Entrevista a Ramon Felipó

«He de treure Fra Lluís Colomer del Valle de los Caídos»

Ramon Felipó (Manresa, Bages, 1950) és un advocat amb un vessant investigador i bibliòfil que l’ha dut a escriure llibres molt documentats sobre el Berguedà, la Patum o el Pi de les Tres Branques. Ara burxa en el passat per rescatar de la memòria un oncle franciscà destinat a Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) i afusellat al començament de la Guerra Civil. El resultat, de moment, és Fra Lluís Colomer Salada. Afusellat per la Columna de Hierro i enterrat clandestinament al Valle de los Caídos (Llibres de l’Índex, 2019).

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Per què un llibre sobre la mort del seu oncle?

-Lluís Colomer es va quedar orfe de petit i se’l van afillar els meus avis de Berga. Per això va pujar com un germà més amb el meu pare i la resta de familiars. Em començo a interessar des de fa temps i vaig guardant coses d’ell. Però arriba un moment que es parla tant de la memòria històrica que vaig pensar que m’havia de preocupar de la memòria històrica dels de casa. I a casa el més important era Fra Lluís Colomer i Salada, franciscà, assassinat amb 31 anys.

-Per què és el més important?

-Perquè té una vida curiosa i, com m’agrada dir, de Països Catalans. El seu pare era d’Enveig, a la Cerdanya Nord, concretament de la zona de Feners, on encara hi ha Can Colomer. Va néixer a Centelles el 1905. La seva mare es va morir de postpart i, al cap d’un temps, el pare desapareix de Centelles. Llavors els tres germans que queden orfes són repartits entre els familiars: una ja vivia amb els seus parents a Enveig; un altre passa a viure a Barcelona i el que serà frare passa a viure a Berga, a casa dels seus oncles (els meus avis). Allà, a quinze anys, decideix fer-se franciscà. D’allà passa al Seminari Menor, que està a Vic, i després al Seminari major, que era a Balaguer. Amb vint-i-quatre anys l’ordenen franciscà. El primer destí és a Berga, on va exercir d’arxiver del frares franciscans, i després, el 1935, el nomenen vicari -el número dos- d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat).

-Com era?

-El frare escrivia sempre en català i he trobat també uns quants articles seus publicats, que els poso al llibre, i era un gran orador. Això ho sabia per la família, que recordaven que era molt bo fent prèdiques. Però a més a més he trobat -i m’ha sobtat- que havia fet també molta documentació en diaris de prèdiques que havia fet.

-Per exemple?

-El 1930, per la Patum a Berga, es va inaugurar el nou edifici de l’ajuntament, el que encara tenim ara. Això va ser quan la dictablanda del general Berenguer. Van pujar totes les autoritats de Barcelona (el governador civil, el militar...) i el pontifical el va fer el bisbe de Solsona, però qui va fer la prèdica va ser ell, amb 25 anys i acabat de sortir del convent. Per tant, el que jo sabia per tradició familiar, ho he pogut constatar.

-Finalment és destinat a Alcalà de Xivert.

-Sí, al nord del País Valencià. Alcalà de Xivert era, i és encara, bisbat de Tortosa. A Alcalà eren set frares. Després de la Guerra Civil no en va quedar cap. Sis els van assassinar i el setè, que estava malalt, va ser traslladat a un hospital i va morir. A Alcalà he trobat com va anar el començament de la guerra i tota aquesta documentació l’he posada al llibre.

-Com el van agafar?

-A Alcalà estaven amagats en una casa i des d’aquí els van portar a la presó de Vinaròs, i d’allà el van traslladar a la de Castelló. El 2 d’octubre del 1936, la Columna de Hierro va arribar a Castelló: van cremar els arxius, van cremar notaries i registres i van assaltar la presó -on van cremar també tota la documentació. Van agafar tots els detinguts que hi havia. Als que tenien delictes comuns, els feien afiliar a la seva columna -això ja ho havien fet abans en altres presons- i, dels altres, en van matar setanta en una nit, uns als murs del cementiri de Castelló; d’altres a Almassora (Plana Baixa) i d’altres, a l’Alcora (Alcalatén).

-On van matar Lluís Colomer?

