Europa

L’Europa de l’Est pot condicionar la presidència de les institucions europees

Després que el 26 de maig socialistes i populars no obtinguessin majoria a les principals cambres de la Unió Europea, la tria dels futurs líders d’aquestes institucions depèn d’uns altres condicionants que fins ara no havien estat tan decisius. Els països de l’Europa de l’Est i el grup liberal complicaran i desencallaran les decisions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La resposta d’Europa de l’Est no va trigar a arribar. Polònia, República Txeca, Hongria i Eslovàquia rebutgen qualsevol dels candidats principals com a caps de la Comissió Europea, segons va piular el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán.

Ni l’alemany Manfred Weber, del Partit Popular, ni el socialdemòcrata holandès Frans Timmermans. Ho van decidir els quatre caps de govern d’aquests països en una reunió a Praga el divendres.

Hores abans s’havia fet públic que el socialdemòcrata Timmermans era el favorit com a candidat. Angela Merkel ho havia suggerit des del Japó. I és que Merkel no pot imposar Weber, de la CSU, a altres líders. Fonamentalment per l’oposició del president francès, Emmanuel Macron. Per això troben que Timmermans pot ser una solució per a tothom.

Weber podia convertir-se en vicepresident de la Comissió Europea o en president del Parlament Europeu durant cinc anys. Seria el mateix acord que Jean-Claude Juncker i el llavors màxim candidat del Partit Socialdemòcrata d’Alemanya, Martin Schulz, havien signat el 2014.

Oficialment, Weber no ha renunciat a presidir la Comissió Europea. Malgrat la pèrdua de vots, el Partit Popular Europeu va ser la força més votada a les últimes eleccions europees. Si Weber esdevé president del Parlament Europeu, la solució seria atractiva per a Merkel, atès que tindria la possibilitat d’enviar un comissionat alemany a Brussel·les.

Però no hi ha dubte sobre la idoneïtat de Timmermans per presidir la Comissió. L’actual primer vicepresident de la Comissió Europea ha estat ministre de Relacions Exteriors del seu país. Parla set idiomes, inclosos l’alemany i el rus. Els darrers anys, Timmermans ha fet campanya per l’imperi de la llei en els Estats membre de la Unió Europea i s’ha assegurat que s’iniciï el procediment contra Polònia en virtut de l’article 7 del Tractat de la UE.

El president de la Comissió no ha de ser triat per unanimitat. Jean-Claude Juncker va assumir el càrrec el 2014 sense el vot de Viktor Orbán. En canvi, el fet que els caps d’Estat i de Govern estiguin a punt d’ignorar a tot un grup d’estats membres seria un fet inusual i aprofundiria, encara més, la divisió entre la part oriental i l’occidental de la UE, que ja és una de les principals, sobretot per la disputa en política d’immigració.

La tasca del president del Consell, el polonès Donald Tusk, serà convèncer els països de l’Est que Timmermans és una solució. Una possibilitat perquè acceptin és que els europeus de l’est rebin atractius càrrecs per als seus propis comissionats en la futura Comissió Europea. A més, el bloc d’Hongria, República Txeca, Polònia i Eslovàquia no és monolític. Quan el març de 2017 havien de confirmar Donald Tusk com a president del Consell, només Polònia estava en contra.

No està clar què ocorrerà si la resistència de l’Est és massa forta aquest cop. És possible que al final hi hagi una altra política, la comissària de Competència de la UE, la danesa liberal Margrethe Vestager. No és massa popular a l’Europa de l’Est, però ho és més que Timmermans.

Vestager no era una candidata principal. La danesa havia anunciat la possibilitat d’esdevenir cap de la Comissió un cop es van tancar els col·legis electorals el 26 de maig. Recentment, el Govern de Dinamarca l’ha tornat a nomenar comissionada del seu país, pel que continuarà ocupant el càrrec de comissionada de Competència de la UE en el futur. Ella podria ser l’única que compti amb majoria del Consell i del Parlament, atès que per primer cop en la història, socialdemòcrates i populars no compten amb majoria a les institucions europees. I és així com els països de l’Est i els liberals, on hauran de trobar suport populars i socialdemòcrates, poden condicionar la tria d’un president en una de les principals institucions de la Unió Europea.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.