VITICULTURA

El cava destapa la discòrdia

El sector del vi escumós viu temps d’agitació. A l’entrada de capital estranger a Codorniu i Freixenet, consumada l’any passat, s’ha sumat, aquest inici d’any, l’eixida de la Denominació d’Origen de nou cellers de gamma alta, aglutinats al voltant de la marca Corpinnat. El model de produccions a grans escala i baix preu està en qüestió en un sector que encadena anys d’estancament.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El sector del cava travessa un moment convuls. A principis d’aquest mes, un grup de nou cellers agrupats sota la marca Corpinnat anunciaven la seua marxa de la Denominació d’Origen (DO) Cava. Representen, tant per nombre d’empreses com per producció, una fuga diminuta (representen el 0,94% de la producció) però, a pesar d’això, molt significativa: alguns dels que ara han decidit apartar-se’n són els fills dels qui ara fa 32 anys van lluitar per la creació de la DO. L’eixida va oficialitzar-se el passat 30 de gener, però tothom coincideix, en el sector, que el conflicte porta molts anys de fermentació.

Tot plegat posa en evidència els problemes d’un sector dominat per quatre grans empreses —Codorniu i Freixenet, sobretot, però també Jaume Serra i Juvé Camps— que ha virat cap a un tipus de producció massiva. Això ha obert el sector al món (l’any passat es van vendre 162 milions d’ampolles al mercat exterior) però també ha abocat a una baixada de preus que ha aprimat els marges i, per tant, tensionen el model empresarial. Així les coses, les caves agrupades en Corpinnat, que aposten per un producte de gamma alta, han optat per fer un pas al costat i apartar-se de la DO. El seu moviment —que altres cellers amenacen de seguir— genera un cisma en el sector però, sobretot, qüestiona el model de gestió vigent al Consell Regulador de la DO, habitualment controlada pels grans grups.

 

Els amos forans del cava

Tot plegat arriba, a més, després de mesos d’incertesa sobre el futur de les grans empreses cavistes, de les quals depèn el gruix del negoci. Gairebé dues terceres parts del volum total de producció va eixir de les caves de Freixenet i Codorniu. És normal, doncs, que els dubtes accionarials en aquestes dues multinacionals d’origen familiar hagen mantingut amb l’ai al cor els veïns  del Penedès, autèntic epicentre del sector cavista a Catalunya.

El març de 2018 Freixenet i Henkell van anunciar un acord pel qual la multinacional alemanya adquiria el 50,7% de les accions de la primera per 220 milions d’euros. Codorniu va seguir-li els passos  pocs mesos després. L’estiu passat s’oficialitzava la compra del 68% del capital per part del fons d’inversió Carlyle per 300 milions d’euros, una adquisició que posava fi a mesos d’estira-i-arronses entre les diverses branques de la família propietària, els Raventós. La topada familiar és comprensible: al capdavall es tracta d’una empresa fundada fa cinc segles que havia estat fins ara exclusivament controlada per una nissaga familiar que ha fet del cava la seua forma de vida. No debades, a cada nou nadó que s’incorpora a la família se li dona la benvinguda amb un glop de vi escumós. Ben bé es podria dir que no és una frase feta que als Raventós els corre cava per les venes. A la seu de Codorniu, per aquestes contrades, en diuen “la casa gran”.

 

Bombolles que s’escapen

“La nostra no és una proposta contra ningú; és un projecte que persegueix generar futur per al territori”, assegura Ton Mata, conseller delegat de Caves Recaredo, una de les nou empreses que s’han embarcat a Corpinnat. De moment són nou els cellers del Penedès que han optat per desentendre’s de la Denominació d’Origen: Gramona, Llopart, Recaredo, Sabaté i Roca, Torelló, Huguet-Can Feixes, Júlia Bernet i Mas Candí.

Les seues condicions per formar-ne part són ben estrictes: entre més, els socis han de treballar amb el cent per cent de raïm ecològic i collit a mà; han de fer criances mínimes de 18 mesos; han de garantir que fan la vinificació a la propietat i no en unes altres instal·lacions i han d’assegurar un preu mínim als vitivinicultors als quals  compren la matèria primera. Són, en el seu conjunt, mesures molt estrictes que persegueixen produir un vi escumós de gamma alta amb preus de mercat alts.

