Resulta cridaner que una formació jove opte en aquest punt de la partida per una estructura clàssica de rock de guitarres. I més sorprenent encara és que trie per al seu debut un productor com el valencià Vicente Sabater, responsable del so de treballs emblemàtics de Los Piratas, Girasoules o Seguridad Social.
Tenda i el seu àlbum de debut, de fet, sonen per moments a pop-rock en castellà de la dècada del 1990, però la sensació de déjà vu es dilueix ràpid, amb una primera part del disc impactant, plena d’energia i capacitat melòdica i rítmica, amb encerts com “La teua veu”, “Daren” (sobretot aquesta), “Malalt de ciutat” o “Si l’aire sembla brut”.
“Síndrome d’Estocolm” i “Soma” pateixen amb la comparativa, però la cosa remunta amb “Contra la paret” i, fonamentalment, amb la tremenda “Vértigo”, únic tema en castellà. “Hey babe” remet a influències encara més antigues i sorprenents, com l’aspra “Peripècia”, cançó rock de factura molt clàssica però tremendament adhesiva. Una presentació més que satisfactòria dels talentosos Evarist Caselles, Martín Tarasó, Guillem Magraner i Claudi Penalba, fill del músic i productor Borja Penalba.
Tenda
Neu al carrer, 2019
Rock