250 anys de la mort d’Isabel Jolís Oliver
La impressora i gravadora barcelonina va faltar el 1770 als 88 anys. Isabel Jolís va fer-se càrrec del negoci del seu pare, una de les tipografies més importants d’aquell moment. Es va posar al capdavant amb 77 anys. La seua impremta va imprimir, per exemple, la segona edició d’El Quixot, i Isabel Jolís es va convertir, per mèrit propi, en una de les gravadores més importants i que encara és recordada. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li retrà homenatge aquest any.
150 anys de la revolta de les Quintes
El 1870 la vila de Gràcia -llavors independent de Barcelona ciutat- va viure una revolta popular que va comptar amb una elevada participació femenina. El Govern espanyol de l’època va voler obligar els mossos per servir dins l’exèrcit i el general Eugenio de Gaminde y Lafont havia de fer efectiva aquesta ordre. Avisats de l’arribada de les tropes amb els tocs de campana des de la plaça de la Vila -en aquell moment plaça Orient-, els graciencs van patir un setge durant sis dies, a principis d’abril d’aquell any. Hi va haver 27 morts i un saqueig generalitzat, amb bombardejos inclosos que van destruir bona part de les cases de la vila. La campana de Gràcia va restar per sempre més com a símbol de la resistència.
140 anys del naixement de Vicent Marco Miranda
Va nàixer el 1880 a Castelló de la Plana i va morir el 1846 a València. Marco Miranda va ser alcalde de València els primers tres dies de la República i va ser diputat a Corts durant tot aquest període. Als seus inicis va integrar el blasquisme polític i va ser redactor del diari que representava aquest corrent, El Pueblo. També va ser un dels líders del Partit d’Unió Republicana Autonomista que havia fundat Vicent Blasco Ibáñez. El gir dretà de la formació, que es va entendre amb els radicals d’Alejandro Lerroux i amb la CEDA, va enfadar Marco Miranda, que va fundar Esquerra Valenciana i que el 1936 va ser escollit com a diputat pel Front Popular, integrant-se en la minoria d’Esquerra Catalana, on hi havia Esquerra Republicana.
100 anys del naixement d’Antoni Badia Margarit
Aquest lingüista barceloní va desaparèixer el 2014. Personatge fonamental en la filologia catalana contemporània, va presidir la Société de Lingistique Romane, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, el Grup Català de Sociolingüística i el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat el 1986. També va ser responsable de l’àrea lingüística de la Gran Enciclopèdia Catalana i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Reial Acadèmia Espanyola. El 30 de maig es compliran 100 anys del seu naixement.
100 anys del Baleares Football Club
El 14 de novembre farà 100 anys de la fundació del Baleares Football Club, fruit de la fusió entre el Mecánico Futbol Club i el Mallorca Futbol Club –no confondre amb el Reial Mallorca-. Els dos clubs originaris eren formats per mecànics i obrers d’un taller metal·lúrgic. Posteriorment passà a dir-se Baleares Futbol Club. El 1942 absorbí un altre club de Palma, l’Athletic Futbol Club i modificà el nom per Club Deportivo Atlético Baleares, nom que encara manté. És el segon club de futbol de Mallorca i les Illes, adversari a mort del Reial Mallorca. El Baleares era considerat el club dels obrers i el Mallorca del senyors, o així era fa cent anys. L’equip del Baleares anà a participar a l’Olimpíada Popular de Barcelona de 1936 i en tornar cap a Mallorca el vaixell que el portava fou atacat per l’aviació feixista. Durant la dictadura de Franco el Balears fou obligat a passar al Mallorca algun dels seus millors jugadors. Actualment és líder del seu grup de Segona B i aspira a pujar a Segona i, així, entrar en el futbol professional. Seria la primera vegada en la seva història.
