Faltaven només dos blocs de propostes de resolució quan els diputats de la CUP abandonaven el Parlament. Ho feien després que, un cop coneguda la notícia de l'empresonament de set membres dels Comitès de Defensa de la República, el seu portaveu, Carles Riera, demanés la convocatòria de la Junta de Portaveus per marcar un posicionament de la cambra catalana sobre la qüestió.
Roger Torrent, des de la presidència de la sala, ha demanat ajornar la qüestió al final de les votacions i els anticapitalistes feien camí cap a fora de l'hemicicle. Enllestides les votacions, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana s'afegien a la petició de convocar la junta de portaveus i, poc després, esclataven a crits de "llibertat presos polítics".
Aquests fets exaltaven Carlos Carrizosa, portaveu de Ciutadans, que, visiblement enfadat, demanava la paraula. Primer, per mostrar el seu rebuig a la convocatòria de la mesa i, després, per acusar els partits independentistes de recolzar als "terroristes", en referència als detinguts. Les afirmacions comportava l'emprenyamenta de la bancada independentista. Sense micròfon, Carrizosa seguia carregant contra els partits sobiranistes i Ernest Maragall s'hi acabaria encarant. La picabaralla verbal quedava interrompuda pels torns de paraula demanats per Miquel Iceta (PSC), Alejandro Fernández (PP) i Susana Segovia (comuns). Amb tot, però, el portaveu taronja seguia insistint en la crítica i els retrets en veu alta. Torrent l'advertiria fins a tres vegades i finalment l'acabaria expulsant de la sala. El diputat de Ciutadans marxava ufanós, increpant l'independentisme i seguint acusant-los d'emparar el terrorisme. "Estic orgullós d'haver estat expulsat", afirmava després en roda de premsa en to de confrontació.
Mentre els grups passaven pel faristol per valorar els incidents, a la sala de la Mesa els portaveus aprovaven, amb el suport de Junts per Catalunya, ERC, la CUP i Catalunya en Comú una declaració institucional en relació als empresonaments sota acusacions de "terrorisme". El text finalment aprovat denota que "la Junta de Portaveus denuncia la campanya de criminalització del moviment independentista, democràtic i cívic, i l'intent d'equiparar independentisme amb terrorisme". L'escrit, a més, rebutja explícitament la violència, critica l'Audiència Nacional espanyola i la Guàrdia Civil i demana "la fi de la repressió i la llibertat de les persones perseguides i preses per les seves idees polítiques"
Pressupostos, desobediència institucional i correbous
Més enllà del sarau, en el marc del Debat de Política General s'aprovaven algunes propostes de resolució significatives pel seu contingut. Entre les més destacades, la presentada per la CUP i recolzada per ERC i Junts per Catalunya on es ratificava el compromís amb la declaració del dia 9 de novembre de 2015, on s'exposava l'inici del procés cap a la independència. En el mateix escrit, es reivindicava la "legitimitat de la desobediència civil i institucional".
Més enllà d'això, els tres partits, amb l'abstenció dels comuns, tiraven endavant una proposta de resolució on es conjuraven per treballar per l'amnistia en cas d'una sentència condemnatòria. Amb aquests mateixos suports, s'aprovava la petició de dimissió de Teresa Cunillera com a Delegada del Govern i la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya arran de les actuacions de la darrera setmana, així com la reprovació de Lorena Roldán com a portaveu de Ciutadans per les declaracions sobre Quim Torra, quan el va acusar de liderar els CDR alhora que comparava amb ETA els activistes catalans.
En un altre àmbit, diferents propostes evidenciaven la sintonia entre els partits de Govern i Catalunya en Comú per tal de treballar en uns nous pressupostos, confirmant les sensacions que ja van ser palpables durant la primera sessió del Debat de Política General.
Finalment, per petició de Catalunya en Comú, s'aprovava una proposta de resolució on es demanava "que les diferents modalitats de correbous es deixin de celebrar a Catalunya". El text rebria el suport dels comuns i de la majoria de diputats d'ERC i Junts per Catalunya. Aquests dos partits donaven llibertat de vot als seus membres en una qüestió que genera diferències a causa de l'arrelament territorial que tenen aquestes pràctiques en alguns indrets del país.