Judicialització

La inquietud de la Fiscalia davant un possible retard de la sentència

Mentre el Parlament dels Països Baixos rep una petició per demanar l’alliberament dels presos polítics, la Fiscalia tem que el Suprem no emeta sentència abans del 16 d’octubre, dia en què es compleixen dos anys de la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La llei marca un termini de dos anys màxims -prorrogables, això sí- per als empresonaments preventius.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Moviment inesperat de la Fiscalia. Davant la deliberació del Tribunal Suprem, que es contempla imminent, el ministeri públic ha demanat als set magistrats que han d’acordar la sentència que prolonguen la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els Jordis van ser els primers encarcerats la tardor de 2017, el 16 d’octubre d’aquell any. Per tant, dimecres vinent es compliran dos anys de l’encarcerament, un aniversari que hauria de suposar la llibertat condicional de l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana i del president d’Òmnium Cultural. Aquest alliberament, però, podria ser evitat pel jutge, que podria decretar una pròrroga de la presó preventiva. És això exactament el que demana la Fiscalia, que s’ha avançat demanant una vista per revisar aquesta situació.

«La resolució de pròrroga de presó provisional constitueix una exigència lògica per l’efectivitat del dret a la llibertat personal, perquè la ‘lesió en què consisteix la ignorància del termini no es compensa per l’acord intempestiu de pròrroga adoptat una vegada s’ha superat’», diu la Fiscalia citant una sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2004. «Si la sentència d’aquesta excel·lentíssima sala no es dicta amb anterioritat al 16 d’octubre de 2019, el Fiscal sol·licita que es convoque la compareixença per decidir la pròrroga de la mesura cautelar de presó provisional de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart».

L’escrit fa pensar que les dates que fins ara s’han assenyalat com a gairebé definitives perquè el Suprem emeta sentència potser no ho són tant. Darrerament s’especulava amb el fet que la sentència es faria pública el dijous 10, el divendres 11 o el dilluns 14 d’octubre. La darrera data era la que més consens generava entre els qui especulaven amb l’emissió de la resolució de l’alt tribunal. En canvi, la Fiscalia tem que el dia 16, dos dies més tard, encara no s’haja condemnat els líders independentistes catalans.

«És una evidència més que a la justícia espanyola tant li fa ajornar la presó preventiva. Amb els terminis juguen amb tot allò que tenen a l’abast per mantenir aquesta unitat d’Espanya per sobre de qualsevol dret i llibertats internacionals». Eren paraules de Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural i màxim responsable visible de l’entitat fora de la presó. Segons Mauri, que deia no tindre cap informació al respecte, si el Suprem pensa prolongar la presó preventiva, «haurà de convocar els advocats per fer una vista» al respecte.

Precisament, el dia 14 d’octubre serà quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ubicat a Luxemburg, decidirà si Oriol Junqueras pot o no fer ús del seu càrrec d’eurodiputat. El passat 26 de maig, el líder d’Esquerra Republicana va ser escollit al Parlament europeu. Les previsions d’alguns entesos en aquesta matèria eren optimistes fins fa uns mesos, però els lletrats del Parlament Europeu defensaran que el cas siga resolt per la legislació espanyola. Tot i que la defensa de Junqueras havia demanat al Suprem no emetre sentència abans de la resolució del TJUE el dilluns 14 d’octubre, l’alt tribunal espanyol s’hi ha negat, fet que despista encara més de cara a la data d’emissió de la sentència. Les darreres notícies, per tant, no són massa esperançadores per al líder d’Esquerra Republicana perquè puga exercir la seua condició com a eurodiputat.

 

La repressió es fa visible als Països Baixos

També a Europa, concretament a la Haia, la repressió a Catalunya continuarà tenint presència. Al Parlament dels Països Baixos s’estudiarà des del mateix dimarts una petició que demana la llibertat dels presos catalans. Ho farà a través de la comissió d’Afers Exteriors. La cambra holandesa compta, a més, amb la intervenció de Carles Puigdemont, del conseller de Cultura a l’exili Lluís Puig, del fill de Carme Forcadell Ferran Pegueroles, del regidor a Sant Joan de Vilatorrada (Bages) Jordi Pesarrodona i del diputat i advocat Jaume Alonso-Cuevillas. Les conclusions de les comissions es faran públiques el dimecres 16 d’octubre.

L’acte, organitzat per Foreign Friends of Catalonia i per la delegació neerlandesa de l’Assemblea Nacional Catalana, conclou amb un sopar groc i compta, a més, amb la participació de Laura Prat Bertrams, neerlandesa de pare català i activa defensora de la independència.

Prat és, entre més coses, autora d’un article a l’influent diari neerlandès De Volkskrant en què denuncia la repressió de l’Estat espanyol amb un títol esclaridor: «per què la repressió espanyola també ens afecta». L’activista denuncia que «un membre de la Unió Europea com Espanya viola els drets humans a Catalunya i això fa que la injustícia siga també un problema europeu». «El termòmetre de la democràcia espanyola marca mal temps. El seu caràcter repressiu es fa visible. Periodistes, comediants i polítics estan sent processats quan critiquen les autoritats espanyoles», diu Prat esmentant Valtònyc i altres artistes represaliats. Prat també comenta l’existència de l’extrema dreta al Congrés dels diputats o que «tots els partits de dreta, a saber, Ciutadans, Partit Popular i Vox procedeixen directament del partit falangista de Franco».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.