Sense sorpreses. El jutge Manuel García Castellón, de l’Audiència Nacional, ha fet cas de la Fiscalia, que exigia mantenir en presó preventiva i de manera incondicional les set persones que encara restaven empresonades des de l’operació policial de dilluns passat. El que sí que ha estat una sorpresa és que aquesta decisió haja estat filtrada a la premsa abans d’avisar de manera oficial.
El context no augurava res de bo als detinguts. A banda de les acusacions primerenques -i inversemblants- de rebel·lió, terrorisme i tinença d’explosius fetes per la Fiscalia, el Ministeri Públic demanava a primera hora de la vesprada presó incondicional sense fiança contra ells, mentre declaraven a l’Audiència Nacional des de les 10 del matí. Alguns dels acusats havien respost totes les preguntes i d’altres es limitaven a contestar només als seus advocats.
Algunes acusacions han desaparegut, però es manté la de terrorisme. Els acusats no han pogut accedir a cap mena d’informació que explique les causes que hi ha contra ells. L’agència EFE i la cadena SER havia filtrat que dos dels detinguts haurien reconegut durant els interrogatoris haver comprat material per fer explosius. Després d’haver estat detinguts dilluns a primera hora del matí, els acusats han patit incomunicació i una definició bastant agressiva de la Fiscalia, que considera que els arrestats formen part d’un «grup terrorista secessionista català» i que assegura que l’objectiu dels detinguts era «subvertir l’ordre constitucional» i atemptar contra la pau pública.
A primera hora del matí, representants de la CUP, d’Esquerra Republicana, de Junts per Catalunya i la portaveu d’EH Bildu al Congrés dels Diputats s’havien presentat a les portes de l’Audiència Nacional per donar suport als represaliats i denunciar el «muntatge policial». Hores més tard transcendia que l’Associació de Víctimes del Terrorisme demanava personar-se com a acusació popular en aquesta causa, considerant que els CDR, tot i que «han mantingut una estratègia inicial de desobediència civil inicialment no violenta», «amb el pas del temps han adoptat actituds violentes».
Dels nou detinguts de dilluns, dos van quedar en llibertat. Els altres set quedaran empresonats preventivament a Madrid a l’espera de nous moviments judicials. Els delictes que se’ls imputa són pertinença a organització terrorista, tinença d’explosius i conspiració per causar estralls. La investigació es mantè en secret de sumari.
Malgrat la inexistència d’accions d’aquesta mena, no és la primera vegada que la Fiscalia assenyala els CDR per delictes de terrorisme. Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, aquest últim ara exiliat a Bèlgica, van ser els primers assenyalats malgrat les proves inversemblants que hi havia contra ells. Al si de l’operació Judes, que ja suma set empresonaments preventius, encara no es descarten noves detencions.