Esquerra Republicana celebra el seu 28è Congrés Nacional el 21 de desembre a Barcelona. ERC ja va escollir la nova direcció del partit a principis de setembre i, ara, aprovarà la seva estratègia per als pròxims quatre anys. Aquest segon apartat és el que es durà a terme a finals de desembre: els militants debatran i votaran la nova ponència estratègica del partit. D'aquesta manera, el partit d'Oriol Junqueras tanca el seu calendari polític aquest any, immers en uns mesos que prometen ser convulsos: el 19 de desembre, dos dies abans de la celebració del Congrés d’Esquerra, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE) discerneix si la justícia espanyola va vulnerar els drets d'Oriol Junqueras, negant-li la possibilitat d’adquirir la seva condició d’eurodiputat després de les eleccions del 26 de maig (tesis que avala l’advocat general de la Unió Europea). El Congrés Nacional del partit republicà i aquesta cita clau del calendari judicial provocaran, molt probablement, que un possible acord per investir Pedro Sánchez es posposi fins després de Nadal.
Inicialment, ERC tenia previst celebrar el seu congrés a finals de novembre a Lleida o a Tarragona –les dues principals alcaldies on governa–, però amb la repetició de les eleccions generals, la celebració s'havia posposat. Finalment, serà el 21 de desembre a la capital catalana, al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), situat a la zona del Fòrum. No es tracta d'una data qualsevol: el 21 de desembre es complirà el segon aniversari de les eleccions catalanes del 2017, que van ser convocades pel govern de Mariano Rajoy en aplicació de l'article 155. Aquella nit, Esquerra va obtenir el seu millor resultat al Parlament des de la restauració de la democràcia, amb 935.000 vots i 32 diputats, i va quedar com a tercera força per darrere de Ciutadans i Junts per Catalunya. Malgrat el resultat, ERC es va quedar amb sensació agredolça, atès que esperava guanyar aquelles eleccions. Dos anys després, el partit d’Oriol Junqueras arribarà al seu congrés més reforçat gràcies als últims resultats electorals, però amb una difícil posició política: amb la clau per desencallar la investidura d’un govern progressista a l’Estat espanyol, i amb un nou possible avançament electoral a Catalunya els mesos vinents, si finalment Quim Torra és inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia.
Un dels principals punts d'interès d’aquest Congrés serà conèixer com visualitza el partit el camí cap a la independència. Els últims mesos la formació de Junqueras ha virat cap a un independentisme més pragmàtic, que no determina terminis sobre quan aconseguir la república i que aparca la via unilateral per aconseguir-la. El diàleg, l’eixamplament de la base, el reforçament de les complicitats internacionals, la mobilització ciutadana, la desobediència civil i la negociació d’un referèndum són alguns dels punts centrals de la ponència estratègica del partit que es debatran durant el Congrés.
El conclave del 21-D també suposarà el debut en un congrés de Pere Aragonès i Marta Vilalta des que van assumir les seves noves obligacions al capdavant del partit. Des de setembre, el primer és el nou coordinador nacional del partit i la segona n'és la secretària general adjunta. Tots dos càrrecs són de nova creació, i han de complementar els d'Oriol Junqueras i Marta Rovira, que segueixen sent el president i la secretària general del partit, respectivament, tot i que des de la presó i l’exili.
La ponència política que es proposa al Congrés republicà a finals d’any també obre la porta a debatre les tres vies que planteja ERC per assolir l’autodeterminació. Una d’aquestes és la del referèndum pactat amb l’Estat. “Som conscients que aquest escenari és, ara per ara, impossible, però no podem ni volem renunciar a aquesta via, apel·lant al diàleg, a la negociació i a la necessitat d’una resolució democràtica”, reconeix el document, publicat a la web del partit.
