Has dit en diverses ocasions que la "independència del nostre poble no la guanyarem al Congrés". Quin sentit té anar-hi doncs?
Perquè diem que la independència del nostre poble no la guanyarem al Congrés? Perquè nosaltres no compartim la tesi de com més escons independentistes al Congrés, més forçat es veurà el Govern de l'Estat espanyol a negociar. Pedro Sánchez ha dit per activa i per passiva que ell no està disposat a parlar del dret a l'autodeterminació i el trifachito té per recepta la repressió i el 155. Amb aquest context, no és viable acordar una solució democràtica. No només això, sinó que si la CUP es presentés a tots els Països Catalans i obtingués els 88 diputats als quals tenim dret, tampoc podríem obtenir el referèndum pactat al Congrés. Les regles del joc en el marc del règim del 78 no permeten que la participació política en aquell espai doni una solució democràtica. Quina anàlisi fem i dona una solució democràtica? Hem d'anar allà a generar ingovernabilitat. La ingovernabilitat desplegada de manera constant i massiva que contribueixi a desestabilitzar l'Estat i que permetí intervenir la comunitat internacional perquè posi una solució democràtica en clau d'amnistia i autodeterminació pensem que és l'única via que el poble de Catalunya té per fer efectiva la independència.
Una victòria, per la CUP, seria que després d'aquestes eleccions s'hagués d'anar a unes noves eleccions perquè no es pot fer govern?
Què diu la CUP? Fins que a Catalunya no hi hagi una solució democràtica, l'estat serà ingovernable. Que hi hagi unes noves eleccions no ho volem analitzar en clau de victòria o derrota. Per nosaltres és l'evidència del fracàs de l'aparell de l'Estat espanyol com a projecte democràtic. Quan el règim intenta tancar per dalt el que la gent ha obert per baix, la millor contribució des d'una perspectiva de l'esquerra independentista és contribuir a la crisi del règim.
La CUP és una força política que s'autoubica en el marc dels Països Catalans. En aquestes eleccions es presenta només al Principat. S'ha d'entendre això com una renúncia?
No. S'ha d'entendre com una decisió presa amb molt poc temps per articular-la. Barrejada amb una implantació desigual de l'esquerra independentista arreu del territori, és una cosa que no se li escapa a ningú, per tant, amb una condició de possibilitat que és la que és. Amb una setmana es fa el que es fa, el que es pot fer de pressa. El que sí que està clar és que la CUP al Congrés treballarà en clau de Països Catalans. És a dir, que aquesta idea de hackejar des del Congrés i ser altaveu, és en clau de Països Catalans. Perquè és el nostre marc polític de referència i perquè, políticament, els Països Catalans, per se, són l'antítesi de l'estat de les autonomies i el cafè per a tots. És l'antítesi d'una estructura establerta a través de províncies durant la transició per desarticular políticament, social i cultural una realitat que són els Països Catalans. Per tant, treballar en clau de construcció de Països Catalans és dir-li al règim que el seu model d'estat no és la realitat política, econòmica i social dels pobles.
La decisió de concórrer a les eleccions es va prendre amb molt poca diferència de suports entre els favorables i els que no ho eren. Està essent fàcil que tota la CUP i l'esquerra independentista en general s'impliqui en la campanya?
Sí. La CUP pren una decisió no absenta de tensions. A l'espai polític de l'esquerra independentista la pluralitat ha estat sempre una realitat i una realitat positiva. Formen part de la potencialitat que té l'espai. Ara, un cop es pren la decisió de forma col·legiada, tothom a l'esquerra independentista i anticapitalista és molt disciplinat i disciplinada. Tothom està, d'alguna manera, tancant files. Això vol dir que tots les anàlisis són els mateixos? No. Només faltaria.
Ho preguntava perquè aquests dies hem vist tuits molts crítics de Sector Social Combatiu, on hi ha la COS amb la CGT, o de persones individuals destacades de l'espai de l'esquerra independentista. Entens que això és minoritari?
La pluralitat d'opinions no és minoritària. Per nosaltres el que és important és que la campanya s'està desplegant amb el treball de totes les organitzacions de l'esquerra independentista. Et diria més, la decisió d'anar al Congrés es pren segons la situació d'excepcionalitat que vivim i al paper que fan els partits independentistes al Congrés i no compartim. No compartim donar la investidura de Sánchez a canvi de res o tenir una retòrica republicana i una dinàmica repressiva. Aquesta decisió té un recorregut determinat i limitat. La CUP participa en molts ajuntaments que ara mateix són la clau de la construcció de la nova institucionalitat en clau d'electes. La CUP participa al Parlament. I la CUP, com a espai polític, però sobretot la militància de l'esquerra independentista i l'esquerra anticapitalista està contribuint a la mobilització popular amb tot el que té. Per nosaltres, ara mateix, la clau política d'això està a continuar amb l'estratègia de la mobilització popular i la desobediència civil. Ara mateix la importància està al carrer. És l'única cosa que ens pot portar a desbordar l'Estat i forçar la intervenció de la comunitat internacional. Allà hi és tothom.
Deia que la missió de la CUP era hackejar el Congrés. Com es concreta això?
