Boom de població

La demografia balear va com un coet

La població balear ha crescut un 70% en els últims 30 anys, molt, moltíssim per sobre de qualsevol altra comunitat autònoma, per mor de la massiva immigració atreta per l'alt creixement econòmic i la necessitat de mà d'obra. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les Balears segueixen creixent en població. Sobretot per mor de la immigració. El fenomen no ha parat des de principi de la dècada dels anys noranta del segle passat, a pesar que durant els primers anys de la crisi econòmica va minvar. Tanmateix, cap el 2012, quan per tot arreu seguien patint l’erosió de la producció, a les Illes rebrotà, si bé amb menys intensitat que abans, el flux immigratori. La raó és òbvia: el boom turístic.

En efecte, de 2010 a 2018, ambdós anys inclosos, els turistes arribats a les Illes passaren d’11,5 a 16,5 milions. Son 5 milions més, que sobre els 11,5 de fa nou anys suposà un increment del 44%. Una progressió brutal. Com és bo d’imaginar, les empreses relacionades amb el turisme – hotelers, cafès, restaurants, discoteques...- hagueren d’incrementar les respectives plantilles laborals. El juliol de 2009 estaven afiliats a la Seguretat Social a les Illes un total de 465.000 persones – en números rodons- mentre que a 30 de juny d’enguany el nombre era de 580.000, una diferència positiva de 115.000 o, el que és el mateix, un increment del 25%. Per comparar: en el mateix període el País Valencià incrementà l’afiliació a la Seguretat Social en un 10,6% i Catalunya en un 6,9%.

Tots els indicadors econòmics han tingut un comportament semblant, a Balears, durant aquesta última dècada. L’atur a 30 de juny passat a l’arxipèlag era de 36.000 ciutadans – inscrits a les llistes de petició de feina-, un 5,9% sobre el conjunt de la població activa. Un dècima per sota del 6%, el millor registre d’ençà el 2007. Només el sector hoteler ocupa més de 150.000 afiliats.

Així les coses no pot estranyar que no poques empreses, sobretot les relacionades directament amb el turisme, necessitin importar mà d’obra. En especial en determinades ocupacions – cuiners, conductors de maquinària pesant, xòfers de camions i autocars...- les empreses tenen serioses dificultats per fer els planters laborals amb gent resident a les Illes. Per tant, importen treballadors d’altres bandes.

Fora de Balears se sap que l’arxipèlag dona feina. Així que corre la veu i immigrats i naturals d’altres comunitats autònomes es desplacen a les Illes cada temporada alta, entre abril i octubre. Una part dels quals es queden a residir. Amb el resultat que la immigració no ha parat de créixer, amb més o menys intensitat, com s’ha dit, d’ençà fa trenta anys.

Líder en creixement demogràfic

L’augment de la població es nota per tot arreu, a Balears. Inclòs a Menorca, tot i que molt menys que a Eivissa i Mallorca, que és on més els residents toquen amb les mans la progressió poblacional. Qualsevol illenc de més de quaranta anys té el record nítid de quan les coses eren força diferents, de quan es podia anar durant l’estiu a moltes platges i gaudir-ne amb molt poca companyia, i en algunes fins i tot en soledat si s’hi anava fora de les hores centrals del dia; o quan es podia conduir el cotxe per una autovia o carretera sense patir embussos; quan, en resum, es vivia sense la sensació de massificació que ara tan de moda s’ha posat. És moda perquè se'n parla, però no és cap impostura, és una realitat demogràfica. Per tot hi ha gent.

La sensació quedava de manifest oficialment amb les dades que el passat juny publicava l’INE respecte del creixement de la població en els últims trenta anys a l’Estat per comunitats autònomes. L’any 1989 les Illes tenien 700.883 habitants i a principi de 2019 eren 1.187.808. Són 486.925 efectius més. Un increment percentual del 69,5%. Més de dos terços d’increment de residents formals, als quals se’ls hauria d’afegir un nombre ignot de residents de fet no enregistrats enlloc i el nombre mitjà per dia de turistes que visiten l’arxipèlag. L’anomenat Índex de Pressió Humana – que calcula l’Institut Balear d’Estadística i que té per objecte determinar la càrrega demogràfica que cada dia de l’any suporten les Illes – va batent records cada any. Durant la primera quinzena d’agost és quan més gent trepitja les quatre illes. L’any passat, el 9 d’agost es registraren 2.036.123 persones sobre les Balears, el rècord històric. Però és que deu dies d’aquell mes se superaren els 2.010.510 persones, el rècord històric que s’havia establer l’agost de l’any anterior. Així les coses, no pot estranya a ningú que la sensació de massificació, com s’ha dit abans, respongui a una tangible realitat.

Si es compara el creixement demogràfic d’aquestes últimes tres dècades entre diverses comunitats autònomes, Balears supera de molt, de moltíssim les més acostades: Canàries, que és la segona, es queda vint punts percentuals per sota; Múrcia, la tercera, 25 punts per davall; Madrid, la quarta, 35... Respecte als altres Països Catalans, el País Valencià incrementà la seva població en el mateix període en un 29,9%, gairebé 40 punts per sota de les Illes; i Catalunya ho feu en 24,7 punts, quasi 45 punts enrere de l’índex balear.

A la vista d’aquestes dades no és cap exageració afirmar que l’enorme immigració és el fenomen social més important que està experimentant la societat balear d’ençà l’inici de l’època contemporània. Afecta a tots els àmbits socials: a l’educació i sanitat pública, a l’idioma, a la cultura, a la vertebració entre diverses comunitats d’origen, als serveis d’atenció públics, al transport públic, al privat... a tot, sense cap excepció. Tanmateix, al llarg d’aquestes tres dècades el Parlament balear no ha tingut temps de dedicar ni una sola sessió monogràfica a la qüestió.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.