La segona via que proposa Esquerra és la de forçar la convocatòria d’un referèndum. "Combinar la nostra força i acció per aconseguir que l'estat espanyol no tingui cap més alternativa que avenir-se a pactar una solució democràtica basada en l'autodeterminació", assenyala l'executiva republicana en la seva ponència política. "La mobilització constant i, sobretot, les accions de desobediència civil i de lluita no-violenta, l'enfortiment de les institucions catalanes i l'avenç reiterat de les urnes" són alguns dels factors que ERC considera que poden ser determinants. Un dels objectius que es fixa el partit és que l'independentisme aconsegueixi superar el 50% dels vots. "Caldrà treballar per superar aquest percentatge de manera reiterada en els successius comicis", assenyala.
El tercer escenari que planteja és la via unilateral. "Malgrat que la nostra prioritat és la via acordada, no podem descartar la via de tornar a fer un referèndum - si pot ser, acompanyats de complicitats internacionals- però independentment de l'existència de l'acord amb l'Estat", s'explica al document. L’unilateralisme té un petit espai al nou ideari polític d’ERC, però ara es parla d'un referèndum i no pas d'una declaració d'independència (DUI).
A la primera part del congrés dels republicans, celebrada el passat mes de setembre, només es va presentar una única candidatura, pactada per Oriol Junqueras, que presideix el partit des de la presó, i Marta Rovira, que continua sent la secretària general des de l'exili. Ambdós afronten el que hauria de ser el seu últim mandat al capdavant del partit, però l'executiva ha introduït una modificació en la proposta de reforma dels estatuts, que també es votarà en el plenari del desembre. Actualment, el règim intern del partit fixa un termini "ininterromput fins a un màxim de dotze anys", tant per al mandat del president com per a la secretària general. Ara, es vol incloure una clàusula que suspèn aquest termini “quan la presidència/secretaria general no hagi pogut desenvolupar plenament les seves funcions a conseqüència de causes alienes a l’organització i a la seva voluntat”. Aquesta clàusula està redactada a mida per a la situació de Junqueras i Rovira.
Un altre canvi destacat si s'aprova la reforma dels estatuts, és a l'executiva. La proposta vol afegir l’òrgan directiu dos representants de la regió metropolitana de Barcelona i una del consell assessor d’Esquerra Republicana. La presidència del consell assessor ha estat oferida a l'exportaveu del partit al Congrés de Diputats, Joan Tardà.
El text que s’ha de sotmetre a votació el 21-D destaca també la necessitat d’unitat al moviment independentista. “Serà imprescindible que el moviment independentista arribi a compartir el mateix diagnòstic de la realitat". La situació actual, de divisió entre "lliristes" i "unilateralistes" - com es diu popularment a Twitter- no encaixa amb la proposta unitària que planteja ERC.
La militància d’Esquerra ha discutit, abans del Consell Nacional, les esmenes presentades per les bases durant els congressos territorials, que van finalitzar el dia 5 de desembre. Les aprovades s'acabaran de votar al plenari del 21 de desembre.
PSC
Per altra banda, i enmig de les negociacions entre PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez, el PSC celebrarà el seu 14è Congrés del partit els dies 13, 14 i 15 de desembre a Barcelona. Els socialistes catalans revalidaran el lideratge de Miquel Iceta al capdavant del partit i posaran a debat les línies estratègiques del partit de cara als pròxims anys.
Indipendentment com es resolgui la investidura de Sánchez a l’Estat, el PSC treballa sota la premissa que hi haurà comicis a Catalunya més d’hora que tard, amb la possible inhabilitació de Quim Torra els mesos vinents. Tot i això, les urnes podrien retardar-se fins finals d’any 2020 i el procés congressual, segons marquen els estatuts, havia de tenir lloc com a tard a finals d’aquest any. L’actual executiva dels socialistes va configurar-se el novembre del 2016, després d’unes primàries en què Iceta es va imposar a l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon.