Quan diem això ho fem des de l'anàlisi que no hi ha condició material possible de trobar una sortida democràtica des d'allà. Fixa't que aquesta anàlisi dista molt de l'anunci que va fer ahir al debat Junts per Catalunya de demanar una estratègia d'unitat independentista al Congrés. Per què? Perquè la CUP porta molt temps fent treball per la unitat independentista des de, per exemple, les mobilitzacions o intentar trobar la solució per la resposta institucional a la sentència a l'alçada del carrer. La CUP ha treballat moltíssim aquests anys perquè al carrer hi hagi coses, hi hagi esdeveniments. Nosaltres no entenem la unitat com un anunci en un plató mentre el govern de la Generalitat contribueix a la repressió dels moviments populars. Nosaltres, la unitat independentista l'entenem en clau de poble. I, ara mateix, en clau de poble, des del Congrés, l'única materialització que té això és altaveu i hackeig. La unitat independentista ha d'estar al carrer. Pensem que ha de poder-se construir des d'una anàlisi sincer sobre l'única via que té ara mateix aquest país per exercir el dret a l'autodeterminació que és la desobediència civil massiva.
Per tant, la CUP no es plantejarà votar el PSOE encara que sigui per evitar que Vox entri en un Govern...
La CUP no votarà en cap cas a Pedro Sánchez. Ni a ell, ni a Casado, ni a Rivera. Per què? Perquè la Política que ha fet el PSOE no dista molt de la que va fer el PP l'1 d'octubre. De fet, és la mateixa. Violència policial, ocupació de part del país per part dels cossos i forces de seguretat, més presos i més preses i de colofó l'homenatge al dictador. Entenem que el PSOE és part del problema. La disjuntiva és falsa. La pregunta no és "si els vots depenen de la CUP, aquesta farà president a Pedro Sánchez?". La pregunta és si Pedro Sánchez està disposat a parlar de l'autodeterminació i l'amnistia. Perquè si està tan preocupat per la salut democràtica de l'Estat espanyol, que posi al centre els elements de resolució del conflicte. Girem la pregunta. Pedro Sánchez està disposat a posar per sobre la unitat d'Espanya i que governi l'extrema dreta només per mantenir Espanya unida?
En el cas de polítiques concretes, podrem veure a la CUP donant suport a algunes coses?
Bé, si volen nacionalitzar la Repsol, la CUP hi serà. Si volen derogar la reforma laboral, la CUP hi serà. Si volen fer que Iberdrola sigui una empresa nacional, la CUP hi serà. Deixa'm que dubti que hi hagi una proposta per la nacionalització dels hidrocarburs a l'Estat espanyol.
Però, un augment del salari mínim...
Doncs ho haurem de valorar en el moment que sigui. Però, un augment del salari mínim, sense derogar la reforma laboral, és una mica com no fer res. Un augment del salari mínim, sense una limitació del preu del lloguer, no serveix de res. El salari no és una cosa per si mateix, és en relació amb unes condicions materials de vida concretes i pràctiques, no en abstracte.
Davant el que esteu plantejant, creieu que estareu acompanyats per la resta de partits independentistes?
Torno a la idea de la unitat. No compartim l'anàlisi que estan fent les altres formacions independentistes. No compartim que com més escons tingui l'independentisme al Congrés, més a prop estarà la ruptura democràtica de l'Estat. No compartim que la unitat en un plató de televisió quan el Govern de JxCat i ERC porta dos anys boicotejant amb baralles internes que hi hagi una resposta unitària a la sentència. Nosaltres no compartim que es parli d'unitat en un plató de televisió i després es contribueixi a la repressió dels manifestants. Que treguin els Mossos dels carrers. Que parin de perseguir i criminalitzar els nostres joves. El que no poden fer és de nits a les televisions demanar la unitat independentista i de dies reprimir el moviment popular. La CUP no s'ha aixecat mai de la taula. Però, no ha sigut per la CUP que no hi ha hagut una resposta institucional a l'alçada. Ha sigut perquè Junts per Catalunya i Esquerra fan política electoral. Per això són tan bons als debats electorals. Fan política per vots. No saben estar a l'altura del país.
Quines opcions hi va haver sobre la taula per donar una resposta institucional?
N'hi va haver moltes. Diferents propostes. Però, no ha sigut possible. I no ha sigut pas perquè la CUP s'ha aixecat de la taula. Igual que al febrer de fa un any hi va haver una resposta mobilitzadora amb una vaga i altres accions i la CUP va ser peça fonamental perquè allò passés. En cap cas hem sortit a reivindicar-ho per guanyar vots. Al contrari. El que sempre se'ns diu és "on és la CUP?". La CUP ha estat treballant, però no s'ha preocupat per posar marca. Perquè enteníem i entenem que la gent està a l'altura i els partits han d'estar també a l'altura, més enllà de si la seva marca guanya vots o en perd.
De quina manera, però, des de les institucions es podia donar una resposta a la sentència que no fos simbòlica?
La resposta a la sentència va relacionada amb l'anàlisi de la situació que hi ha en clau institucional. Què es podria haver fet? La sentència marca una nova gestió de la dissidència per part de l'Estat espanyol, això és molt greu. Què es podria haver fet? Com a mínim, si no hi ha hagut un acord de govern, no col·laborar amb l'estat a reprimir el moviment popular. Com a mínim, no criminalitzar la joventut d'aquest país que ha agafat la bandera de la llibertat i ha estat punta de llança. Això hauria començat a estar a l'altura. Això no és l'actuació del govern aïlladament, el tema és que la gent està a l'altura i qui no ho està és el govern. Es necessita un govern que defensi la seva gent en termes antirrepressius i en termes de defensa de les classes populars davant les empreses. No pot ser que la Llei Aragonès estigui encara sobre la taula. Això té a veure amb no defensar la gent i vendre's el país a trossos. L'Estat no és interlocutor. Si el Govern de la Generalitat continua dialogant amb un estat i un govern en funcions que l'única resposta que té és la violència, està fent molt mal càlcul. Nosaltres necessitem un Govern que defensi la seva gent davant la repressió i el capitalisme carronyaire i que estigui treballant perquè la comunitat internacional intervingui en clau democràtica.