“El projecte Corpinnat no tan sols és una garantia d’origen, sinó que representa també una aposta per defensar la singularitat del territori i les varietats dins de l’oferta internacional de vins escumosos”, expliquen des d’aquesta organització. El nom de Corpinnat, de fet, condensa el sentit d’aquest projecte: “cor”, per significar que es tracta de vins fets al Penedès; i “pinnat”, que prové de l’arrel etimològica de pinnae, que refereix l’origen del topònim Penedès, que significa ‘roca’ o ‘penya’.

A partir d’ara cap dels cellers que han optat per eixir de la DO podrà utilitzar en les seues etiquetes la paraula cava. Els ho ha prohibit explícitament el Consell Regulador, on són representades les 270 companyies que es dediquen a aquest negoci. Des de l’1 de febrer, de fet, de les plantes de producció dels cellers de Corpinnat no surt ni una ampolla amb la referència cava. “Som conscients que ara tindrem una feina de difusió molt important per fer conèixer la marca Corpinnat. Considerem que tenim darrere uns atributs que ens avalen”, diu Ton Mata, que és president de Corpinnat, qui adverteix que “aquesta és una aposta generacional”. Aquest setmanari s’ha posat en contacte amb el Consell Regulador per recollir la seua opinió, però  han declinat fer declaracions més enllà de la nota de premsa enviada a tots els mitjans.

 

La llavor d’un conflicte

Per entendre aquesta escissió cal retrotraure’s, però, en el temps. Més aviat, al principi dels temps. Perquè el problema que ha emergit ara fa temps que es macera. Els qui en saben en diuen el “pecat original”: la Denominació d’Origen es va constituir, pels finals de la dècada dels 80, al voltant d’un mètode de producció (el champenoise) en lloc de fer-ho al voltant d’un territori. Això converteix la DO cava en una excepció: en l’única del món que no està adscrita i lligada a un territori. El Govern espanyol així ho va voler. Comptà amb l’aquiescència de les grans companyies del sector, interessades en un model basat en grans produccions.

A hores d’ara la “regió del cava” està formada per 160 municipis, el gruix dels quals a Barcelona (63), Tarragona (52), Lleida (12) i Girona (5). La regió es completa amb 18 municipis de La Rioja, tres d’Àlaba, dos a Saragossa i Navarra i un a València (Requena) i Badajoz. En realitat, però, el 90% de les companyies que s’hi dediquen estan radicades al Penedès i un 75% a Sant Sadurní d’Anoia. Això ha suposat, a parer d’una part dels cellers, transmetre una imatge difusa i poc concreta del producte. És per això que de fa més de dues dècades algunes veus, i especialment aquelles que han fet una aposta per la qualitat, reclamen des de dins de la DO identificar i diferenciar en les ampolles cadascuna de les zones productores. “Zonificar”, en diuen.

Aquesta preocupació ha corregut paral·lela a la deriva del sector cap a un model de producció a l’engròs. El cava, és cert, ha esdevingut un sector molt potent des del punt de vista econòmic. L’any 2017 es van produir 252 milions de botelles, cosa que significa una facturació de 1.149 milions d’euros. El grau d’internacionalització és alt: el 62% de les empreses elaboradores tenen presència internacional (vegeu gràfic). El 44% del total de producció es destina al mercat estranger.

Aquesta vocació exterior no s’explica sense la participació de les grans empreses cavistes, una aventura iniciada a la dècada dels 80 que situà en els lineals dels supermercats europeus un vi escumós molt semblant al xampany però més accessible. Foren anys de vi i rosses per al sector: entre els 80 i els 90 creix a ritmes del 50%. Als consumidors europeus aquella beguda amb bombolles els fa el pes.  Durant la primera dècada del segle la conjuntura continua somrient al sector, tot i que a ritmes més moderats.

