Entrevista

Jon Iñarritu: “Sospite que algú pot tindre la temptació d’anar a eleccions novament”

Després d’una intensa etapa al Senat, Jon Iñarritu García (Leioa, Biscaia, 1979) torna al Congrés, on ja va exercir com a diputat entre 2011 i 2015. Ara torna a la cambra baixa sent un dels quatre diputats d’EH Bildu, on va accedir procedent del corrent Aralar, que va esdevenir partit per discrepar amb Euskal Herritarrok per la seua postura amb l’activitat armada d’ETA, que Aralar rebutjava de manera contundent. El 2017, Aralar es va dissoldre al si d’EH Bildu, que avui contempla no bloquejar la investidura de Pedro Sánchez. Parlem amb Iñarritu del que es preveu de cara a la sessió d’investidura, prevista per als dies 22 i 23 de juliol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vostè que ha viscut les dues experiències, hi ha molta diferència entre ser senador i diputat?

Conec el Congrés i hi torne amb ganes. És obvi que el Congrés té molt més ressò mediàtic que el Senat. Però com que vaig estar al Senat durant la legislatura del 155, és cert que el Senat va tindre bastant protagonisme. Torne al Congrés amb ganes i il·lusió.

EH Bildu explorant l’escenari d’afavorir la investidura d’un socialista al Govern espanyol. Qui ho diria...

Quan EH Bildu va dir que treballaríem afavorint millores per a la societat basca, un dels principis que vam marcar i vam repetir sense parar és que si de nosaltres depèn, les dretes no governaran. Això ho hem dut a terme a Vitòria, a Navarra, a Pamplona i també a la moció de censura que va donar el Govern al senyor Pedro Sánchez. Ho vam fer únicament per traure el partit més corrupte d’Europa de les institucions. I en aquest cas, pensem que es pot parlar, si hi ha voluntat de diàleg, perquè es forme un govern de base social i que aposte pel diàleg com a eina de resolució de conflictes. El que passa, i és obvi, és que nosaltres no ens refiem del senyor Sánchez ni del PSOE, tant per l’experiència que acumulem com perquè el PSOE ha pogut parlar de diàleg i de negociació en alguns casos, però també ha donat suport al 155. Llavors, nosaltres diem que la nostra mà està estesa. Tenim voluntat de diàleg i negociació. Per tant, la decisió que la investidura puga tirar endavant està en mans del PSOE i del senyor Sánchez, no de nosaltres, que tenim bona voluntat. Però és el senyor Sánchez qui ha de fer el primer pas. Va començar malament amb EH Bildu quan ens va vetar de les negociacions i de la ronda de contactes.

Què esperen, de tot plegat?

En aquest moment seria molt atrevit per la meua part pronosticar qualsevol cosa. Veiem com hi ha canvis constants i en aquest moment hi ha una partida pòquer, un pols entre PSOE i Podemos per veure si arriben a un acord d’un govern de cooperació. De moment, els dos partits ho entenen de manera diferent. I fins ara vèiem una altra cosa: el PSOE buscava l’abstenció de Ciudadanos sí o sí. I en aquest moment sembla, i subratlle que sembla, que aquest capítol està passat i el PSOE mira de buscar un acord amb Podemos. A 15 dies que es produesca la sessió d’investidura desconeixem si el nombre de suports sumen o no de manera suficient. A mi el que em sorprèn és que el senyor Sánchez haja estat capaç d’estar diversos dies sense dormir a Brussel·les per prendre unes decisions respecte a quines persones han d’esdevenir principals alts càrrecs de la Unió Europea i no faça el mateix i parle hores i hores amb el senyor Pablo Iglesias perquè arriben a un acord d’investidura. Això em fa sospitar que algú pot tindre la temptació d’anar a eleccions, cosa que no tindria sentit i seria una gran irresponsabilitat. Espere que no passe. No crec que passe. Però observant l’ambient i alguns dels missatges que s’estan transmetent, no ho puc descartar.

I segons vostè, quin és el percentatge de probabilitat perquè es tornen a convocar eleccions generals?

