L’endemà d’una de les jornades d’enfrontaments entre Mossos i manifestants independentistes més dures dels últims temps, el conseller d’Interior Miquel Buch era a l’ull de l’huracà. Com a conseqüència d’una tarda, la de dimarts, de destrosses de mobiliari urbà, fogueres, cops de porra i canonades de goma, els CDR encadenaven el tercer dia de reivindicació al carrer Marina amb Gran Via. Els CDR, a les 19 hores de la tarda, aconseguien reunir centenars de persones sota el lema "Que se'n vagin" (en clara al·lusió al que denominen “forces d’ocupació”).
Diversos sectors polítics i de la societat civil havien demanat la dimissió de Buch. Ho van fer els comuns aquest dimarts en una roda de premsa al Parlament, i s'hi van sumar Demòcrates de Catalunya, que disposen de dos diputats a la cambra catalana -Antoni Castellà i Maria Assumpció Laïlla-, la consellera exiliada Clara Ponsatí i les joventuts d’Esquerra Republicana, que anunciaven que li retiraven el suport polític pels "intolerables abusos" policials i els "incompliments reiterats" de protocols i lleis aprovades al Parlament com "l'ús indiscriminat del FOAM".
Les càrregues policials al centre de Barcelona d'aquest dimarts, on es va desfermar el caos després d'un acte de protesta convocat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural davant la delegació del govern espanyol, van ser la gota que va fer vessar el got de diversos sectors de l'independentisme. La CUP, però, feia temps que exigia que Buch fos rellevat del càrrec. No obstant, el conseller compareixia aquesta mateixa tarda -amb retard, la roda de premsa estava prevista al matí- per justificar les actuacions policials del 14 i 15 d’octubre i aclarir que no preveu dimitir.
Tornant als CDR, a falta de dos quarts d’hora per a les set de la tarda, l’hora convocada pel col·lectiu activista, grups de joves començaven a fer acte de presència i a fer ressonar els primers càntics contra la policia. “No us mereixeu la senyera que porteu”, era un dels més entonats. Val a dir que gairebé tots mostraven la cara, si bé alguns se la tapaven per por a ser identificats. Costa trobar gent d’edat avançada i és que, majoritàriament, la reacció popular conduïda pels CDR’s arreplega joves de tota mena.
Alguns, bregats i entrenats en l’art de la corredissa, es mostren decidits a lluitar contra “una injustícia flagrant”. D’altres, més novells en l’àmbit de la desobediència, asseguren no ser habituals en manifestacions independentistes, però en vista de la injustícia espanyola s’han llençat als carrers per dir prou. Una jove que porta una carpeta de la UB sota el braç, assegura que, durant la manifestació d’ahir davant de la delegació espanyola a Barcelona, els cossos policials catalans i espanyols “van colpejar amb la intenció de fer mal” i per això és dimecres aquí, perquè “té amics ferits per la policia que tan sols es manifestaven pacíficament”. Amb convenciment i mentre agita un rotllo de paper de vàter amb la mà que li queda lliure, assegura que “malgrat la violència de les forces policials, no ens quedarem a casa”.
Moment en què els concentrats davant la Monumental han llençat rotllos de paper de vàter a l'aire.#SentènciaCatràdio
— Catalunya Informació (@Catinformacio) October 16, 2019
L'última hora de les mobilitzacions a https://t.co/PhN8HE2RVOpic.twitter.com/o4gV7cm6Ry
A falta d’un quart d’hora per les set en punt, caminant amb una banderola lligada al coll a la vegada que enraonant amb un grup d’amics, Roger Español, que va perdre un ull durant l’1 d’octubre de 2017 a causa d’una canonada de goma per part de la policia, es mostra indignat amb la nova víctima d’aquests projectils. Es tracta d’un noi d’una vintena d’anys que també va perdre un ull, en aquest cas, durant les protestes de l’aeroport. “Trobo a faltar contundència per part del Govern sobre els abusos policials que estem vivint aquests dies. No pot ser que el conseller Buch encara no hagi dimitit. No sembla que Buch sigui conseller d’Interior, la Policia Espanyola està fent el que vol i, fins i tot, els Mossos estan adaptant la seva forma d’actuar violenta i venjativa.
I sobre les barricades, la crema de containers i els talls de vies que es van registrar dimarts i dimecres, Español remarca que es tracta d’autodefensa ja que, segons ell, no ens podem quedar de braços creuats davant la voluntat de les suposades forces de seguretat de reprimir i escarmentar.
L’ara candidat a senador per Junts per Catalunya a les eleccions del 10-N, lamenta que el conseller Buch no hagi fet cap mena d’autocrítica i indica que “hem estat testimonis de cops de porra al cap i tirs de foam a curta distància”.
A les 7 tocades, la gentada s’ha multiplicat i encara s’aprecien, carrer Gran Via en amunt, riuades de gent procedents de la plaça Tetuán. La gentada avança com si fes tard, gairebé corrent, excitats i amb rotllos de paper lligats a les ronyoneres i a les motxilles. Mentrestant, helicòpters de la Policia Nacional sobrevolen els caps, cada vegada, més a prop de terra. Acte seguit, la multitud els esbronca, però aquests desapareixen ràpidament entre els edificis.
Ara, el jovent es barreja amb persones de totes les edats, però els rostres barbamecs predominen. Sobre la presència multitudinària de joves, un sexagenari carregat de rotllos de paper i que enarbora una estelada, assenyala sentir-se orgullós de l’actitud dels joves en aquests primers dies de mobilització. “Estan sortint al carrer massivament i pacífica, fet que provoca que els altres també ens engresquem”.
Quan passen 15 minuts de les 7, sense previ avís, la cruïlla de Gran Via amb Marina esclata i la turba embogeix. Rotllos de paper de vàter volen pels aires repetidament, tot creant un núvol de paper que impressiona. Alguns van a parar al cos d’altres manifestants que, a l’adonar-se, els agafen i els tornen a llençar. Al cap d’una estona d’intercanvi de paper i càntics, el panorama és insòlit. Paper penjat als fanals, a les parades de bus, als arbres… a tot arreu menys a la brossa. Sens dubte, la brega policial no ha fet recular un jovent que, lluny de recloure’s a casa, ha decidit esdevenir la punta de llança d’un independentisme que molts donaven per adormit. Avui, en canvi, el clima semblava més relaxat i la tensió semblava haver quedat reduïda a guspires. I els Mossos, al seu torn, blinden la conselleria d’Interior, amb un desplegament de la brigada mòbil espectacular i, fins i tot, amb canons d’aigua per si van mal dades.
Quan sembla que la performance del paper ha acabat, grups de gent reparteixen més entre aplaudiments. De nou, els crits ressonen i la gent salta agafada entre sí com si es tractés d’un concert. Per moments, l’escenari s’assimila més a una festa descontrolada que a una manifestació. Però, no es produïa cap acte vandàlic ni cap situació reprovable.
La jornada però, acabava amb noves barricades i incendis i amb una compareixença de Pedro Sánchez, que demanava els governants catalans condemnar de manera ferma la violència. Condemnes que s’havien fet públicament al matí, però que el president del govern espanyol exigia, tot i així. Des de Moncloa no s’anunciava cap mesura, si bé tampoc no es descartava cap decisió. “Tots els escenaris estan oberts”, deia el president espanyol.