Si finalment Quim Torra és condemnat en ferm pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte de desobediència, el president de la Generalitat seria inhabilitat, fet que podria suposar la fi de la legislatura al Parlament de Catalunya. Abans que es faci pública la sentència del TSJC, repassem els tres possibles escenaris que en podrien sorgir: que Torra sigui absolt i continuï al capdavant del Govern, que sigui inhabilitat i sigui investit un nou president o bé que hi hagi noves eleccions. En cas que es convoquessin uns nous comicis, serien els cinquens en deu anys al Principat.
El judici
El judici a Quim Torra per negar-se a despenjar els llaços i pancartes de suport dels presos i exiliats polítics de les façanes dels edificis públics catalans ha quedat vist per sentència. La Fiscalia demana per al president de la Generalitat 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa.
El TSJC investiga al cap del Govern per haver desobeït una ordre de la Junta Electoral durant el període preelectoral, que li exigia que retirés els llaços grocs de la façana del Palau de la Generalitat. La interlocutòria del TSJC amb la qual es va decretar l'obertura de la causa relata com la Generalitat, amb Torra al capdavant, va decidir exhibir a l'exterior d'edificis públics "diversos símbols o emblemes, tals com banderes estelades i llaços grocs, sols o integrats en cartells en els quals apareixien lemes amb què es demanava la llibertat d'aquells que denominen com a presos polítics". Segons sosté la interlocutòria del TSJC, “aquests símbols són considerats propis de partits polítics i aliens a altres que s'oposen a ells, pel que no poden ser exhibits per les administracions i poders públics durant els períodes electorals".
La Junta Electoral Central (JEC) va ordenar Torra que retirés els símbols el passat mes de març, però el president s'hi va negar reiterades vegades. Després de diversos advertiments sobre les possibles "responsabilitats administratives i penals", Torra va accedir a retirar el llaç groc, per posar en lloc seu una altra pancarta amb un missatge distint. La JEC va dictaminar que la retirada de la pancarta de suport als presos va arribar tard, i va emetre un "testimoni a la Fiscalia General de l'Estat per la responsabilitat penal en què hagi pogut incórrer el president del Govern català.
La defensa de Torra va demanar el sobreseïment de la causa, però el TSJC va desestimar-lo.
La possible sentència d'inhabilitació
Si el president de la Generalitat és declarat culpable i és inhabilitat, té la possibilitat de recórrer la sentència al Tribunal Suprem, on podria ser absolt o es podria confirmar la inhabilitació, que ja suposaria una sentència ferma, que arribaria cap a la primavera. Torra hauria d'abandonar llavors automàticament el seu càrrec en aplicació de la Llei de Presidència de la Generalitat, que així ho estipula. S'iniciaria llavors un procés a l'actual panorama polític català que desembocaria, probablement, en la convocatòria anticipada d'eleccions al Parlament. Els terminis, però, poden dilatar-se més del que pot semblar. Torra no es veuria obligat a deixar el càrrec fins que no hi hagi una sentència ferma. Torra podria allargar aquest procés presentant recursos i elevant la causa al Tribunal Suprem, el que podria endarrerir la seva inhabilitació durant mesos.
Aquesta possible condemna apartaria Quim Torra temporalment de la vida política el 2020, situació que obriria un nou escenari d'inestabilitat política a Catalunya, i que posaria sobre la taula la convocatòria d'eleccions per investir un nou president.
Torra va reconèixer haver desobeït a la JEC, durant la seva declaració davant del TSJC: "Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans. Era una ordre manifestament il·legal dictada per un òrgan que no era competent en absolut, no era una autoritat competent superior a mi", va declarar el president de la Generalitat.
Si finalment el TSJC condemna Torra, faltarà saber quant de temps es dilata la seva inhabilitació. S'espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictamini sentència en qüestió de setmanes, però en el cas del Suprem el temps mitjà de resposta és d'uns nou mesos. Un cop el Suprem condemnés Torra, al president li quedaria recórrer al Tribunal Constitucional, però aquesta maniobra ja no ajornaria la seva inhabilitació: un cop es pronunciï el Tribunal Suprem, la sentència serà ferma.
Quim Torra podrà, doncs, seguir al capdavant de la Generalitat uns mesos més encara que sigui condemnat pel TSJC. Tot i això, l'independentisme haurà de començar a buscar un successor mitjançant eleccions, si no s'arriba a cap acord entre les tres forces sobiranistes.
Nou president
Si Torra fos inhabilitat, automàticament Pere Aragonès, l'actual vicepresident del Govern, passaria a ser el cap de l'Executiu de forma interina i en deu dies hauria de celebrar-se un ple d'investidura. En cas de no prosperar, començaria un termini de dos mesos per convocar eleccions.
Sembla difícil que, ara com ara, ERC i JxCat puguin posar-se d'acord per pactar un successor. I en l'hipotètic cas que el partit republicà i la formació postconvergent trobessin un candidat de consens, una investidura vindria condicionada per la CUP. Ja va ser necessària la col·laboració de la formació anticapitalista per investir a Torra al maig 2018, mitjançant quatre abstencions de diputats cupaires. Ara, però, la CUP està decidida a forçar unes eleccions anticipades, per castigar la postura "autonomista" del Govern, que no està fent prou per culminar el procés d'autodeterminació, sostenen.
ERC i JxCat sumen 64 diputats al Parlament de 135, el que fa inviable una investidura, ni tan sols en una segona votació per majoria simple.
Convocatòria d'eleccions
La condemna de Torra es dóna pràcticament per feta, després que admetés la seva desobediència davant del jutge, pel que Catalunya s'aboca probablement a unes eleccions el 2020. L'enfrontament entre forces independentistes i l'oportunitat que veu ERC d'assolir la Presidència del Govern en detriment de JxCat fan pràcticament impossible pensar que es pugui trobar un candidat de consens.
Serien les cinquenes eleccions a Catalunya en els últims deu anys. Els últims comicis van convocar-se el 21 de desembre de 2017, després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola. En els mesos vinents sabrem si l'actual executiva podrà esgotar la legislatura o si del contrari, com ja va passar amb l’anterior Govern, es convoquen eleccions anticipades per intervenció dels tribunals.