Les renúncies de Podem no porten enlloc

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En plenes negociacions —fins ara fracassades— per fer possible la investidura de Pedro Sánchez els pròxims dies 22 o 23 de juliol, Podem ha pres una decisió sorprenent. En política, els acords mai no són senzills de bastir. I menys encara amb el PSOE, el partit de l’establishment, la formació que més experiència —i per tant més habilitat— té en aquesta mena de situacions. És lloable que la responsabilitat obligue Podem a rebaixar les seues pretensions, possiblement preferible a una nova convocatòria electoral. Però en la vida tot té un límit, i en política també.

És curiós com davant un escenari tan summament excepcional, la primera i principal renúncia de Podem per fer possible la investidura de Pedro Sánchez siga assumir l’estratègia d’Estat del PSOE. Podem es comprometria a no defensar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, i les renúncies podrien anar a més. Perquè el PSOE demanarà acatar la previsible sentència condemnatòria del Tribunal Suprem. Una sentència que podria empresonar durant entre 7 i 25 anys diversos líders polítics per haver posat urnes i que des de la justícia europea es contempla amb estupefacció. No és comprensible, si no, que cap dels Estats per on han passat els exiliats s’hagen negat a extradir-los o, directament, no hagen rebut cap demanda de la justícia espanyola en aquest sentit, sabedora que fracassaria en l’intent.

Són molts més els elements que evidencien la injustícia que estan patint presos polítics i exiliats. En una pàgina no hi ha espai per enumerar-los. Però precisament per aquesta situació és completament decebedor que Podem renuncie a allò que des del primer moment va definir el partit. A allò que quan ho defensava sense cap mena de complexos, els resultats electorals li eren plenament favorables. De fet, la davallada electoral de Podem de les últimes eleccions ha anat acompanyada, també, de la seua inhibició, cada cop més evident, sobre el conflicte català. Podem sembla caure en la trampa de pensar que anar contra Catalunya —o, si més no, contra la meitat de la ciutadania catalana— dona rèdits electorals arreu de l’Estat. Tot mentre no són poques les enquestes que determinen que la majoria de l’opinió pública espanyola és favorable a una solució dialogada en el conflicte català. I tot, també, mentre la majoria dels enquestats afirmen preferir un govern de coalició PSOE-Podem que no un de reservat només per als socialistes.

La situació es fa encara més dramàtica si es té en compte que són els presos escollits diputats, precisament, els qui es mostren partidaris de facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Malgrat estar tancats des de fa quasi dos anys, són ells els qui semblen més disposats a fer política “amb responsabilitat d’Estat” que no els qui reivindiquen aquesta manera de fer sense posar-la en pràctica. Fa mal de veure com uns sacrifiquen la seua llibertat i malgrat tot insisteixen a fer política i com altres, amb una visió distorsionada, renuncien a allò que els va fer diferents i que els va conduir a l’èxit electoral. Un èxit que ha anat desapareixent, entre més coses, per renunciar constantment als principis amb què un dia es van presentar i que tan bona rebuda van tenir entre l’opinió pública.

Pel seu bé, Podem no pot renunciar als seus orígens. Si fa passos per emular el PSOE, els votants se n’allunyaran i l’hegemonia de l’esquerra espanyola quedarà en mans d’un sol partit. Seria una pèssima notícia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps