantil i juvenil, llibres de text i divulgació lingüística. L’any 2019, aquesta ingent tasca de promoció cultural fou guardonada amb l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana als Premis 9 d’Octubre.
Enceta la presentació qui, en certa manera, ha recollit el seu testimoni. Àfrica Ramírez fou l’escollida per continuar amb el llegat de Tàndem Edicions l’any 2012. És l’actual presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià i la promotora del segell Balandra, encarregat d'editar les memòries de Rosa Serrano. Editora i escriptora comparteixen una relació tant professional com d’amistat. Ambdues formen part d’un grup de dones editores i, de fet, foren les pròpies col·legues qui encoratjaren Serrano a deixar constància de les seues memòries. Àfrica Ramírez les defineix com "un llibre en què conflueix tota una vida d’amistat", format a pedaços de "gent del passat editorial de Rosa".
A la dreta de l’autora, l’advocat i politòleg Antonio Montiel continua amb el preludi de l’acte. Encarregat d’oferir les seues impressions sobre el llibre, destaca la naturalitat i la passió amb què Rosa Serrano narra les seues vivències. "No hi ha la voluntat de construir un personatge, sinó una total sinceritat", sentencia. A més, fa èmfasi en com "utilitza llibres de tercers per a explicar-se a si mateixa", un recurs gens diferent a la seua tasca com a editora, a través de la qual milers de publicacions, malgrat estar signades per altres, integren una part de la seua essència.
Amb la generositat que Montiel li atribueix, Rosa Serrano inicia la seua breu intervenció donant les gràcies a Ramírez per "la cura exquisida del llibre" i al dissenyador gràfic Joan Nava. "M’ha sabut veure per dins i per fora", expressa. Malgrat tenir a les mans un volum farcit d’anècdotes i experiències, l’autora manté intacta la curiositat del futur lector per parlar d’una de les seues majors passions: "Agafar un llibre nou entre les mans em produeix un plaer personalíssim, particular". Ressalta també la presència dels viatges al seu llibre. Serrano parla del "viatge com a descoberta", com a oportunitat de conèixer persones que amplien els horitzons.
Al torn de preguntes —breu, però profitós— ambdues editores reclamen la necessitat d’una major producció de memòries que construïsquen un retrat contemporani. "El sector editorial valencià té mancances perquè té mancances de públic també", denuncia Àfrica Ramírez. Trenta anys després de la fundació de Tàndem, sembla que calen més autors, editors i, sobretot, lectors que se sumen al tàndem de la literatura valenciana.