Miquel Iceta, que va rebre el 54% dels vots, no té per ara rivals de cara a les noves primàries. A l’espera de si Parlon torna a fer postular-se, l’actual líder del partit previsiblement mantindrà el càrrec que ocupa des del 2014. Iceta va manifestar la seva voluntat de continuar al capdavant del PSC fins i tot quan Pedro Sánchez el va proposar per presidir el Senat. Aquella operació, bloquejada per l’independentisme al Parlament de Catalunya, va ser vista per alguns dirigents com una maniobra del líder del PSOE per forçar la renovació al partit socialista de Catalunya, que no va prosperar amb l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Ni abans ni després, però, cap dirigent ha pretès disputar-li el càrrec a Iceta, que compta amb l’aval dels bons (o millors) resultats dels darrers comicis.
L’objectiu d’Iceta, com ell mateix ha afirmat en vàries ocasions, és acabar presidint la Generalitat. A les últimes eleccions al Principat, convocades després de l’aplicació de l’article 155, va aconseguir que el partit tornés a guanyar diputats per primer cop des del 1999, tot i que només va sumar un escó més (17) que en les eleccions anteriors.
Al document marc aprovat el setembre de cara al 14è Congrés socialista, el PSC renuncia de moment a l’objectiu de fer d’Espanya un Estat federal com plantejava fa tres anys. Els socialistes es reafirmen en el compromís d’una Espanya federal i el reconeixement nacional de Catalunya, i proposen un model educatiu plurilingüe que reforci el castellà i l’anglès als centres que es consideri necessari, en una aposta que obvia qualsevol referència al model d’immersió lingüística. El partit d’Iceta veu trencat el pacte de convivència de la llengua per culpa de “la instrumentalització” que n’han fet “els nacionalismes”, i perquè l’independentisme “ha associat el català a la seva causa”, diu el document. La solució: defensar tant el català com el castellà en un model plurilingüe. Un gir que molts interpreten com a eina perquè el PSC reculla bona part del vot que marxarà de Ciutadans a un altre partit després de la desfeta electoral del partit taronja el 10N.
En el document, el partit proposa “la redacció d’una nova Constitució per a una Espanya federal, democràtica i social” en comptes d’una “república federal, democràtica i social” com havien aprovat en una resolució del 13è congrés, l’any 2016. Fa tres anys, el partit considerava el projecte republicà espanyol una “palanca per produir un nou avenç del moviment democràtic i un factor de modernització”. En el nou text desapareix tota referència a la república i al republicanisme. De fet, fa tres anys el partit apostava per la república espanyola després de diagnosticar que el pacte constitucional del 78 “està donant indicis clars d’esgotament” i considerava “urgent” un nou pacte “que transformi en profunditat l’Estat per tal de bastir una autèntica federació”. Era l’any previ a l’1-O, governava Mariano Rajoy, i Pedro Sánchez reivindicava la “nació de nacions”, concepte que també incloïa el document llavors i que ara desapareix. El nou document manté com a objectiu, però, la “pluralitat nacional” d’Espanya. En una nova Constitució federal, el PSC vol suprimir la referència a l’Església catòlica que conté l’actual, denunciar els Acords amb el Vaticà del 1979 i establir l’escola pública laica sense ensenyaments religiosos.
Els socialistes proposen, també, un concurs públic per triar les direccions de TV3 i Catalunya Ràdio, que considera “han esdevingut, instruments d’agitació i propaganda al servei d’una determinada idea política de Catalunya”. També vol impulsar una nova llei de mitjans audiovisuals per garantir la diversitat lingüística.
Els altres punts claus que es posaran sobre la taula durant el Congrés socialista són la reforma de les lleis dels síndics, l’oficina antifrau i l’autoritat de protecció de dades, i l’impuls de les lleis de seguretat pública i del sistema policial”. Sigui com sigui, no s’esperen grans canvis en l’aposta del PSC pel diàleg i la distensió que ha mantingut els últims anys.