No ho sé. Tot dependrà de les calculadores, de les enquestes, les que podrien motivar la convocatòria. Ara, en política es necessita un relat. I el relat per a les eleccions del 28 d’abril va ser que no hi havia suport als Pressupostos Generals de l’Estat, mirant de culpabilitzar alguns quan tothom sabia que això era mentida. Tothom sabia que hi havia un ambient i un càlcul electoral, amb les dretes cada cop més dividides i amb menys suport que el que fins ara havien tingut. Això va animar el senyor Sánchez a anar a eleccions pensat que era el moment propici per convocar-les. Si en aquest moment veiera o calculara que podria obtenir un resultat molt millor, crec que podria tindre la temptació de portar-nos a noves eleccions. Torne a dir que no tindria sentit, que seria una irresponsabilitat, fins i tot un risc davant un hipotètic acord entre les dretes.

Segons l’últim CIS, si algun partit ix beneficiat d’unes noves eleccions, aquest seria el PSOE.

Sí. I per ací va la meua anàlisi: no crec que es convoquen, però les dades es poden fer servir per pressionar Podemos i, per altra banda, poden convertir-se en una temptació per al PSOE per anar novament a eleccions.

Com valora que el PSOE no estiga disposat a oferir ministeris a Podemos?

Per a nosaltres no és tan important el qui com el per a què. Quins són els principis que defensarà el nou govern? Això és el que importa. Des de la distància, veig al PSOE amb molta arrogància amb el pes que té. Són 123 escons, els mateixos amb què el senyor Mariano Rajoy va decidir tornar a anar a eleccions. El veig, com es diria col·loquialment, “massa sobrat”. Ara bé, desconec quins són els termes de la negociació, d’aquesta partida de pòquer. Però si hi haguera una bona voluntat de diàleg, d’arribar a un acord de bona fe, allò sensat, allò correcte, allò normal, seria que el senyor Sánchez fera el mateix que a la Unió Europea: seure a una taula de negociació durant hores i dies per arribar a un acord. Si ho fa a Brussel·les, per què no ho fa a la Moncloa? És el meu dubte.

Quines condicions posa EH Bildu per desbloquejar la investidura de Pedro Sánchez?

Nosaltres hem dit que estem oberts i que la nostra vocació és la de no bloquejar, però tampoc no donarem xecs en blanc. El que demanem, per començar, és voluntat de diàleg. És a dir: que el senyor Sánchez ens truque i ens explique què vol fer per exemple amb les polítiques socials a l’Estat, què vol fer amb les llibertats i els drets civils, què vol fer per desbloquejar allò que jo anomene “el problema espanyol”, el problema territorial que sempre s’atribueix al que és la situació de Catalunya, del País Valencià, dels Països Catalans, d’Euskal Herria... Al final és un problema espanyol, perquè l’Estat té una incapacitat per resoldre en base al principi democràtic els conflictes territorials com tants n’hi ha a Occident i arreu del món.

Dins del seu marge d’actuació, què hauria de fer el PSOE perquè canvie aquesta sensació d’incapacitat de què parla vostè?

Si hi ha voluntat política tots els canvis es poden abordar des del diàleg, la negociació i l’acord. El que no sabem, perquè hem escoltat al PSOE coses diferents, és en quina clau està el PSOE actual: en la de resoldre en base al principi democràtic o en la del 155? Amb el senyor Josep Borrell a Europa demanant tancar delegacions catalanes a l’exterior, amb aquest esperit recentralitzador, veiem com encara hi ha alguns tics que no són gens positius. El que volem és seure a parlar amb el PSOE amb calma i tranquil·litat per veure quines polítiques i quin programa defensaran la pròxima legislatura tant en termes socials com de llibertats i drets. També pel que fa al dret a decidir. En base a aquests tres eixos, volem saber quines són les seues propostes, el seu programa. I en base a això decidirem quin és el nostre posicionament i el nostre vot. Aquestes setmanes estem parlant amb Esquerra Republicana, amb qui hem signat un acord d’acció conjunta. Ens vam adonar que durant el passat, en un 99% dels casos votaven igual. I com que anant units som més determinants i més influents, pensem que és positiu que les esquerres independentistes de Catalunya i País Basc actuen de manera conjunta al Congrés i al Senat. En base a això ens estem reunint i els pròxims dies farem públic quin és el nostre posicionament davant la investidura.

