Perfil

Albert Batlle, ‘seguretat’ de llarg recorregut polític

El flamant cinquè tinent d’alcalde de Barcelona de l’àrea de Seguretat i Civisme, Albert Batlle, haurà de mitigar la creixent perillositat de la capital del Principat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Recentment, la renovada alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aconseguit aprovar el cartipàs municipal pel proper mandat de coalició amb el PSC. El repartiment de regidories entre comuns i socialistes ha estat equitatiu, d’un anivellament que amaga la probable dinàmica dels propers quatre anys, un estira i arronsa amb l’objectiu de surar l’un per sobre l’altre.

La formació que promet “el canvi” ja sent al clatell l’alè de “l’esquerra constitucionalista” que li trepitja els talons. Per fer avançar el mandat, l’igualitari repartiment de càrrecs s’haurà de reproduir, també, en un conjunt de propostes i iniciatives que els dos partits vegin amb bons ulls. De moment, però, el llaç groc que penja de la façana del consistori no ha provocat que el PSC alci el crit al cel.

Per a un bon funcionament del pacte de govern, les mesures “valentes” de Colau hauran de ser aprovades pel grup socialista. I les mesures “contundents” que en campanya prometia el cap de llista del PSC, Jaume Collboni hauran de passar pel sedàs de Barcelona en Comú. Si els comuns volen evitar caure en el parany d’un PSC, que pretén erigir-se com l’esquerra assenyada i demostrar que la “nova política” és més del mateix, l’esquerra “transformadora” haurà de marcar perfil propi. També, per interès dels comuns, caldrà que no cedeixin massa espai al PSC per revertir i modificar tot allò que durant el primer període municipal els de la rosa i el puny van criticar aferrissadament. Sobretot, qüestions de seguretat, habitatge i comerç.

Ara, en el moment que l’equip de govern de l’etapa “Colau 2.0” tot just s’ha constituït, ja s’ha fet públic quin rol adoptarà el número tres de la llista de Collboni, Albert Batlle. L’ex-director general del cos policial de Mossos d’Esquadra ha estat nomenat cinquè tinent d’alcalde. Concretament, el membre del partit democristià adherit al PSC, Units per Avançar, s’ocuparà de l’àrea de Seguretat i Civisme.

Albert Batlle, nascut a Barcelona en 1953, és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Vinculat des de jove al PSC, la militància política el va portar ja en 1983 a l'Ajuntament del cap i casal. Primer va ser regidor del districte de Horta-Guinardó i després va exercir com a responsable de Descentralització, Relacions Institucionals i Esports. Amb la constitució del Govern tripartit de la Generalitat el 2003, va creuar la plaça Sant Jaume per exercir com a cap dels Serveis Penitenciaris i Rehabilitació. Més tard, en setembre de 2011, va ser nomenat subdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, en la qual es va mantenir fins que fou nomenat director dels Mossos d'Esquadra el 2014.

Els termes seguretat i civisme condicionen el relat socialista a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, convé esmentar que, el 2006, el PSC va aconseguir aprovar l'ordenança de civisme, amb els vots d'Esquerra Republicana i l'abstenció d'Iiniciativa, ambdós socis de govern. Convergència i el Partit Popular també s’hi van abstenir. L'ordenança encara roman vigent, després que Xavier Trias l'endurís i que Ada Colau no hagi aconseguit prou suports per fer-la desaparèixer, objectiu que es proposà durant el primer mandat. La mesura de pedigrí socialista va despertar dures crítiques des que s’aprovà i, fins i tot, encara se’n produeixen ara. Els col·lectius més desfavorits porten anys denunciant la persecució a què diuen estar sotmesos.

Amb tot plegat, Batlle va ser exdirector general de Mossos d’Esquadra des del 2014 i fins a dos mesos i mig abans del referèndum de l’1 d’octubre, quan va dimitir en senyal de desacord. Batlle, durant els dies previs a l’1-O, ja havia expressat que “calia complir amb la legalitat". I va arribar a avisar que els Mossos detindrien a l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, o a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, si un jutge ho ordenava.

En l’àmbit més personal, destaca l'hàbit adquirit des de jove d’anar a córrer a primera hora del matí, molt abans que el running estigués de moda. Els que, com ell, s’alcen quan el sol encara no ha fet acte de presència estan habituats a veure’l en pantalons curts i calçat esportiu per les rodalies del mercat Galvany, situat al barri de Sant Gervasi. Havia estat fondista, però, actualment, les cames l'impossibiliten fer llargues distàncies. La llarga trajectòria política i funcionarial, però, també l’acrediten com a tal.

Albert Batlle és un home de partit, sempre ha estat lligat al PSC. De fet, en 1975 es va integrar a Convergència Socialista de Catalunya i va participar en el procés de creació del Partit dels Socialistes de Catalunya, on va exercir diversos càrrecs orgànics. Tot i això, en 2014 va ser nomenat Director General de Mossos d’Esquadra per Artur Mas.

És un polític que s’adapta a tot tipus de situació. Un home que destaca pel seu tarannà dialogant i mitjancer, encara que, quan escau, no és gens dubitatiu, més aviat contundent. Un dels moments més complexos que va haver de resoldre quan era cap de les presons catalanes va ser el motí del 30 d'abril de 2004 a la presó de Quatre Camins. Després d'una revolta de 80 interns, sis funcionaris van resultar lesionats. I l'endemà, 14 presos van ser maltractats. En el judici, Batlle va admetre que va haver-hi "conductes irregulars" en el trasllat dels reclusos amotinats. A més a més, va patir un intent d’assassinat en 2009 quan una anarquista va enviar-li al seu despatx un paquet bomba. La noia reclamava l'alliberament d’Amadeu Casellas, ciutadà que havia protagonitzat vagues de fam per denunciar persecució ideològica, el qual havia acusat Batlle de retirar-li permisos a causa d’unes declaracions crítiques sobre els funcionaris de presons. Finalment, l’autora va ser condemnada a vuit anys de presó.

En 2014, Batlle es va estrenar com a director general dels Mossos d'Esquadra. Substituïa Manel Prat, que s'acomiadava del cos després del cas d’Ester Quintana, la noia que va perdre un ull durant la vaga general del 2012 a causa de l’actuació policial. Quintana també va ser crítica amb la policia catalana durant l'etapa de Batlle, atès que, a parer seu, no havien investigat internament qui havia disparat el projectil que va impactar contra el seu rostre. El socialista va agafar les regnes del cos, també, després que el veí del Raval, Juan Andrés Benítez, morís durant una detenció dels Mossos. Arran d’aquest fet, va negar-se a expulsar els agents després d'un acord amb l'acusació particular que els permetia esquivar la presó, amb l'argument que l'expulsió hauria suposat una "doble sanció".

Cal esmentar que se li reconeix la tasca que va dur a terme per combatre l'amenaça del terrorisme gihadista. Tanmateix, existeixen veus que elogien la seva tasca per pal·liar alguns casos conflictius heretats de l'etapa de Manel Prat.

Ara, en el segon mandat d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona, afronta un repte majúscul que posarà a prova la seva dilatada carrera en l’àmbit de la seguretat en un moment en què la seguretat, segons les enquestes, és la qüestió que més preocupa els ciutadans de la capital del Principat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.