En aquest article trobareu tots els arguments que he anat recopilant al llarg de la meua experiència com a enginyera civil especialitzada en mobilitat sobre per què les vies de trànsit d'alta capacitat de peatge són eines per a la redistribució de la riquesa. Advertiment: parlarem, sempre i en tot cas, d'un peatge de gestió pública.
Abans de començar una avís: totes les dades i arguments ací referits se centren només en l'AP-7 en tots els seus trams, ja que és la via d'alta capacitat amb més ús i polèmica de totes les existents a aquesta part del Mediterrani, però cal dir que tots aquests arguments són extensibles a totes i cadascuna de les vies d'alta capacitat dels Països Catalans, de l'Estat Espanyol, d'Europa, i del món en general.
Va, doncs, ja no vos faig més epílegs. Comencem?
Argument 1: Ho diu Europa, qui contamina paga.
I on i com ho diu Europa? Doncs Europa, de fer i més concretament el Parlament Europeu i el Consell d'Europa en la seua Directiva 2004/35/CE aprovada l'abril del 2004, on s'esmenta i s'accepta com a eina de redistribució de la riquesa en concepte de "qui contamina paga". I per què qui contamina ha de pagar? Doncs perquè és necessari que des de l'administració es desenvolupen plans, estratègies i programes per a reduir els efectes sobre les persones i el medi ambient dels contaminants, tant locals, com globals. Els primers, contaminants locals com el NO2 i partícules en suspensió (PM10 i PM5) maten i són un problema de salut pública, tal com explicava ací l'expert en contaminació ambiental Xavier Querol. I en el segon cas perquè la contaminació global que està produint el canvi climàtic, que causa efectes com el DANA del passat setembre. I clar aquests plans, eines, estratègies, programes i mesures concretes les ha de pagar algú. Doncs, aquest algú i segons la meua opinió i la del Parlament Europeu, és qui contamina.
Argument 2: Aturar l'emergència climàtica.
Totes les declaracions d'emergència climàtica fetes per la majoria de governs, inclòs l'estat Espanyol porten com a mesura per a la remissió d'aquesta emergència climàtica la reducció del trànsit motoritzat a escala local, regional i global. I senyores i senyors, no hi ha cap altra manera més eficaç de reduir el trànsit motoritzat que traspassar els costos externs del transport a l'usuari, és a dir pagar per l'ús de la infraestructura . Això no ho dic jo, ho diuen milers d'estudis d'especialistes en mobilitat i infraestructures del món, pregunteu-li a Germà Bel o Jarrett Walker, així com les evidències de disminució del trànsit després de l'aplicació de peatges. Podeu trobar exemples d'açò a Estocolm, Londres o l'Estat de Nova York.
A més a més, aquesta disminució no fa augmentar el trànsit a altres carreteres adjacents, s'anomena fenomen d'evaporació del trànsit: fenomen demostrat que diu que davant de mesures de restricció del trànsit una part substancial d'aquest trànsit "s'evapora". De fet no s'evapora, si no que una part substancial dels usuaris trien altres opcions de transport, que sempre són més eficients, sostenibles i justes socialment: la bicicleta, caminar, o el transport públic.
Argument 3: Desenvolupar els Objectius de Desenvolupament Sostenible en matèria de justícia social.
I aquesta justícia social, és la que pot lligar tot aquest tema dels peatges, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible en especial aquells vinculats a la salut i el benestar; la igualtat de gènere; l'energia neta i no contaminant; la reducció de les desigualtats; l'assoliment de ciutats i comunitats més sostenibles; i l'acció pel clima.
Els objectius vinculats al medi ambient es troben raonats a l'apartat anterior, però no aquells que fan referència a la justícia social. I la pregunta que cal fer-se és: com estan relacionats els peatges amb la reducció de les desigualtats o la igualtat de gènere? Doncs mireu, un secret, les dones i els pobres no tenen o no utilitzen el cotxe tant com l'home blanc d'edat i classe mitjana o alta. Açò no vos ho justificaré: podeu buscar els milions de dades existents sobre el perfil més comú de conductor i sobre quin és el perfil d'usuària del transport públic.
Argument 4: Cal assumir el manteniment de la infraestructura viària d'alta capacitat per part dels seus usuaris.
Ah! I perquè he de pagar jo si la resta no paga? Ah, error. Totes les infraestructures per on passen fluxos d'energia o matèria (aigua, energia, mercaderies, viatgers) es paguen. Es paga un cànon d'ús de la xarxa de REE (Xarxa Elèctrica Espanyola), un cànon de manteniment a l'empresa que gestiona la infraestructura d'aigua potable i sanejament, es paga un cànon per entrar i eixir dels ports, un cànon per enlairar o aterrar un avió... I on pague tots aquests diners, es preguntaran vostès? Doncs a la factura de l'aigua i de la llum, al cost final de les mercaderies que consumeixen o als bitllets de vaixell, avió o tren que compren.
Bé, no tots no, algunes vies d'alta capacitat s'assumeixen per part de les administracions, i això és un greuge comparatiu amb la resta de mitjans de transport. Per posar un exemple si traiem el peatge de la AP-7 qui em pagarà a mi el cost del manteniment de la infraestructura del meu viatge Borriana - Barcelona són tots vostès, mentre que si agafe un tren, que és un mitjà de transport molt més eficient, per al mateix recorregut qui pagarà el manteniment a ADIF, seré jo via RENFE.
I clar, mentre paguem carreteres perquè uns senyors que tenen la vida solucionada puguen anar còmodament amb els seus vehicles sense ser molestats per altres persones, no hi ha diners per a educació, sanitat o la construcció i desenvolupament de més infraestructura per al transport públic o el transport no motoritzat.
I aquest peatge és una solució només per a la AP-7? No, clar que no, la mobilitat i les xarxes viàries, són una xarxa per tant, les solucions mai no funcionaran si s'apliquen només a una part de la xarxa. Cal ampliar la gestió del trànsit de les vies d'alta capacitat amb peatges, a totes? Sí a totes, a les autovies també!
Finalment, un apunt, no confongueu la vinyeta, amb un peatge. La vinyeta només és un peatge amb tarifa plana, i aquesta tarifa plana pot suposar un augment de trànsit en algunes zones i augment de manera considerable els costos de manteniment de la xarxa viària. Però d'açò ja parlarem un altre dia, si em deixen, clar.