Mentre Quim Torra rebia una delegació d’alcaldes de la Catalunya Nord que fa uns mesos van signar un manifest contra la judicialització del conflicte català, Pedro Sánchez continuava amb la seua ronda de visites per la capital catalana. La trobada amb Núria Marín, presidenta de la Diputació i alcaldessa de la segona ciutat més poblada del Principat, l’Hospitalet de Llobregat, era obligatòria, en tant que tots dos comparteixen espai polític. Sánchez també visitava la seu de Foment del Treball, entitat empresarial més representativa de Catalunya, presidida per l’exdiputat d’Unió Democràtica Josep Sánchez Llibre. Un partit, la UDC, avui desaparegut, del qual Units per Avançar n’ha recollit l’esperit i que acostuma a fer coalició amb el PSC des de les eleccions del 21 de desembre de 2017. En la llista de personatges a visitar per Sánchez no hi havia Joan Canadell. Paradoxalment, la Cambra de Comerç havia estat, fins ara, una entitat a tenir en compte pel Govern espanyol. Des que és governada per un empresari independentista, que va guanyar la Cambra gràcies a una candidatura impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana, aquesta institució empresarial ja no serveix com a interlocutor entre Catalunya i Espanya. Per Sánchez, la Cambra ha perdut aquesta capacitat.
El president espanyol sap distingir, per tant, amb qui reunir-se i amb qui no. Un dia més tard d’haver-se reunit amb el president català Quim Torra, Sánchez ha volgut escenificar una aproximació especial amb l’alcaldessa de Barcelona. Tots dos han signat un acord de col·laboració entre l’Ajuntament i el Govern espanyol per reprendre diverses tasques que havien quedat arraconades durant el mandat de Mariano Rajoy. L’acord, que se signava al Saló de Cent de l’Ajuntament per donar-li dimensió institucional, adquiria tres compromisos: recuperar el conveni de capitalitat cultural i científica de Barcelona, impulsar la candidatura de Barcelona per acollir l’any vinent la III Conferència Internacional d’Educació Superior de la UNESCO i convocar una comissió de col·laboració interadministrativa.
El primer compromís ja es va adquirir l’any 2010. La capitalitat cultural i científica de Barcelona va suposar una inversió de 25,8 milions d’euros en aquell moment. A més, aquest esdeveniment implicaria, previsiblement, un reforç en el finançament estatal en matèria d’infraestructures que també va quedar arraconat. Com que ambdues institucions volen recuperar les relacions, cal pensar que la distància entre totes dues, accentuada des que Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa -qui va coincidir amb Xavier Trias i amb Ada Colau com a alcaldes- es diluirà a poc a poc.
L’aproximació no està exempta d’un interès polític de Sánchez, qui ha de cuidar relacions en un escenari polític en què calen més equilibris que mai. Ada Colau, màxima referent de Catalunya en Comú -i per tant de la coalició Unides-Podem al Principat-, ja ha mostrat més sintonia amb Sánchez que amb Quim Torra. I suggereix quin lloc li agradaria ocupar a ella en la taula de diàleg entre els governs català i espanyol que s’iniciarà les properes setmanes. Una mesa que es vaticina ben intensa. L’èxit o el fracàs d’aquesta mesa encara és una incògnita. El que és cert és que l’Ada Colau actual, amb vestit institucional, queda ben lluny de recomanar al PSOE que desaparega, tal com demanava el 2014.