Deia Arnaldo Otegi que EH Bildu no bloquejarà la investidura de Sánchez, però que tampoc signarà xecs en blanc... Tenint en compte la negativa del PSOE a formar govern amb Podem, què pot oferir a EH Bildu en aquestes circumstàncies perquè no bloquege la investidura?

Deia abans que el PSOE, amb vetos, línies roges i equiparant-nos amb Vox, malament havia començat. Però ja vam dir que actuaríem en base al principi de no bloquejar i de no signar xecs en blanc. En segon lloc, si de nosaltres depèn, les dretes no governaran. I per últim, la nostra acció respecte a aquest tema i altres, serà decidida amb ERC. El veto en la primera volta és un mal auguri, però no actuarem amb les tripes. No durem aquest gest negatiu que ha tingut Pedro Sánchez a condicionar el nostre vot, la nostra actuació en la investidura. Ara bé, pensem que és de sentit comú que Pedro Sánchez, a qui fem una crida, actue amb el cap, que s’òbriga al diàleg i que deixe de fer política ficció dient que no parlarà amb nosaltres quan duem dècades parlant amb els socialistes de manera pública i de manera discreta.

En aquest sentit, el pacte a Navarra pot ser un desllorigador?

Tothom s’ha adonat que la situació i el calendari de Navarra està unit al que passe a l’Estat. Ha estat una decisió de Ferraz. I si algú creu que a Navarra és possible crear un govern alternatiu a la dreta excloent EH Bildu sense comptar amb nosaltres és que no està fent els càlculs com ha de fer-los. Els comptes no ixen. Més enllà d’aquesta simulació, d’aquesta política ficció per aconseguir l’abstenció de Ciudadanos, en aquest moment el calendari del que ocorre a Navarra està unit al que ocorre a l’Estat.

Però es va pactar la Mesa del Parlament a Navarra...

Sí, però va ser tot una carambola. El Partit Socialista de Navarra (PSN) no va votar EH Bildu. Va ser un conjunt de factors el que va facilitar que EH Bildu estiguera a la taula, per cert, com ha estat els darrers 40 anys. I també amb el vot d’Unió del Poble Navarrès (UPN), per molt que ara alguns se n’obliden. La Mesa del Parlament és una imatge de normalitat. Representa la pluralitat que té la societat navarresa. Però de cara a la formació d’un nou govern, si algú creu que excloent EH Bildu es pot formar un govern alternatiu és que està molt confós.

El pacte PSN-Geroa Bai està fet. Per a EH Bildu és una condició entrar al Govern de Navarra?

No. Nosaltres no parlem d’entrar al govern, sinó de parlar, de negociar i que es puga conformar un govern en base a la situació que hi ha a Navarra en aquests moments. Però caldrà parlar. Estem en una fase prepolítica. No se n’ha començat a parlar. Però si algú creu que és possible la creació d’un govern alternatiu a Navarra excloent EH Bildu, està molt equivocat.

És possible que el PSN acabe acceptant l’abstenció oferta per Pablo Casado perquè governen en solitari a Navarra?

És cert que en el passat, sempre que s’ha hagut de parlar i negociar sobre Navarra, el PSOE sempre ha apostat pels acords de Govern amb la dreta navarresa o per cedir-li directament el Govern foral. Allò ha estat històric, perquè Navarra ha estat qüestió d’Estat. I aquesta cessió va suposar l’afonament total del PSN l’any 2007 amb el famós agostazo. Posteriorment, el 2012, va ocórrer una cosa similar: Ferraz no va permetre una entesa entre socialistes i nacionalistes. Com que els vots de Navarra Suma són suficients, el PSN se’n pot veure temptat? Bé, podria ser. Tenint en compte el passat, segur. Però no es tracta només de conformar un govern, sinó la governabilitat durant tota una legislatura. PSN i Navarra Suma faran possible la governabilitat a Navarra i a Madrid? Se’m fa difícil pensar-ho. El PSN té ganes de governar a Navarra. Ara han tingut uns resultats bastant positius que s’han vist influïts per la dinàmica estatal. Veurem què ocorre. Són decisions que, lamentablement, no es prendran des de Navarra, sinó des de Madrid.

Tornant al Congrés dels Diputats, vostè parlava abans de l’acord d’actuació conjunta entre ERC i EH Bildu. Però quines són les relacions de la seua coalició amb Junts per Catalunya?

