Els crítics

Marta Pérez i Sierra: una epopeia lírica de la reclusió

Amb ‘Escorcoll’, Marta Pérez i Sierra (Barcelona, 1957), una poeta amb una obra acumulada ja notable, ens ofereix un curiós poema narratiu, una epopeia de caiguda i redempció que explora amb notable encert les nombroses possibilitats simbòliques de la reclusió. Un llibre que li va valdre el XXXVI premi Manuel Rodríguez Martínez de la ciutat d’Alcoi.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En un dels seus poemaris precedents, M’he empassat la lluna (Viena Edicions, 2015), Marta Pérez i Sierra aconseguia convertir una temàtica d’arenes movedisses com l’arribada de la menopausa en una proposta intel·ligent. Un llibre viatjava del neguit cap a una determinació vital expansiva. “Les hores suen / el trasbals de les hormones; / es crispen / en el batec taquicàrdic / les unes sobre les altres”, llegíem en “Hormones”. Un estat d’incerteses i llàgrimes gelades. Un to a voltes tètric i premonitori: “Ara soc pedra / i d’aquí no res, pols”. D’aquella negror, la poeta passava a la reivindicació gojosa ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi