“No hi ha cap motiu per a que el jutge instructor no dicte una nova euroordre per a la resta d’exiliats, tant els que estan a Brussel·les com els que estan a fora”, deia Simon Bekaert, membre de l’equip de defensa del president Carles Puigdemont. Bekaert fa referència als consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, a més de Clara Ponsatí, que està a Edimburg. De moment, esperen la traducció de l’euroordre notificada a la Fiscalia belga el mateix dilluns desprès de la publicació de la sentència. El jutge instructor Pablo Llarena, de forma excepcional, va demanar la captura, detenció i entrada en presó de Puigdemont, però no dels seus companys a Brussel·les.
La Fiscalía belga ha tornat l’euroordre i el model de formulari que s’utilitza de forma homogènia a tota la Unió Europea al jutge Llarena perquè s’encarreguen a Espanya de la traducció. Ja fa tres dies, EL TEMPS va avançar que el compliment de l’euroordre es demoraria donat que havien enviat tan sols la versió en castellà.
No és aquesta l'única causa del retard en el compliment de l'ordre de detenció. L’advocat va comentar en declaracions a EL TEMPS que esperen que, quan torne, vinga acompanyada de la resta d'euroordres, atès que en les dues anteriors sempre s’havia activat per a tots alhora. El que estranya, va dir Bekaert, és per què no s’ha fet així des del dilluns mateix, en tant que a més es suposa que aquesta euroordre ja la tenien preparada des que la va sol·licitar la setmana passada la Fiscalia.
L’advocat evidencia aquesta irregularitat de la justícia espanyola. “Com és que el fiscal demana el 10 d’octubre passat la cerca i ingrés en presó de Puigdemont, basant-se en els fets i la condemna d’una sentència que encara no ha segut notificada a les parts? És que el Ministeri fiscal ja coneixia la condemna?”, es pregunta.
En el moment que l’instructor Llarena torne a Brusse·les l'euroordre un cop traduïda en alguna de les llengües oficials del país -francès o neerlandès- o en anglès, aquesta deurà ser activada pel jutge instructor belga. El jutge té un termini de 15 dies per decidir si es pot executar dins dels paràmetres de la normativa comunitària, la Directiva de 2002 que la regula. Després de prendre la decisió d'executar l'euroordre, encara quedarà un termini de 60 dies per a complir-la i dictar la extradició.
Quant a la forma de executar-la, “és decisió del jutge instructor belga o del fiscal que ordenen a la policia per portar a algú emmanillat davant d'ell, és a dir, que ordenen una pre-detenció. I si fós així, també cap la possibilitat que el deixen desprès en llibertat”, comenta Bekaert mentre recorda que no hi ha cap raó per a la detenció i empresonament del seu client, que ha donat repetides mostres d’estar a disposició de la justícia blega sempre que se l’ha cridat. De moment, s’espera que l'euroordre torne la propera setmana ja traduïda, segons han confirmat des del Tribunal Suprem.
Bekaert va assenyalar una circumstància extraordinària que es donarà si el proper 31 d’octubre hi ha Brexit amb acord o sense. Amb la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, els eurodiputats britànics hauran de deixar l’escó al Parlament Europeu i aquests es repartiràn entre diversos països que estan infra-representants. És el cas d’Espanya, a qui li corresponen cinc escons més. I es dona la circumstànci que un d’aquests li correspondria per número de vots a Clara Ponsatí. “Això implicarà que l'ex consellera Ponsatí haurà de traslladar-se a Brussel·les”, raona l’advocat. Per tant, estarà sotmesa a una ordre de detenció internacional al Regne Unit i a una euroordre a Brussel·les.
Per últim, Simon Bekaert va expressar la seua estranyesa pel fet que el Parlament Europeu no hagués deixat entrar Carles Puigdemont a dins l’endemà de dictar-se l'euroordre. Fonts de Presidència del Parlament han negat que David Sassoli haja donat aquesta ordre, al mateix temps que afirmaven que la prohibició s’activa automàticament quan es notifica una euroordre. L’advocat ha explicat que no hi ha cap norma al Reglament intern de la cambra on hi haja aquesta disposició. És més, va ser una decisió de l’anterior president, el popular Antonio Tajani, qui va donar la ordre de que se l'impedira la entrada al Parlament a Carles Puigdemont quan va ser elegit eurodiputat a les eleccions del 26 de maig d’enguany.
Fa tres dies, l’equip jurídic de Puigdemont va assegurar que el procès d’extradició seria llarg perquè podien retardar els temps a còpia de presentar recursos. A Bèlgica es tracta d’un procès molt llarg, de mesos, amb quatre tribunals d’apel·lació i tres de cassació als quals es pot acudir si cal interposar recursos.
A més, Simon Bekaert va explicar que la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem no afecta en res al cas d’extradició de Puigdemont a Bèlgica perquè la malversació de fons públics no està reconeguda com a delicte de corrupció al codi penal belga. A més, l’euroordre requereix que “els fets han de tindre doble criminalitat, és a dir, que estiguen penats tant a Espanya com a Bèlgica, com a primera condició. També es requereix que es posen en perill o es violen els drets humans”, va dir l’advocat. Per la seua banda, Simon Bekart va dir que no es troben pessimistes davant d’aquesta tercera euroordre, perquè les circumstàncies no han canviat. “No es tracta d’un crim de terrorisme ni de tràfic d’essers humans i Espanya no deuria forçar a altres països, perquè significaria baixar molt els estàndards democràtics si comencem a extradir per motius polítics”, va insistir.