A partir del 2010, però, es produeix un estancament del sector. A nivell europeu, es troba amb la competència cada volta més intensa amb el proseco italià. Alhora algunes grans companyies inicien una estratègia pels baixos preus que repercuteix directament en la imatge del producte. Avui és possible trobar en qualsevol supermercat una ampolla de cava per 1,6 euros. El sector ha continuat creixent, però molt moderadament. Entre els anys 2000 i 2010 la producció va passar de 196 a 244 milions d’ampolles; el 2017 la producció fou de 252 milions d’ampolles. La diferència no és negligible. Els marges de beneficis, alhora, s’han escurçat en aquests últims anys.

 

Bombolles de discòrdia

Aquesta dinàmica ha provocat que els partidaris de fer un producte de gamma alta es distancien de la DO. Corpinnat n’ha estat el darrer exemple però no el primer. Ja l’any 2012 Pepe Raventós va traure el seu celler de la DO. Dos anys després va seguir els seus passos Josep Maria Albet i Noya, qui va impulsar la marca Classic Penedès sota l’aixopluc de la DO Penedès, que fins aleshores només havia fet vins tranquils (sense gas). Ara la història es repeteix amb Corpinnat. La gènesi d’aquest grup cal buscar-la a l’any 2015, quan s’iniciaren les primeres reunions de cavistes que aposten per una gamma de qualitat. L’estiu de l’any passat sis d’aquests cellers decidiren fer el pas i es constituïren com a Associació de Viticultors i Elaboradors Corpinnat. Per formar-ne part, els cellers han de complir unes normes molt estrictes ­—abans explicades—. La seua intenció primera era mantenir-se dins la DO cava però fent ús del distintiu de Corpinnat.

Tanmateix, a principis de la primavera de 2018 el Consell Regulador opta per plantar-los batalla: a l’abril, el president de la DO, Pere Bonet (Freixenet) anuncia que els serveis jurídics estan estudiant la compatibilitat de la nova marca Corpinnat amb la pertinença a la DO. A finals d’agost, tot just en el que havia de suposar el darrer ple de Bonet com a president del Consell Regulador,  anuncia una modificació del reglament de l’etiquetatge per impedir la convivència en una mateixa etiqueta de Cava i Corpinnat, una maniobra que des d’aquesta associació és vista com una declaració de guerra.

 Els mesos següents, ja amb un nou president, continuen les negociacions, alhora que  dos cellers més opten per abandonar la DO i passar-se a Corpinnat. El Consell Regulador accepta abordar la llargament reivindicada zonificació però exigeix a Corpinnat renunciar a la seua marca, a la seua delimitació territorial i al seu estricte reglament d’ús, a canvi d’incorporar-ne una part a les normes d’elaboració al reglament de la DO Cava. Des de Corpinnat, aquelles exigències els resulten inassumibles. El 30 de gener passat, Corpinnat s’acomiada de la DO Cava. La ruptura s’havia consumat. Per als uns és el final trist i esbravat d’una llarga història; per als altres, l’inici d’una aventura que esperen prometedora.

 

L'EXIGÈNCIA DE L'EXCEL·LÈNCIA

Des de Pimecava, una associació que agrupa 51 empreses familiars dedicades a l’elaboració i criança del cava que no superen la producció dels 1,5 milions d’ampolles a l’any, la decisió de Corpinnat de fer una passa al costat no ha agradat gens. El seu president, Pere Guilera, lamenta la seua eixida “a pesar que la DO ha fet tant com ha pogut per intentar mantenir-los dins”. Guilera considera que aquesta escissió genera “confusió entre els consumidors i ens perjudicarà a tots”. A parer del president de Pimecava, la creació fa dos anys de la categoria premium Paratge Qualificat podia donar resposta a la inquietud dels cellers que opten per l’escumós de gamma alta.

Des de Corpinnat, tanmateix, ho neguen i recorden que el seu reglament d’ús és molt més estricte que no el de Paratge Qualificat. “Aplaudim la iniciativa de crear aquesta categoria però per a nosaltres no és suficient. Un celler pot acollir-se a Paratge Qualificat només per fer un tipus de cava però continuar fent-ne altres sense aquest nivell d’exigència ­—explica Ton Mata, president de Corpinnat—. En canvi, nosaltres exigim que el celler aplique a tots els seus productes el reglament d’ús, d'una forma integral”.  Tampoc incorporar- se a la DO Penedès no els fa el pes perquè, asseguren,  ha estat històricament vinculada als vins tranquils i no escumosos.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.