El flamant Govern de Pedro Sánchez ha nomenat a Dolores Delgado, la fins ara ministra de Justícia, com a nova fiscal general de l’Estat. La decisió de l’executiu socialista ha provocat una allau de crítiques de l’oposició. Delgado, al capdavant del Ministeri des de juny del 2018, va impulsar l’exhumació de les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos el passat mes d’octubre. La fiscal deixa el Ministeri després d’un any i set mesos marcats per les dures crítiques que va rebre per la seva actuació durant la causa de l’1 d’octubre -que va assumir un cop la van nomenar fiscal general de l’Estat, tot just quan Pedro Sánchez va guanyar la moció de censura contra Mariano Rajoy- i per la seva implicació en el cas Villarejo. Delgado substituirà Maria José Segarra al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat.
La qüestió catalana ha marcat bona part de l’etapa de Delgado al capdavant de Justícia. El seu Ministeri va negar-se a assumir la defensa de Pablo Llarena, jutge instructor del procés, que havia estat demandat per Carles Puigdemont i quatre exconsellers del seu Govern per manca d’imparcialitat. Després de rebre múltiples pressions, el Govern espanyol va cedir i va contractar un bufet d’advocats belga que representés l’Estat i al magistrat. Delgado també va instar l’Advocacia de l’Estat a canviar la seva qualificació jurídica durant el judici del procés, passant de rebel·lió a sedició. Aquesta postura va provocar el cessament d’Edmundo Bal -ara diputat de Ciutadans- com a advocat general de l’Estat. El Tribunal Suprem va acabar condemnant per sedició els líders polítics catalans, que era la tesi defensada, precisament, per l’Advocacia General de l’Estat.
La polèmica més rellevant de la seva carrera, però, va arribar amb la filtració de fragments d’una conversa privada el 2009 entre Delgado, l’exjutge Baltasar Garzón i el controvertit comissari José Villarejo -en presó provisional- quan era fiscal. Els àudios van filtrar-se al cap de pocs mesos de prendre possessió del càrrec i comprometien la seva relació amb altres membres de l’executiu espanyol.
Dolores Delgado compta amb experiència en el Tribunal Penal Internacional on va exercir com a fiscal des de 2011. Va ser la fiscal que va aconseguir la primera condemna de la història d’Espanya per crims contra la humanitat, la de l’exmilitar argentí Adolfo Scilingo, oficial de marina de guerra durant la dictadura militar del seu país (1976-1983) i condemnat per tortures i per la mort d’una trenta de persones.
La decisió de Pedro Sánchez de nomenar una ministra com a fiscal general ha provocat nombroses crítiques que veuen en risc la separació de poders. Només hi ha un antecedent d’un ministre que passés directament a la fiscalia general, el de Javier Moscoso l’any 1986, durant el govern de Felipe González. El nomenament del fiscal general de l’Estat serà sotmès a informe del Consell general del Poder Judicial i a l’examen del Congrés dels Diputats abans de ser ratificat.
La fins ara Fiscal General de l’Estat, Maria José Segarra, ha estat reprovada del seu càrrec. La seua actuació en el cas del procés català ha marcat la política judicial dels darrers mesos. Va ser nomenada pel Govern de Sánchez com a fiscal general de l’Estat només uns mesos abans que la Fiscalia presentés l’informe d’acusació del judici de l’1-O. Lluny d’imposar el criteri de l’executiu del PSOE, Segarra apostava per l’acusació de rebel·lió contra els polítics catalans empresonats, mantenint-se sempre al costat del criteri mostrat pels quatre fiscals de Sala del Tribunal Suprem. L'ex-fiscal general no va complaure el desig de l’executiu, que va destituir Edmundo Bal com a Advocat de l’Estat quan aquest va negar-se a rebaixar a sedició la seva consideració sobre uns fets que, durant tota la instrucció de la causa, els serveis jurídics de l’Estat havien considerat rebel·lió. La decisió de Segarra no va agradar al Govern, que ara ha buscat un altre perfil per ocupar la Fiscalia general de l’Estat. Segarra, a més, va tindre l’oportunitat de canviar l’acusació coincidint amb l’alliberament del president Carles Puigdemont a Alemanya després de ser detingut. La justícia d’aquell país va negar els delictes de rebel·lió i sedició imputats per la Fiscalia espanyola i Segarra, que podria haver fet servir aquest criteri com a argument per a una rebaixa en l’acusació, no ho va fer. Les pressions de la Fiscalia del Suprem van ser determinants, segons distintes fonts, en el manteniment de la seua acusació. Ara, Dolores Delgado tindrà l’objectiu de rebaixar les tensions entre la fiscalia i el sobiranisme, tal com ha expressat Pedro Sánchez, que ha apostat públicament per la «desjudicialització» del conflicte català.
Per altra banda, Pedro Sánchez ja havia avançat la passada setmana que Delgado no continuaria al capdavant de la cartera de Justícia. Aquest dilluns el jutge socialista Juan Carlos Campo, també diputat socialista per la província de Cadis, prendrà el relleu de la fiscal al Ministeri. Campo agafarà les regnes d’un càrrec fonamental aquesta legislatura, on Sánchez ja ha promès aparcar la via judicial per centrar-se en buscar una sortida pactada al “conflicte polític” a Catalunya. Juan Carlos Campo va ser secretari d’Estat de Justícia entre 2009 i 2011 durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, quan Francisco Camaño dirigia el Ministeri que encapçalarà ara Campo. Les tres darreres legislatures ha exercit com a portaveu de Justícia del grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats.
A Campo li correspondrà fixar la postura que tindrà a partir d’ara l’Advocacia de l’Estat envers el sobiranisme català i els afers que afectin Catalunya. Una postura que, segons Pedro Sánchez, haurà de ser de diàleg i de desjudicialització.