Quines propietats té l’oli de ginebre? Per què es feia servir? Com es comercialitzava?. Aquestes i moltes altres qüestions són desvetllades a la mostra de vitrina “Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre” que alberga la seu Montcada del Museu Etnològic i de Cultures del Món de l’11 de juliol al 13 d’octubre.
I és que, segons explica Pablo Abella del Museu Etnològic i de Cultures del Món, el municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre posseeix la major quantitat de forns de producció d’oli de ginebre de la península Ibèrica. Però, d’entrada, crida l’atenció el fet que el procés de producció de l’oli de ginebre és ben diferent al de l’oli convencional. Amb l’objectiu d’esbrinar algunes de les pistes sobre el mètode d’elaboració del preuat oli, Abella indica que “s’obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus, comunament anomenat càdec, espècie arbòria germana del ginebre comú (Juniperus communis)”.
Amb tot això, sobten les nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides de l’oli de ginebre. En aquest sentit, Abella assenyala que s’ha fet servir, tradicionalment, com a remei per a múltiples malalties humanes i, especialment, animals. I subratlla que la gent el feia servir com a ingredient per a remeis medicinals per pal·liar problemes de salut dermatològics com èczemes, berrugues i paràsits. Inclús, per tractar mals de pit, angines, refredats i trastorns digestius i nerviosos.
Pel que fa a les diverses aplicacions de l’oli, l’encarregat de Programes Públics del Museu Etnològic i de Cultures del Món afirma que l’oli de ginebre era d’ús quotidià per ramaders i pagesos ja que era un magnífic desinfectant i cicatritzant, amb l’afegit que servia de repel·lent contra polls i paparres.
Amb un ventall d’utilitats i riqueses tan ampli, l’oli de ginebre va convertir Riba-roja d’Ebre en una demarcació distingida en l’època preindustrial. De fet, Abella esmenta que, arxius de principis del segle XVII, palesen l’existència d’un comerç consolidat, amb el riu Ebre com a principal aliat. I amb el rai com a mitjà de transport, l’oli podia viatjar fàcilment riu avall fins a Tortosa i riu amunt fins a Saragossa. Tot i això, el mateix Abella puntualitza que, a causa del gran interès que el producte despertava entre els treballadors de la terra, els comerciants es dirigien al nord, en direcció les terres pirinenques, a través de les comarques de Lleida, ciutat on solien parar a descansar. Rucs, mules i cavalls servien als artesans de Riba-roja per acostar-se fins als terrenys ramaders del Pirineu en busca de compradors.
Ara, la seu Montcada del Museu Etnològic i de Cultures del Món permet descobrir el patrimoni etnogràfic del nostre passat. Documents històrics i eines usades per les quadres que transportaven l’oli de ginebre posen de manifest la antiguitat de la seva comercialització.
D’entre les múltiples possibilitats que ofereix l’exposició, Abella realça l’existència d’una gran maqueta i ulleres de realitat virtual que permeten conèixer com eren els grans forns que farceixen el municipi de Riba-roja d’Ebre. I per acabar-ho de reblar, un ventall de curtmetratges ensenyen fil per randa com, a l’interior d’aquests forns i mitjançant processos de combustió en sec, la fusta de càdec es transformava en oli de ginebre.
Finalment, escau esmentar que la producció d’oli de ginebre no és morta. Quatre segles més tard, el llegat de Riba-roja d’Ebre continua present en el nostre dia a dia, ja que podem trobar l’oli de Ginebre a tot tipus de productes cosmètics i d’higiene personal.
