1. LA PITJOR CRÍSI CITRÍCOLA DE LA HISTÒRIA
La de 2018/2019 passarà a la història com la pitjor crisi citrícola del País Valencià, amb pèrdues milionàries per als productors. L'entrada en vigor d'un acord comercial entre la UE i Sud-Àfrica, va provocar que se encavalcaren en el mercat les taronges procedents del con sud i les produïdes al País Valencià i el sud de Catalunya. Tot plegat va provocar un excedent d'oferta en el mercat que va arrossegar els preus a la baixa, fins al punt de no compensar els preus de producció dels llauradors. Els ingressos en taronges van descendir 151 milions d'euros (un 40%) respecte de la producció de 2017/2018; 114 milions d'euros de mandarines (30%) i 13 milions en llimes (12%). Dels 874 milions d'ingressos per la venda de cítrics en la campanya 2017/18 es va passar a 595. Dels quatre milions de tones de producció, 700.000 tones es van quedar sense comercialitzar.
2. ESCISSIÓ AL CAVA
A principis de febrer passat, un grup de nou cellers agrupats sota la marca Corpinnat anunciaven que abandonaven la Denominació d'Origen (DO) Cava. Representen una fuga diminuta (el 0,94% de la producció total), però alhora molt significativa, ja que alguns dels cellers que han pegat la portada són els mateixos que van promoure la creació de la DO. D'aquesta manera s'escenificava un dilema que fa anys que és present al món dels escumosos: l'aposta per la gamma alta i la diferenciació dels uns -Corpinnat- i la producció a gran escala -sobretot dels gegants del sector, entre els quals Codorniu, Freixenet i Jaume Serra-.
3. JOAN CANADELL, PRIMER PRESIDENT INDEPENDENTISTA DE LA CAMBRA
El juny de 2019 la Cambra de Comerç de Barcelona va fer un tomb històric. El 17 de juny la candidatura Eines de País, la primera netament independentista i impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana, es convertia en la guanyadora de les eleccions a la institució cameral. Amb 35 dels 54 vots emesos, Joan Canadell esdevenia nou president de la Cambra i passava pàgina a la presidència de Miquel Valls, qui va ser-ne principal responsable durant 17 anys. Fundador de Petrolis Catalans i empresari vinculat al Cercle Català de Negocis, Canadell aspira que el món empresarial i econòmic s'involucre en el procés independentista català.
4. THOMAS COOK, UN GEGANT AMB PEUS DE FANG
A final de setembre passat el món es despertava amb una notícia d'abast planetari: Thomas Cook, multinacional pionera a crear el mateix concepte de turoperador, havia fet fallida. Les xifres donen compte de la seua dimensió: el 2018 va donar servei a 22 milions de clients i va facturar 11.900 milions d'euros. La incapacitat, però, d'afrontar els seus deutes, que superaven els 1.000 milions d'euros, però, va acabar amb l'empresa fundada per Thomas Cook l'any 1808.
La fallida ha tingut un impacte especialment notable a les Balears, on era el segon turoperador en nombre de viatgers transportats a les Illes. De fet, el passat 21 de desembre, la filial Thomas Cook Airlines Balearics -amb una flota de sis avions- es va decretar concurs de creditors.
5. TRUMP ANUNCIA ARANZELS ALS PRODUCTES EUROPEUS
A principis d'octubre Donald Trump va anunciar que imposava aranzels a 1.473 productes agroalimentaris europeus després que l'Organització Mundial del Comerç (OMC) certificara que Brussel·les havia atorgat ajuts públics al desenvolupament tecnològic d'Airbus. D'aquesta manera, Trump feia un pas més en la seua guerra comercial amb el món. A casa nostra, la decisió de Trump ha afectat especialment les exportacions d'olis, productes derivats de la llet -formatges, per exemple-, vins i sector citrícola. Els productors temen que supose, en el mitjà i llarg termini, la pèrdua del mercat nord-americà a perpetuïtat.
6. FORD, AMB L'AI AL COR
El passat octubre, la multinacional Ford va anunciar el desmantellament de la planta de motors a la factoria d'Almussafes a partir de 2022. La intenció és produir aquests motors en les plantes de què disposa als Estats Units. La decisió posa en perill seriós 980 llocs de feina en la planta valenciana i va provocar que, per primera volta en molts anys, tots els sindicats amb representació a Ford signaren un manifest conjunt de rebuig.
2019 ha estat un any roí per a la planta valenciana, immersa, com la resta del sector automobilístic, en reestructuracions i reduccions de produccions. En els tres darrers anys Almussafes encadena descensos en la producció, circumstància que ha obligat a signar fins a quatre expedients de regulació temporal d'ocupació.
7. CHRISTINE LAGARDE, NOVA PRESIDENTA DEL BANCA CENTRAL EUROPEU
Primera dona ministra de Finances a França, primera directora general del Fons Monetari Internacional (FMI) i, des del passat novembre, primera presidenta del Banc Central Europeu (BCE). Com a màxima responsable del FMI va participar en la política d’austeritat que va seguir a la bombolla financera i que va apuntalar les desigualtats, especialment als països del sud d’Europa. Lagarde, advocada de 63 anys, ha seguit en els seus primers moviments els passos del seu predecessor, Mario Draghi, i ha mantingut els tipus d’interès baixos.
8. VICTÒRIA JUDICIAL D'AGBAR
El passat novembre el Tribunal Suprem va posar punt i final a un llarg litigi judicial al voltant de la gestió i el subministre de l'aigua potable a Barcelona i altres 22 municipis. A finals de mes el Tribunal Suprem sentenciava que Aigües de Barcelona -societat mixta constituïda per Agbar (70%), l'Àrea Metropolitana de Barcelona (15%) i Criteria Caixa (15%)- estava legitimada per continuar proporcionant aquest servei. D'aquesta manera, el Suprem anul·lava la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el 2016 va anul·lar l'adjudicació en estimar que s'havien produït "vicis en el procés de contractació", tal i com defenien les empreses competidores. La sentència complica els plans d'Ada Colau per remunicipalitzar el servei de l'aigua a la capital catalana.
9. FIRA VALÈNCIA, SENSE PRESIDENT
Cinc anys després del tomb a l'esquerra de la política valenciana, el futur de Fira València continua sense definir-se. Aquest mateix desembre les parts implicades -Conselleria d'Economia, Confederació Empresarial Valenciana, Cambra València i Ajuntament- van acordar deixar vacant la presidència de la institució, que fins fa uns mesos ostentava José Vicente González. El deute que acumula l'entitat firal -de prop de 1.000 milions d'euros- continua sent un llast. Com també la falta d'acord entre la Conselleria d'Hisenda -que encapçalen els socialistes- i la d'Economia -que encapçala Compromís- . Els primers són partidaris de l'externalització de la gestió, mentre els segons advoquen per una gestió pública.