Antoni Noguera ha fet la passa. Aquesta setmana ha anunciat formalment que presenta la seva candidatura a ser el coordinador de Més per Mallorca. L’únic, perquè a partir d’ara –i al contrari del que havia estat la norma d’ençà la creació d’aquesta formació fruit de l’aliança del PSM amb IniciativaVerds, amb la suma posterior d’Esquerra Republicana- el màxim càrrec serà unipersonal.
Quan el 2013 es creà Més per Mallorca es decidí en assemblea que els màxims responsables orgànics serien dos. Ocuparen els càrrecs Biel Barceló, que provenia del PSM, i Fina Santiago, d’IniciativaVerds. El 2016 els substituïren Bel Busquets, del PSM, i David Abril, d’IniciativaVerds. L’any següent Abril dimití i fou substituït per Guillem Balboa.
Fins a les eleccions autonòmiques de maig passat tot indicava que la fórmula bicèfala seguiria vigent després de la pròxima assemblea general de la formació. Però aquells comicis provocaren una profunda crisi interna que afectà de ple el liderat orgànic. En efecte, després que els resultats de les urnes estiguessin per sota de les expectatives, la direcció tancà un acord de govern amb el PSIB que no va satisfer internament tothom. Ni prop fer-hi. La rebel.lió, iniciada a través de les xarxes socials, es convertí en una crisi de magnitud considerable quan destacats dirigents com Antoni Noguera, que havia estat batlle de Palma (2017-2019) i ara és tinent de batlle, a més de cap de Més per Mallorca a Palma i membre de l’executiva del partit, criticà fort ferm el pacte autonòmic. Davant de l’evidència que cada cop més militants demanaven explicacions, la direcció optà per convocar una assemblea extraordinària per al mes de novembre i els dos màxims càrrecs, els coordinadors Bel Busquets i Guillem Balboa, anunciaren que no es presentarien a la reelecció.
Assemblea. La IV Assemblea General de Més per Mallorca se celebra aquest mes de novembre amb un format inèdit: tres dies diferents, amb una setmana de diferència entre cada un. Aquest dissabte 16 de novembre s’ha celebrat –si no hi ha hagut canvis sobre el previst- la primera cita assembleària per debatre i votar la ponència d’Organització. La pròxima setmana, també en dissabte, dia 23, es farà el mateix amb la ponència Política. I, finalment, el divendres dia 29 de novembre l’assemblea elegirà els òrgans de la direcció orgànica.
De moment només s’ha presentat una sola candidatura per ser coordinador general. La d’Antoni Noguera. Els diferents grups interns no volen donar una imatge de divisió i de guerra interna, tal i com s’ha esdevingut en el passat immediat en més d’una ocasió. Noguera és un ferm convençut que el futur passa per enfortir Més i deixar enrere definitivament les sigles dels diferents partits. I no té ambicions en la política local, insular ni autonòmica. Ha dit en moltes d’ocasions que l’única aspiració política de futur que té és ser candidat al Congrés a les eleccions generals que se celebrin després d’acabar el seu mandat a l’Ajuntament de Palma. De tal manera que no crea gelosies en aquest sentit, cosa que l’ajuda a ser acceptat per al càrrec orgànic per part d’aquells que en d’altres circumstància és possible que no l’acceptessin.
Segons va explicar Noguera aquesta setmana, quan presentà formalment la seva candidatura, aspira a dotar Més de “més profunditat ideològica” per fer front els diferents reptes que té plantejats: “el que no pot ser és que anem a cop d’eleccions, necessitam una fulla de ruta més ampla, que canalitzi el partit a curt, mig i també llarg termini”. Vol que a partir d’ara “Més tingui cohesió, unitat i tranquil.litat”, en referència als últims anys en que les crisi l’han afectat de ple: el cas contractes de suposades irregularitats en el Govern, la dimissió de Biel Barceló, la crisi interna pel pacte amb elPSOE el juny passat... Respecte a l’equip que l’acompanyarà en cas de guanyar, Noguera digué que “som un grup molt divers, procedim de diferents institucions i tenim distintes sensibilitat però volem que es converteixi en una única (sensibilitat) connectada amb l’interès general del partit i de la gent”. Assegurà que cal que Més practiqui “el sobiranisme inclusiu”, és a dir que no es tanqui a ningú: “la sobirania ha de plantejar estratègies per poder compartir el nostre projecte amb castellanoparlants”, a més dels catalanoparlants.