100 anys del naixement de Josep Benet
Josep Benet i Morell va nàixer a Cervera, capital de la Segarra, el 14 d’abril de 1920, i va faltar el 2008 amb 88 anys. Historiador, editor i polític, va formar part de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i va participar en la Guerra Civil amb el bàndol republicà. Va ser un dels redactors de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia català el 1979. Abans havia contribuït a la fundació de l’Assemblea de Catalunya i va formar part de diversos actes i campanyes contra la dictadura: la vaga de tramvies o la campanya “Volem bisbes catalans” vam comptar amb la seua participació. Com a polític va ser elegit senador el 1977 amb la candidatura Entesa dels Catalans, que agrupava el PSC, el PSUC, Esquerra Republicana i tenia també el suport d’Estat Català i del Front Nacional de Catalunya. Abandonaria el senat el 1982 i el 1980 va ser cap de llista a les eleccions al Parlament de Catalunya amb el PSUC. Durant la dictadura havia arribat a militar a Unió Democràtica de Catalunya. El 1984 va abandonar el seu escó i va dirigir durant 15 anys el Centre d’Història Contemporània de Catalunya.
100 anys del naixement d’Enric Casassas i Simó
Aquest químic sabadellenc va nàixer el 2 de novembre de 1920 i va faltar a Barcelona quan estava a prop de complir els 80 anys. Fill dels pedagogs renovadors Enric Casassas i Carme Simó, és pare del poeta Enric Casassas i de la traductora Anna Casassas. Enric Casassas i Simó va ser el 18è president de l’Institut d’Estudis Catalans entre 1982 i 1987. També va presidir, a mitjan dels seixanta, la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. Va traduir al català les normes internacionals de la nomenclatura de química analítica, va ser responsable de l’àrea de Química analítica de la Gran Enciclopèdia Catalana i va ser rector de la Universitat Catalana d’Estiu. També va escriure poesia i llibres de divulgació.
100 anys de la fundació de l’Orquestra Pau Casals
Va ser l’embrió de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Va funcionar entre 1920 i 1937, esdevenint una de les millors orquestres del moment. Actuava a Barcelona, fonamentalment al Palau de la Música Catalana, on el 13 d’octubre de 1920 va fer el seu primer concert. L’orquestra estava cridada a esdevenir Orquestra de Catalunya. Havia d’inaugurar l’Olimpíada Popular de Barcelona el 1936 amb la novena simfonia de Beethoven. Durant els assaigs al Palau de la Música es va conèixer la sublevació militar del 18 de juliol. El concert no es va arribar a fer. La guerra va dissoldre l’orquestra.
100 anys del naixement de Joan Perucho
El gracienc Joan Perucho i Gutiérrez va nàixer el 7 de novembre de 1920 i va faltar als 83 anys. Escriptor i jutge, es va fer popular per les seues obres de ficció i la seua literatura culta. També va fer poesia i va destacar com a crític literari en diversos mitjans i publicacions, entre les quals hi havia el setmanari EL TEMPS. Va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i guardonat amb la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya. Va publicar el seu primer poemari el 1947 i la seua novel·la més populars va ser Les històries naturals, una trama de vampirs ambientada en plena guerra carlina. Va ser reconegut amb el premi Ramon Llull de novel·la en la primera edició; va rebre el premi de la Crítica de narrativa catalana, el de la poesia catalana, el Premi Nacional de Literatura i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.
Jordi Pujol farà 90 anys
El president Jordi Pujol i Solei farà 90 anys el 9 de juny. Va nàixer a Barcelona el 1930 i la seua trajectòria política és sobradament coneguda. Actiu opositor contra la dictadura franquista, va ser empresonat per organitzar la protesta del Palau de la Música Catalana el 1960, el 19 de maig, quan durant un homenatge a Joan Maragall pel centenari del poeta català amb presència de ministres franquistes, una part del públic va interpretar ‘El Cant de la Senyera’, himne prohibit per les autoritats del moment. Pujol va ser empresonat. Anys més tard fundaria Convergència Democràtica de Catalunya, partit que va guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya el 1980. Pujol va esdevenir president de la Generalitat recuperada aquell mateix any i va restar fins l’any 2003.
