Un tremolor va recórrer ahir de bon matí tot el sector hoteler. A la
matinada, Thomas Cook havia declarat la seua fallida, després de mesos
intentant reflotar -infructuosament - una empresa de mides gegantines.
Les conseqüències més immediates es van deixar notar ahir als aeroports
de les principals destinacions on fins ara operava, entre les quals
Palma: cues i desconcert dels qui havien viatjat amb paquets de viatge
contractats amb aquesta companyia. Fins a 600.000 turistes s'hi han vist
afectats de forma immediata, una xifra a la qual cal sumar els viatgers
que havien de desplaçar-se en les pròximes setmanes. La companyia tenia 850.000 viatges concertats des d'ara fins final d'any que ara queden en un llimbs. El Regne Unit va haver d'organitzar ahir, a correcuita, la major operació de repatriació des de la II Guerra Mundial.
Parlar de Thomas Cook és parlar de la història del turisme i molt
especialment dels touroperadors. Nascut a Derbyshire, al centre
d'Anglaterra, el 1808 va ser el primer empresari que va organitzar un
viatge organitzat. En concret, organitzà, el 5 de juliol de 1841, una visita a Leicester per al moviment per la temperància, que feia proselitisme a favor de l'abstinència alcohòlica i els bons costums.
Fins a 500 persones, a un xíling cadascú, participaren en aquell primer
viatge organitzat. L'èxit fou tal que Cook va reeditar l'experiència uns
quants anys més. En molts sentits es podria dir que aquell empresari
anglès fou un visionari: només una dècada després, ja va dur 150.000
persones a visitar l'Exposició Universal que es celebrava a Londres.
Amb tot, fou de la mà del seu fill que el negoci féu el salt qualitatiu.
Corria meitat del segle XIX i emergia una classe benestant que començava
a considerar que viatjar era també un marcador d'estatus. Uns anys
després de l'experiència al seu país nadiu, Cook, ara de la mà del seu
fill, va inventar els bons de tren per utilitzar durant uns dies en les
línies ferroviàries així com els cupons per reservar hotels, tal com
explica Pedro Bravo en el seu llibre Exceso de equipaje. El següent
pas de Thomas Cook & Sun fou a Egipte, on el 1870 es va convertir en
l'únic agent autoritzat per realitzar creuers al Nil. Per 119 lliures es
podia viatjar des de Londres fins a la primera cataracta d'Asuán, amb tot
inclòs. Amb els Cook va nàixer el concepte de pack turístic organitzat.
D'aleshores ençà, ha transcorregut gairebé un segle i mig, temps durant
el qual aquesta multinacional ha canviat de mans en moltes ocasions per
convertir-se en un gegant, un actor imprescindible dins el seu sector.
Les seues xifres sobretot després de la II Guerra Mundial, quan es van
popularitzar els períodes vacacionals pagats, han crescut al mateix
ritme que ho feia el turisme a escala global. El 2018 va donar servei a
22 milions de clients i va facturar 11.900 milions d'euros. Perquè no
s'ha de perdre de vista que Thomas Cook és una companyia
d'intermediació, però també disposa d'una important planta hotelera i
d'una flota d'avions per a vols xàrter gens negligible.
La fallida de la companyia afecta molt especialment les Balears, on Thomas Cook és un dels operadors més destacats. La multinacional comparteix la propietat d'hotels amb cadenes nadiues i transporta passatgers a través de dues companyies aèries, Balearics i Condor. Només en l'àmbit del transport terrestre de passatgers, es comptabilitzen 35 empreses afectades directament, entre transport discrecional, transfers i taxistes. L'impacte per a elles, calculen, serà de cinc milions d'euros que tenien compromesos i no cobraran. Ahir, 1.100 passatgers van veure, a Son Sant Joan, com Thomas Cook els deixava en terra. L'impacte per als hotels de ses Illes encara no està quantificat. La fallida, va admetre ahir Maria Frontera, presidenta de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) té "una magnitud sense precedents". "Estem valorant les conseqüències futures però hi ha molta preocupació en el sector", va assegurar.
També a Benidorm la presència de la companyia va ser important fins fa unes dècades. Tanmateix, d'ençà de les primaveres àrabs i la inestabilitat que es va derivar, Thomas Cook havia deixat de ser l'actor protagonista en l'àmbit de la touroperació. Actualment són JetU i TUI les dues empreses més importants. Amb tot, però, des de la patronal hotelera Hosbec calculen que la fallida de la companyia anglesa podria deixar un forat d'1,5 milions d'euros en cadenes i hotels radicats a la capital de la Marina Baixa. "Confiem que no posarà en risc la viabilitat de cap hotel, i menys encara del negoci turístic a Benidorm", assegurava ahir a EL TEMPS Antoni Mayor, president d' Hosbec. Segons va publicar el diari Levante-EMV el passat maig, el 2018 Thomas Cook va tenir una facturació de 8,7 milions de lliure a la Costa Blanca, amb 15.200 i gairebé 60.000 pernoctacions.
Les raons que expliquen la bancarrota són diverses. "El món de la touroperació ha viscut una lluita competitiva cada volta més ferotge, amb uns preus molt ajustats", explica Iván Murray, professor de la Universitat de les Illes Balears. En les dues últimes dècades s'ha produït, doncs, un procés de concentració molt acusat, fins a deixar el mercat a les mans d'un pocs operadors.
I aquestos processos inherents al capitalisme han coincidit en el temps en la irrupció d'internet i les grans plataformes digitals. Cada volta els viatgers -i sobretot els viatgers més joves- són més autònoms a l'hora de planificar els seus viatges: busquen els vols més barats; renuncien a la comoditat de l'hotel; comparen preus,... Segons fons de la patronal hotelera espanyola, els touroperadors representaven fins fa 20 anys el 85% del seu negoci; a hores d'ara, només representen el 25%.
A aquest problema de caràcter estructural s'han sumat altres elements que, de forma més imprevisible, han marcat els resultats de l'última dècada. La inestabilitat geopolítica derivada de la Primavera Àrab va colpejar algunes de les destinacions on tradicionalment havia operat. A això s'ha sumat, més recentment, la incertesa del Brexit, d'una banda, i el canvi climàtic -que genera estius més calorosos al Regne Unit i, per tant, desincentiva l'ànsia per traslladar-se a zones més càlides- han impactat fortament en el balanç de resultats.
Tot plegat ha generat enormes problemes en els comptes de resultats d'aquest gegant, que feia uns quants anys que encadenava xifres negatives. En els sis primers mesos de l'any, va acumular perdudes de 1.880 milions. El deute, al mes de maig, sumava 1.400 milions d'euros. Amb tot, la passada primavera un feix de llum es va obrir: la principal accionista, el fons d'inversió Fosun, i els principals bancs creditors es van comprometre a injectar-hi 1.000 milions d'euros. La situació semblava encarrilada. Fins que la setmana passada, el Bank of Scotland, un dels creditors, va endurir les seues exigències. Aquest diumenge s'ha certificat la defunció d'una empresa amb 178 anys d'antiguitat.
"Tot i que fa temps que es veia vindre, la fallida és un exemple de com ha funcionat el negoci turístic", explica l'expert en turisme i sostenibilitat Iván Murray, qui recorda que la companyia havia patit canvis accionarials durant la crisi de 2008 que l'havia deixat en mans de grans fons d'inversió, com ara la xinesa Fosum. "Hi una canvi en la indústria turística i les gegants que abans eren intocables i too big to fail ja no ho són -explica aquest expert- Els temps també estan canviant per a ells".