Zhu, de 40 anys, és el màxim responsable de TikTok. Aquesta aplicació, una xarxa social sobretot popular entre els adolescents, pertany a la gran empresa xinesa ByteDance. El 2014, Zhu va fundar l’empresa emergent Musical.ly, que més tard va canviar el nom a ByteDance. Després d’una excedència d’uns quants mesos, a començaments del 2019, va assumir la direcció de TikTok, que té la seu a Los Angeles.
—Senyor Zhu, al capdavant de TikTok actualment dirigeix la xarxa social amb un creixement més ràpid del món, però pràcticament ningú no sap com es diu vostè. Per què fins ara ha evitat tant aparèixer en públic?
—En primer lloc, no ha estat fins als darrers mesos que TikTok ha crescut molt de pressa. Prèviament ens havíem ocupat durant molt de temps dels continguts, el desenvolupament tècnic i l’experiència d’usuari. El segon motiu és la sensibilitat geopolítica.
—Vol dir que no volien espantar ningú?
—Molta gent ens veu com una empresa xinesa i, per tant, d’entrada ens solen mirar amb escepticisme. A més, l’estructura de propietat de la nostra societat matriu, ByteDance, és mundial. Pensàvem que, si sortíem a fer grans discursos, allò només dirigiria l’atenció sobre nosaltres i ens reportaria unes dificultats innecessàries. Però allò va ser una decisió equivocada.
—Perquè, de dificultats, n’hi ha hagut igualment?
—Quan una empresa creix tan de pressa, l’atenció arriba sola. Però fins ara hem deixat escapar l’oportunitat d’explicar la nostra visió de la història. Si no determinem nosaltres mateixos el nostre relat, ho farà algú altre. I això no és bo per a nosaltres.
—Però no es tracta només d’una falta de treball de relacions públiques. Als EUA s’han de defensar d’acusacions d’espionatge. Vostè ha admès que van limitar l’abast de vídeos publicats per homosexuals i per persones discapacitades. I reiteradament han desaparegut de la plataforma continguts crítics amb la Xina. Per què hauríem de confiar en vostè?
—Hem comès errors, sens dubte. No hem estat prou capaços d’adaptar-nos a algunes cultures i, en part, senzillament hem pecat d’inexperts. Admeto que tampoc no hem estat prou transparents. Però escoltem, aprenem i millorem constantment. Ara hem publicat unes noves normes de comunitat. I li puc dir una cosa: fins ara ni una sola vegada hem rebut una petició de les autoritats xineses per suprimir contingut. Estic convençut que a partir d’ara això tampoc passarà.
—Però no cal que arribi necessàriament una petició oficial; possiblement n’hi ha prou amb pressió política.
—Això és una hipòtesi i no passarà. TikTok no està disponible a la Xina, allà ByteDance hi té una aplicació de vídeos pròpia que es diu Douyin. Per això no ens hem de cenyir a les regulacions xineses, i tampoc no ho faríem. A Alemanya ens cenyim a les regles d’Alemanya i de la UE; als EUA, a les dels EUA. A més, les nostres dades s’emmagatzemen en servidors dels EUA i Singapur, i hi ha mecanismes i controls externs per assegurar els nostres sistemes.
—Tot i així, a Pequín hi ha empleats de TikTok que supervisen vídeos pujats a Alemanya i que contribueixen a decidir a quants usuaris els retransmet.
—Volem garantir la seguretat de la plataforma en tot moment. Ja ara, però, la majoria de vídeos en alemany són moderats per treballadors a Alemanya. A Pequín, fins ara, hi treballaven menys de vint persones que s’encarregaven dels torns de nit i que treballaven seguint els mateixos criteris que els seus companys d’Alemanya. Però puc entendre les preocupacions. Per tant, aviat ja no supervisarem cap vídeo procedent del mercat europeu a la Xina.
—Com s’ho faran?
—Reforçant els nostres equips de moderació locals, també a Alemanya. I d’aquí a poc obrirem una nova seu a Dublín, que s’ocuparà de la seguretat i la protecció de dades i que serà dirigida per Cormac Keenan, que ve de Facebook i que a TikTok serà el responsable dels continguts i la moderació per al mercat europeu. Abans de final d’any, volem ampliar el nostre equip a Europa dels actuals 300 treballadors a més de 1.000.
—A molta gent li agrada qualificar TikTok com el Huawei de les xarxes socials. Li molesta aquesta denominació?
—Seria equivocat dir que no em molesta. El clima polític, els conflictes entre els EUA i la Xina han empitjorat en els últims mesos i són un repte per a l’empresa. Com a empresa xinesa no se’ns concedeix el benefici del dubte. Però jo soc optimista. Mentre no fem res malament i solucionem els problemes, estic segur que aquesta crisi també serà una oportunitat.
—En una de les seves escasses entrevistes amb The New York Times, al novembre, va dir que estava content que els usuaris de TikTok no fessin servir la plataforma per a debats polítics. Per què?
—Si els soc sincer, encara no he trobat cap resposta realment bona a la pregunta de com hem de gestionar els continguts polítics a TikTok. Primer, pensava que no havíem de promoure gens els continguts polítics, perquè la política pot tenir un element molt polaritzador i divisori, i al final tindríem els mateixos problemes que Facebook. Molts usuaris diuen que no els agrada veure política a les seves xarxes socials. Però potser no tenen res contra la política en si, sinó tan sols contra les notícies falses, els discursos d’odi o les plataformes fortament polaritzades.