80 anys amb Raimon
El cantautor de Xàtiva farà 80 anys el 2 de desembre. Màxim representant de la cançó en català i de gran recorregut cultural, especialment durant l’última etapa del franquisme, és un autor musical reconegut arreu dels Països Catalans. Va actuar per primera vegada el 1962, el seu primer disc és de dos anys més tard i va anunciar la seua retirada dels escenaris el 2017. El seu fons audiovisual es conserva a la Filmoteca de Catalunya.
Carles Santos hauria fet 80 anys
Un altre personatge clau en el país nascut el 1940 va ser el músic Carles Santos. El vinarossenc va faltar a finals de 2017 després d’una carrera intensa dedicada a la composició musical, a la dramatúrgia, a la poesia i a gairebé totes les formes possibles de cultura. Inspirat en Joan Brossa i Joan Miró, Santos va passar per París, Suïssa, Nova York i altres ciutats d’arreu del món on va poder aprendre i actuar. El 1987 va fundar la Companyia Carles Santos, que va estrenar desenes d’obres. Va participar en la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona i va caracteritzar un estil propi i indistingible. Des de fa dos anys, la Generalitat Valenciana entrega uns premis musicals que duen el seu nom.
70 anys de la mort de Francesc Bosch i Morata
Nascut a Xàtiva el 1901, va faltar a l’exili mexicà el setembre de 1950. Bosch i Morata va ser un dels polítics més representants del valencianisme durant l’època republicana. Va ser dels dirigents del Partit Valencianista d’Esquerra i va ser conseller de Cultura de la Diputació de València durant la guerra, un càrrec amb aspiracions d’estendre’s arreu del País Valencià, territori que mancava d’unitat autonòmica i estatutària en aquell moment. Va impulsar la creació de l’Institut d’Estudis Valencians, que s’emmirallava clarament en l’IEC català. Cursà els estudis de medicina i de magisteri. S’incorporà a la política valencianista en 1930, quan es va crear l’Agrupació Valencianista Republicana, en representació de la qual va intervenir en les campanyes pro-Estatut. Fou president del Centre d’Actuació Valencianista i jugà un paper decisiu en el decantament d’aquest organisme, inicialment unitari, cap a l’esquerraTingué una notable activitat propagandística a través d’articles publicats al setmanari El Camí i als diaris El Mercantil Valenciano i El Luchador. L’any 2019 es va fer un documental biogràfic sobre la seua figura.
50 anys sense Josep Carner
Josep Carner i Puig-Oriol va nàixer a Barcelona el 1884. Va faltar a l’exili belga el juny de 1977. Poeta i periodista de màxim reconeixement, també es va fer famós per les seues traduccions al català. Màxim representant del noucentisme, va ser conegut com ‘el príncep dels poetes’. Va col·laborar amb Enric Prat de la Riba mirar de convertir la Mancomunitat en una institució capaç de professionalitzar la literatura catalana. Fidel a la república, va marxar de Catalunya el 1939. Va morir a Brussel·les, on va ensenyar llengua i història d’Espanya a la Universitat Lliure de la capital de Bèlgica.
50 anys sense Llibertat Ròdenas
Llibertat Ròdenas Rodríguez va nàixer a Xera, una petita localitat de la comarca valenciana dels Serrans. Anarcosindicalista, va morir a l’exili mexicà el 1970. Educada en l’escola laica, va entrar en contacte amb la CNT, amb qui va fer de propagandista. Va ser empresonada a Menresa durant tres mesos per exercir aquesta activitat i posteriorment, també, a Guadalajara. Activista de la FAI, va compartir tres fills amb el líder anarquista Josep Viladiu. Va combatre al front de Saragossa, a la columna Durruti durant la guerra. El 1939 va passar la frontera per arribar a França i finalment es va establir a Mèxic, on va morir als 78 anys.
