Els condemnats han comès sedició?
La sedició evidencia que hi havia la necessitat judicial de descriure un alçament tumultuari per part de la ciutadania per poder fer que existeixi aquesta massa que s’alça. Alhora, serveix per identificar els fets amb persones que d’alguna manera estaven prenent el control de la situació i que, de fet, demanaven calma, però el Suprem els n’atorga l’autoria. Al seu torn, els jutges tracten amb un llenguatge molt concret la ciutadania: gent il·lusionada, il·lusa, que pensa en coses que no existeixen i que surt al carrer. És incompatible que, per una banda, s’infantilitzi la població i per l’altra, es parli d’una massa compacta amb capacitat. Em sembla una incoherència molt gran.
Què és el que més l’ha sorprès de la sentència?
La poca comprensió que té el tribunal sobre la desobediència civil. D’una banda, assumeix i recull postulats de la desobediència civil, i diu que és necessària perquè cap Constitució del món és perfecta. I per tant, és necessària per avançar. Però, alhora, diu que en aquest cas no. Diu que no s’assembla al dret a vots de les sufragistes angleses ni a la segregació racial als Estats Units, però no explica el perquè, què va ser diferent a Catalunya. Això és important, perquè estableix el marc en què ens haurem de moure els propers anys i que ens limitarà com a societat.