Les dades del padró de població publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) aquest mes de gener mostren que els alemanys han deixat de ser el principal col.lectiu d'estrangers residents a Balears. Primer foren superats pels marroquins, però és que ara ja ni tan sols són els europeus més nombrosos a l’arxipèlag. Els superen els italians.
Mallorca no és alemanya. Ara fa poc més de vint-i-cinc anys, la premsa local balear començà a fixar-se en el creixent nombre de ciutadans alemanys que compraven propietats a les Illes i que hi passaven llargues temporades i, molts, hi fixaven la residència. Era una novetat perquè tradicionalment els estrangers que vivien a Balears havien estat els britànics. En efecte, després de la pèrdua de les colònies –com a conseqüència del procés de descolonització que s’inicià un pic finalitzada la Segona Guerra Mundial- alguns dels molts residents britànics als antics territoris d’ultramar desembarcaren a alguna de les Illes atrets pel clima i, sobretot, els preus barats. Solien viure concentrat a determinades zones. A Palma, per exemple, majoritàriament residien en a la zona d’El Terreno, on va existir durant dècades l’Anglo American Club que en bona part els agrupava. Però entre que ha passat un quart de segle, amb la conseqüent desaparició de molts milers dels que arribaren a Mallorca en els anys cinquanta, seixanta i setanta, i el creixent cost de la vida a Palma, el nombre de britànics ha caigut en picat. El 2012 encara eren 23.804 els que mantenien la residència formal a l’arxipèlag però ara ja estan per sota del 15.000, exactament són 14.953.
En paral.lel als descens britànic el col.lectiu alemany no parà de créixer des de la segona meitat dels anys noranta. Entre el creixent nombre de residents alemanys i el de milions de turistes que visitaven l’illa només per uns dies o una setmana, el fenomen de la “germanització” de Mallorca es convertí en motiu d’interès mediàtic i, fins i tot, polític: el diputat critiano social alemany Dionys Jobst va proposar el 1993 que “com que Mallorca s’ha convertit en una illa amb habitants alemanys, el Govern Federal hauria d’establir negociacions amb Espanya per tractat de comprar l’illa”. Els anys següents el fenomen s’intensificà encara molt més fins arribar a ser la colònia alemanya la més nombrosa entre els col.lectius d'estrangers europeus que vivien a Balears. A l’any 2010, quan ja havia disminuït el nombre, residien a Balears 36.003 alemanys, segons les dades de l’INE. Deu anys més tard, la mateixa fons indica que el nombre s’ha vist reduït a 18.992.
Els italians han desplaçat els teutons. El col.lectiu de transalpins no para de créixer. Primer fou a Formentera, després a Eivissa i ara també per tot arreu de Mallorca. La febre balear entre els italians segueix alta. Començà a principis de la dècada del 2000 i no parà de créixer en els següents anys, fins arribar el 2009 a haver-hi 15.715 italians. Ara, una dècada després, són 19.500, per sobre dels alemanys. Els italians ja són el més important grup –numèricament- d’estrangers europeus que viu a les Illes. Lluny, encara, això sí, dels marroquins. En efecte, en el conjunt dels estrangers residents els nord-africans citats segueixen essent –i ho són des de fa prou anys- el grup més important, amb molt diferència. Tenen fixada la residència a Balears 26.724 marroquins.
Finalment, el cinquè grup més important d’estrangers que viuen a les Illes el formen els colombians. Amb l’esclat de la crisi econòmica molts partiren a d’altres indrets europeus a buscar feina, però una part ha tornat en els darrers anys. En aquest moments són 9.860, una mica menys dels 10.380 que hi havia fa més d’una dècada, en plena crisi, però són gairebé el doble dels que residien a les Illes el 2016, prova de la forta atracció que altre pic te l’arxipèlag per aquest col.lectiu.
El conjunt d’estrangers que resideixen a les Illes suma 204.987 ciutadans, que representen 17,8% sobre el total de la població censada. És una xifra prou per sota del 23% que s’arribà a sumar durant el boom econòmic anterior a la crisi, però està repuntant amb força els últims anys gràcies al nou boom turístic –entre 2009 i 2018 el nombre de turistes s’incrementà quasi el 40%- que experimenten les Balears i que suposa una alta necessitat d'importar mà d’obra.