Tenim una magnífica relació amb les formacions independentistes catalanes d’esquerres. Em referesc tant a les CUP com a ERC. De la mateixa manera, és obvi i públic que, davant la situació de repressió i criminalització que està patint l’independentisme català, nosaltres tenim relacions normalitzades amb totes les formacions sobiranistes de Catalunya, tant amb JxCat, com ERC com la CUP. És cert que amb ERC actuem conjuntament a Madrid i que vam fer la coalició al Parlament Europeu d’Ara Repúbliques. Però això no ens impedeix tindre una relació bastant cordial i de normalitat amb totes les formacions independentistes i sobiranistes catalanes.

És cert que a EH Bildu estaven disposats a que JxCAT s'integrara en Ara Repúbliques i que ERC ho va impedir?

EH Bildu va fer una proposta de coalició com més àmplia millor entre les forces sobiranistes i independentistes de les diferents nacions de l'Estat. Des de les CUP fins el PNB, per entendre'ns. Finament, nombrosos factors no ho van fer possible i es va conformar una coalició d'esquerres independentistes entre ERC, BNG i EH Bildu. Des d'un inici, ERC va assenyalar que a Catalunya desitjava acudir-hi en solitari i, de la mateixa manera, més enllà d'alguna declaració en la premsa, cap moment no hi va haver sol·licitud formal d'inclusió en la coalició de cap força. Tampoc de Junts per Catalunya. Des del meu punt de vista, el magnífic resultat de les forces independentistes a Catalunya, amb quatre escons, dona un munt d'oportunitats a l'hora de treballar de manera conjunta en nombrosos temes.

Les relacions amb el PNB, en canvi, semblen menys estretes que en anys anteriors.

Òbviament, tenim moltíssimes diferències amb el PNB. Defensem un altre model de país. En alguns punts coincidim i votem el mateix. En altres no tant. El que sí que diem és que pensem que cara a l’Estat i cara a Europa hauríem d’arribar a un mínim comú denominador en alguns assumptes, ja que seria més útil no només per al PNB i EH Bildu, sinó per a tota la societat basca.

Les eleccions a Euskadi se celebraran d’ací a un any. Com contemplen la contesa? Els nacionalistes encara semblen lluny de tornar a apostar per l’autodeterminació i, malgrat això, reben el suport de la majoria de la ciutadania basca.

És cert que el PNB ha obtingut uns magnífics resultats en les darreres eleccions. És cert que la tendència del PP cap a la desaparició al País Basc està contribuint a que el PNB absorbesca vot tant del PP com del Partit Socialista d’Euskadi (PSE). Això duu, també, a que d’alguna manera, el PNB, en les polítiques del dia a dia, també estiga canviant postulats històrics. No es pot comparar el PNB d’ara amb el que defensava el partit en temps del senyor Juan José Ibarretxe. Ells insisteixen que defensen el dret d’autodeterminació d’Euskal Herria. Però semblen tindre dificultats per materialitzar-ho. A Euskadi s’acostuma a contar un acudit. El PNB és com aquells retors que defensen el cel i volen anar-hi, però quan més tard hi arriben, millor. Nosaltres pensem que seria sensat que per una qüestió de país actuàrem conjuntament en un nombre concret d’assumptes en què ens poguérem posar d’acord a Madrid i a Brussel·les. Però en aquest moment, el PNB prefereix blindar els acords amb el PSE a Euskadi. Supose que creuen que així obtindrà beneficis en les distintes negociacions a Madrid. I ens trobem en una situació en què sí, resta un any per a les eleccions a Euskadi, però que com el cas de les eleccions generals, depenent del que diguen les enquestes, s’avançaran o no. I el PNB contempla seriosament –és informació, no opinió- un escenari electoral al País Basc aquest mateix 2019. Quins factors poden ser determinants? Que hi haja un govern o no a Madrid. Si hi ha una repetició electoral a Madrid, el PNB no avançaria les eleccions perquè els bascos no hagen de votar quatre vegades en un mateix any. Però el PNB presentarà pressupostos. Els nacionalistes i socialistes estan a un vot de la majoria absoluta. I si no tenen el suport del PP d’un costat o no volen tenir-ne el nostre per l’altre, això podria conduir a una situació d’eleccions a Euskadi. Sempre depenent, com dic, del càlcul electoral i de les enquestes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.