Des del primer minut de Decimals, amb l’engrescadora “Aturem l’ham”, amb un trenat de guitarres digne dels millors Doves i una tornada captivadora, s’intueix el creixement del projecte de Querol, recolzat de nou en la producció de Vallvé (Arnau) i en el treball dels músics Pedro Font (guitarres i veus), Ramon Aragall (bateria) i Àlex Molas (baix).
“L’èxode” i els seus paisatges sonors mutants, del recer a l’electricitat, “Dins del teu abric” i el seu aire misteriós amb final cinematogràfic, o la juganera “Bells horitzons”, cançons farcides de detalls, d’aquelles que has de desfullar a poc a poc, alimenten la sensació de trobar-te amb un disc un graó per sobre. Possibles dubtes liquidats amb “Els jardins de l’obsessió”, amb el seu crescendo i un discurs una mica endurit.
Decimals4hiverns
Delirics, 2017
Pop
Una primera part que rebla la predisposició que passen coses, sensació que tens des dels primers acords de “Decimals”, punt climàtic i cançó que dóna nom al disc, amb un Querol atrevint-se amb el falset sobre una base sonora minimal però suggeridora que remet a les màgiques textures de Beach House.
El disc no perd gruix en el tram final. “La gran festa”, pop de gran tonatge melòdic, amb una tornada molt Vallvé (Pau), i el canvi de registre de “Males herbes” (molt bé la seqüenciació), el tall més electrònic del disc, amb un munt de capes que recorden uns Animal Collective no invasius, són altres moments ressenyables d’un Decimals tancat amb els pèls encara eriçats per “Revolució”, tema sensitiu enllaçat amb el “El salt”, un tall que condueix al final oníric i maquinal.
Aquest gener ens ha dut un disc càlid i reconfortant, d’aquells que haurien de perdurar. Visca el canvi climàtic.