La polèmica per mor del plus de residència que cobren consellers i alts càrrecs del Govern balear no s’esgotà amb l’episodi dels sis directors generals importats per Podem des de la Península, i que són antics càrrecs institucionals o de confiança política de Podemos. Aquesta setmana s’ha viscut un altre capítol força desagradable per a la majoria progressista que aguanta el Govern de Francina Armengol.
PSIB, Podem i Vox. El dimarts passat Més per Menorca, partit que dona suport extern a l’Executiu, presentà una esmena als Pressupostos de l’any que ve perquè aquest plus fos eliminat per al cas de les persones que arriben de la Península per ocupar alts càrrecs del Govern perquè, al parer del seu portaveu, Josep Castells, “no té cap sentit” que se’ls pagui. Irònicament el batejà com “el plus de peninsularitat”.
Es tracta d’una quantitat de 22.000 euros anuals. Fou implementada fa uns vint anys com a compensació per a consellers i alts càrrecs que han d’ocupar un lloc en el Govern i a tal efecte s’han de desplaçar a Palma des del seu lloc de residència habitual a alguna de les altres illes, Formentera, Menorca o Eivissa. La justificació és òbvia: lloguen un pis, van i venen els caps de setmana o sempre que poden... i, per tant, tenen un alt cost derivat de viure en una altra illa. El problema és que Podem ha nomenat sis alt càrrecs que han arribat de la Península i cobren aquest plus, cosa que Més per Menorca entén que no és correcte perquè no està pensat per aquest cas.
La queixa dels menorquinistes trobà ressò tot d’una en els seus socis de Més per Mallorca, cosa que posa dels nervis tant Podem com el PSOE. En primera instància, el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Juan Pedro Yllanes, de Podem, digué que no hi havia res a discutir perquè el suplement “està ajustat” al cost de viure a Palma per a la gent que ha vingut de fora a ocupar un alt càrrec. Però ben aviat la pressió feu rectificar a Mae de la Concha, secretària general de Podem i consellera d’Agricultura –i que per viure a Menorca cobra el famós plus-, que va reconèixer que “a molta gent li poden parèixer molts de doblers” i anuncià que el seu partit proposaria als socis “una rebaixa fins als 12.000” del plus.
No obstant, Més per Menorca mantingué la seva esmena d’eliminació. I es votà dimarts passat. A favor els sobiranistes: els menorquinistes, Més per Mallorca i Gent per Formentera, a més del PI de Ciutadans. Abstenció del diputat d’Esquerra Unida que fa part del grup parlamentari de Podem i del PP. En contra: Podem, PSIB i Vox. Com es veu, si per alguna cosa ha servit la història d’aquest plus és per crear estranyes convergències de vot, sobretot una, la guanyadora, la que agermanà, per a l’ocasió, l’ultra esquerra i l’ultra dreta amb els socialistes.
No menys espectacular han estat, en tot aquest episodi, les declaracions que va fer la secretària general de Podem-Illes, Mae de la Concha, a la Cadena Ser. Segons va dir, si hagués de renunciar als 22.000 euros de plus es veuria obligada a dimitir perquè només amb el sou de consellera (58.000 euros) “no em bastaria” per viure a Palma. És curiós perquè la immensa majoria dels palmesans i illencs viuen amb molt menys. Més de la meitat dels assalariats de Balears tenen ingressos anuals inferiors als 22.000 euros del plus de la líder del partit que vol acabar amb el capitalisme. El salari mitjà a Balears el 2018 (dades de l’INE fetes públiques enguany) és de 1.800 euros bruts mensuals (per 14 pagues), és a dir 25.000 a l’any, menys de la meitat del sou regular –sense el plus- que cobra Mae de la Concha. El 77% dels balears cobren menys de 30.000 euros a l’any, és a dir que ingressen el 37,5% del que cobra –entre sou i plus- la líder morada. O sigui que tenint en compte que a Palma hi viuen unes 440.000 persones i suposant que els seus ingressos fossin proporcionals als generals de Balears, uns 350.000 palmesans viuen a Palma cobrant molt menys que De la Concha.