-Una senyora que buscava el seu marit va anar a buscar-lo al cementiri i no el va trobar i llavors va anar a l’Alcora i allà va veure que el president del Comitè duia encara, entre les seves mans, una carta dirigida a Fra Colomer però no li van deixar veure. Aquesta senyora, quan els franquistes ocupen la zona el 1938, torna a l’Alcora, obre la fossa comuna i reconeix allà el cos encara no corromput de Fra Colomer.

-Com ho haesbrinat això?

-Perquè surt en un llibre. Jo he intentat buscar tot el que s’ha publicat relacionat amb aquell moment. Hi ha un llibre sobre la història dels franciscans a Catalunya i diu que, de franciscans a Catalunya en van matar 32, que són molts. Tots, només per ser frares, per exercir el seu ministeri. Hi ha un altre llibre que comenta el que hi ha al cementiri de l’Alcora. Als franciscans els van destruir el convent i van saquejar la biblioteca -que era molt important.

-Com descobreix que el cadàver de Lluís Colomer no era a Alcalà?

-A Alcalà de Xivert figuren sempre, com a morts, els franciscans, però l’historiador d’Alcalà de Xivert, José Vicente Moya Julve, em deia que, a pesar d’això, Alcalà no estaven.

-No hi havia els cadàvers?

-Gràcies al llibre li vaig poder explicar que se’ls van endur a l’Alcora des de Castelló. Aleshores me’n vaig anar a l’Alcora a investigar, i l’arxiver en funcions, Alfredo Fornas Pallarès, em va tractar molt bé: em va posar en contacte amb el cronista, José Manuel Puchol Ten, que tenia la relació de la gent enterrada al cementiri en temps de guerra. I allà hi diu que el 2 d’octubre van entrar onze cadàvers sense identificar. Això concorda amb el fet que els cadàvers no siguin a Alcalà de Xivert i amb el testimoni de la senyora que havia buscat el seu marit a la fossa comuna de l’Alcora.

-Ja havia trobat el cadàver.

-No, perquè vaig seguir furgant documents, amb l’arxiver de l’Alcora, i ell va veure clar que allà no hi eren els cadàvers. Va descobrir que el 1955 l’alcalde franquista de l’Alcora va enviar a tots els enterrats a la fossa comuna -a tots- al Valle de los Caídos. Sense identificar-ne cap.

-I sense encomanar-se a ningú?

-Tots els alcaldes de l’Estat van rebre, a través dels Governs Civils, notes dient que enviessin els difunts no identificats al Valle de los Caídos. I el de l’Alcora va ser tan patriòtic que els va enviar tots. El trasllat va ser el 21 de març de 1959.

-I sabrà on han anat a parar?

-He buscat coses i he trobat uns historiadors que han fet un treball sobre el llistat del Valle de los Caídos. No expliquen els noms dels franciscans però és evident que hi són. Ara haurem de mirar com ho fem per localitzar aquestes caixes sense identificar.

-Al Valle de los Caídos estan identificats per caixes?

-Sí, això m’ho va dir l’arxiver de Vic, Mossèn Gros. La província de Castelló és la que més morts va enviar al Valle de los Caídos: 1.048. D’Alcalà de Xivert, d’una població de 5.000 habitants, hi va haver més de cinquanta assassinats entre els dos bàndols.

-Vol treure Fra Lluís Colomer del Valle de los Caídos?

-És evident que els franciscans haurien d’estar enterrats en terra cristiana i el Valle de los Caídos no ho és perquè hi ha un dictador i és un mausoleu a favor dels que van guanyar una guerra de tipus feixista. Fra Lluís Colomer haurà d’estar enterrat en terra valenciana, on va viure els seus últims anys, o en terra catalana, però és evident que l’he de treure d’allà.

-I què pot fer per treure’l?

-Primer s’ha d’identificar la caixa. M’hauré de posar en contacte amb els arxius del Govern Civil de Castelló. Després, l’ajuntament de Centelles ja ha dit que intentarà reclamar-lo.

-Pel que ha sentit i ha investigat de Fra Lluís Colomer, creu que el Valle de los Caídos és un lloc adient per les seves despulles?

-Els franciscans diuen «Pau i bé». El Valle de los Caídos no és un lloc ni de pau ni de bé.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.