25 anys sense Ovidi Montllor
L’actor i cantautor Ovidi Montllor i Mengual va nàixer a Alcoi el 1942 i va faltar a Barcelona el 1995. Va formar part del moviment de la Nova cançó, terreny en què es va fer més popular, tot i que també va destacar com a intèrpret. De família humil, va integrar-se al PSUC quan es va traslladar a Barcelona el 1959. “Obrer de la cultura”, va divulgar obres de distints poetes que ell mateix va musicar, per exemple de Vicent Andrés Estellés, de Joan Salvat-Papasseit, de Salvador Espriu, de Pere Quart o de Josep Maria de Sagarra.
25 anys del primer Pacte de Progrés
El juny farà 25 anys d’ençà que es va fer el primer Pacte de Progrés, el 1995. Fou al Consell de Mallorca. Després de les eleccions autonòmiques d’aquell any, el PP de Cristòfol Soler va obtenir majoria absoluta al Parlament però no al Consell mallorquí, on el PSOE, PSM i Unió Mallorquina pactaren governar la institució insular, mentre que Esquerra Unida els donava suport extern. De resultes d’aquell pacte Maria Antònia Munar va ser elegida –tot i que el seu partit només tenia 2 escons dels 33 que formen el Consell- presidenta del Consell, càrrec que va mantenir fins el 2007. Aquell primer Pacte de Progrés fou l’assaig per a quatre anys després, quan el 1999 es va poder reeditar l’acord entre UM i l’esquerra al Govern balear, que presidí Francesc Antich.
25 anys de la victòria d’Eduardo Zaplana al País Valencià
El 1995 va ser l’inici d’un canvi polític al País Valencià que es va allargar durant vint anys: l’etapa del Partit Popular al capdavant de les institucions. El polític que va liderar aquest canvi va ser Eduardo Zaplana, que havia iniciat la seua carrera política a la UCD i després va esdevenir, amb el PP, alcalde de Benidorm. El maig de 1995 va guanyar la Generalitat a un desgastat PSPV liderat per Joan Lerma, president valencià des de 1982. Zaplana es va haver d’ajudar dels regionalistes d’Unió Valenciana per arribar al Palau de la Generalitat. El 1999, després d’haver absorbit aquell partit, el PP assoliria la seua primera majoria absoluta al País Valencià. Enmig d’aquella legislatura, Zaplana va marxar a Madrid per fer de ministre de Treball amb el Govern de José María Aznar. El va substituir de manera interina José Luis Olivas. Des de 2003, Francisco Camps lideraria el PP valencià. Zaplana, anys més tard, seria acusat de blanqueig de capitals en el marc de l’Operació Erial. Va ingressar en presó preventiva durant més d’un any i prompte s’haurà d’enfrontar a judici. Delicat de salut, Zaplana pateix leucèmia.
20 anys sense Enric Valor
L’escriptor i gramàtic Enric Valor i Vives va nàixer a Castalla el 1911 i va faltar a principis de l’any 2000. A més de la seua funció com a rondallista, Valor va ser una de les personalitats que més es va implicar en la difusió del català al País Valencià durant la dictadura. Va ser professor de Lo Rat Penat i va fer distints cursos de la llengua per correspondència. No només durant el franquisme: en l’època republicana ja ho feia, amb només vint anys, en el setmanari alacantí El Tio Cuc, mitjà que ell mateix va ser capaç d’apropar-lo cap al valencianisme polític. Pocs com ell han contribuït a la normativització del català al País Valencià, assumint la gramàtica consolidada per Pompeu Fabra.. Va col·laborar, per exemple, en la realització del Diccionari català-valencià-balear, impulsat per Francesc de Borja Moll.
5 anys del govern del Botànic
Abans parlàvem del 25é aniversari de la primera victòria electoral del PP al País Valencià. Aquest període es va extingir cinc anys més tard, el 2015, concretament el 24 de maig, gràcies a la suma d’escons entre PSPV, Compromís i Podem. El PP, tot i ser el partit més votat, no va poder aguantar la majoria absoluta. L’etapa del Govern valencià del Botànic encara continua després d’haver revalidat la majoria el 2019, tot i que el PSOE va augmentar el seu avantatge respecte a Compromís.