—I per això s’estima més que no hi hagi cap contingut polític a l’aplicació? No li sembla que això és anar massa lluny?
—La meva filosofia és la següent: tota ciutat necessita espais públics on la gent pugui debatre i enfrontar-se políticament. Però no hauríem de forçar que tota la ciutat fos un espai així. També hi ha d’haver museus, sales de concerts i parcs infantils, on la gent vagi a passar-s’ho bé i a expressar la seva personalitat.
—I si algú es vol expressar políticament?
—Cap museu, cap sala de concerts ni cap parc infantil no penjarà cartells en què hi digui “Prohibit fer política”. Però la gent es comporta diferent perquè té certes expectatives en aquesta mena d’espais.
—I TikTok decideix quanta política es permet?
—No, aquest enfocament seria un error. Jo no vull aplicar restriccions ni suprimir continguts polítics sempre que no es tracti de discursos d’odi o informacions falses. Les nostres normes probablement s’assemblaran a les de grans plataformes com YouTube o Facebook. Però també hauríem de fer les coses millor. Per exemple, hem estat una de les primeres plataformes que han prohibit la propaganda política.
—Seria benvinguda Greta Thunberg a TikTok?
—Qui?
—Greta Thunberg, la jove activista sueca pel clima.
—Hauria de veure’n els continguts, però en general es pot dir el següent: qui vol ser a TikTok pot ser a TikTok. I si Greta ens sol·licita la verificació del seu compte, ho farem.
—I què me’n diu, de polítics com Donald Trump?
—Tothom hi és benvingut. Però espero que a partir d’ara TikTok sigui vist com un lloc per a l’entreteniment, no com una plataforma política.
—Hi va haver un temps en què vostè s’interessava més per la formació que per l’entreteniment.
—Abans de crear la meva primera empresa, vaig treballar deu anys als EUA per a SAP, una gran empresa alemanya. Allà vaig investigar durant un quant de temps en qualitat de “futurista de la formació” sobre l’esdevenidor de l’aprenentatge i escrivia blogs. Però allò m’avorria, hi havia molta ciència-ficció. Per això vaig crear la meva primera start-up, una plataforma per aprendre. Pretenia ajudar persones que sabien fer una cosa especialment bé perquè transmetessin les seves habilitats en dos o tres minuts. Però vam fracassar.
—Per què?
—Vam intentar lluitar contra la naturalesa humana. La gent s’interessa més per l’entreteniment que per la formació. Per això vam crear Musical.ly.
—Una aplicació on es balla sincronitzant els llavis al so de música pop. Més endavant, ByteDance va comprar l’app i la va fusionar amb TikTok. Sembla com si vostè hagués venut els seus ideals?
—No. Molts grans invents de la història han començat com una joguina, com una cosa que primer semblava irrellevant però que té el potencial de créixer. Si YouTube hagués començat com una plataforma d’aprenentatge, no hauria tingut mai èxit.
—Vol dir, doncs, que vol convertir TikTok en una plataforma d’aprenentatge?
—Absolutament, al 100%. Això ja ha començat a passar els últims mesos. A l’Índia, per exemple, s’han convertit en un fenomen els “EduToks”, uns vídeos explicatius de TikTok. Amb aquests vídeos molta gent aprèn habilitats bàsiques: com es parla un idioma o com es repara una màquina.
—D’acord, però aquí a Alemanya si obres l’app trobes sobretot noies ballant, parelletes petonejant-se i humor per a l’hora del pati.
—Aprendre no significa necessàriament que hagi de ser una cosa seriosa. Qui inventa balls agafa la inspiració d’altres persones, i això també és un aprenentatge.
—De moment molts nens han estat estafats per l’app en comptes de rebre’n inspiració. Estrelles de TikTok han demanat en retransmissions en directe que els enviessin petits emojis que costen fins a vuitanta euros.
—Des de fa poc, tenim una nova normativa d’edat per a les retransmissions en directe, i hem modificat les nostres directrius de comunitat per impedir-ho. Pròximament, incorporarem un “mode d’acompanyament”: els pares podran vincular el seu compte amb el dels seus fills per protegir-los millor.
—Però el sistema de regals hi continuarà sent.
—No sé si amb les noves regles n’hi haurà prou per aconseguir els nostres objectius. Si per aconseguir-los hem d’eliminar el sistema de regals, ho farem.
—Amb aquest sistema vostès hi guanyen moltíssim. Segons alguns analistes, darrerament aquests “regals” els han reportat un augment dels ingressos d’entre un 300% i un 500%. Són correctes, aquestes dades?
—No ho sé; de moment, la monetització no ha estat l’element en què ens hem centrat. Però, el nostre negoci principal és molt probable que en el futur vingui de la publicitat, d’una manera semblant a altres plataformes.
—Els nens, són un públic objectiu interessant per al sector publicitari? Les grans quantitats de diners es fan en una altra banda.
—TikTok es dirigeix a nois i noies a partir de 13 anys. Efectivament, durant força temps, els nostres usuaris principals han estat adolescents, però això està canviant. Volem que la nostra plataforma es faci gran, que també sigui interessant per a persones de més de 40 anys i per a baby-boomers.
—Vostè té 40 anys. No va sent ja massa gran per a TikTok?
—No, mai: per a nosaltres ser jove no té a veure amb l’edat. Jo cada dia passo fins a dues hores mirant vídeos a l’aplicació. Darrerament, la crítica de mitjans i polítics m’ha aclaparat molt, però sempre que he obert TikTok m’ha ajudat.
—Senyor Zhu, moltes gràcies per l’entrevista.•